Els pol¨ªtics tenen dret a dir la veritat?

Fa unes setmanes, es va produir un fet que va passar una mica desapercebut. Un ciutad¨¤ va acusar Boris Johnson de mentir en la campanya del Brexit en dir que la Gran Bretanya aportava 350 milions de lliures setmanals a la Uni¨® Europea. El fet particular d'aquest cas ¨¦s que aquesta vegada l'acusaci¨® va ser davant d'un jutge, que va acceptar con¨¨ixer el cas, cosa que no vol dir gaire. De fet, el m¨¦s probable ¨¦s que tot quedi en una an¨¨cdota des del punt de vista legal.

Per¨° des del punt de vista pol¨ªtic revela potser una q¨¹esti¨® simptom¨¤tica: alguns ciutadans ja no accepten resignadamente el cinisme d'alguns pol¨ªtics i consideren que les mentides que aboquen a l'arena p¨²blica s'haurien de sancionar jur¨ªdicament.

L'advocat de Johnson, per la seva banda, va declarar que l'acceptaci¨® per part del jutge ¡°representa un intent, per primera vegada en la hist¨°ria jur¨ªdica anglesa, d'emprar el dret penal per regular el contingut i la qualitat del debat pol¨ªtic. I resulta obvi que la funci¨® del dret penal no ¨¦s aquesta¡±. M¨¦s enll¨¤ de l'alegre acceptaci¨® impl¨ªcita que la qualitat del debat pol¨ªtic a la Gran Bretanya ¡ªa la qual va contribuir de manera decisiva el seu client¡ª ¨¦s una porqueria monumental, em sembla clar¨ªssima la seva posici¨®: el debat pol¨ªtic ¨¦s un espai lliure de les restriccions pr¨°pies del dret penal; els pol¨ªtics tenen dret a mentir. Encara que, vist el nivell de cinisme de Johnson, potser la pregunta adequada seria si els pol¨ªtics tenen dret a dir la veritat.

Sigui com sigui, hauria de ser la mentida una part tolerada i m¨¦s o menys acceptable del joc pol¨ªtic? O ¨¦s una forma d'agressi¨® i arbitrarietat que els poders pol¨ªtics infligeixen als ciutadans?

?s molt possible que els qui creuen que els pol¨ªtics tenen dret a mentir creguin tamb¨¦ que un altre poder ¡ªen algun moment se l'ha anomenat ¡°quart poder¡±¡ª t¨¦ dret a demostrar que els pol¨ªtics menteixen. Aix¨ª funcionaria el joc: els pol¨ªtics menteixen i els periodistes ¡ªi els pol¨ªtics rivals¡ª desacrediten aquestes mentides. La discussi¨® pol¨ªtica seria un joc aut¨°nom de pesos i contrapesos que tendeix cap a un equilibri pol¨ªtic raonable.

Cal recon¨¨ixer que, en la seva eleg¨¤ncia abstracta, ¨¦s una teoria convincent.

La realitat, no obstant aix¨°, ¨¦s sempre de tot menys elegant. En la campanya del Brexit, aquest joc de pesos i contrapesos no va semblar que llanc¨¦s cap equilibri raonable. Encara que la democr¨¤cia no busqui descobrir la veritat, no pot funcionar si a l'¨¤gora p¨²blica es pret¨¦n enganyar els ciutadans en les q¨¹estions fonamentals. La mentida, en boca dels pol¨ªtics, seria una forma d'agressi¨® i manipulaci¨® dels m¨¦s poderosos cap als ciutadans m¨¦s vulnerables i desprotegits. Que la democr¨¤cia no aspiri a la veritat no vol dir que la democr¨¤cia sigui possible en un mar de mentides. Intentar prendre decisions pol¨ªtiques bones i democr¨¤tiques amb informaci¨® falsa ¨¦s actuar com el Bar¨® de M¨¹nchhausen, que s'estirava ell mateix dels cabells per intentar treure's del forat on havia caigut.

Qu¨¨ cal fer, llavors, perqu¨¨ la democr¨¤cia no acabi reproduint el comportament del Bar¨® de M¨¹nchhausen? Haur¨ªem de deixar en mans dels jutges determinar qu¨¨ constitueix una veritat o una mentida pol¨ªtiques? No ¨¦s una perspectiva afalagadora, entre altres raons ¡ªencara que no nom¨¦s¡ª perqu¨¨ els jutges ja pateixen per determinar qu¨¨ ¨¦s una veritat jur¨ªdica perqu¨¨ ara, a m¨¦s, hagin de determinar, d'entre la monstruosa quantitat de declaracions que fan els pol¨ªtics, qu¨¨ compta com a veritat pol¨ªtica.

?s cert, d'altra banda, que la Constituci¨® garanteix el dret a la informaci¨® vera?. Per¨° el que sembla requerir el bon funcionament de la democr¨¤cia ¨¦s alguna cosa m¨¦s que veracitat, ja que hi ha moltes coses que s¨®n de veritat i alhora mentida. El Bar¨® de M¨¹nchhausen necessita una ajuda externa per sortir del forat; en el cas de la democr¨¤cia, aquesta ajuda externa possiblement s'assembla m¨¦s a la informaci¨® veritable que a la informaci¨® vera?. Per¨°, repeteixo, els jutges poden i han d'assumir la tasca de determinar qu¨¨ compta com a veritat pol¨ªtica?

L'alternativa porta tamb¨¦ al des¨¤nim: l'autoregulaci¨® dels pol¨ªtics. Si s'opt¨¦s definitivament per aquest cam¨ª, potser caldria fer com en alguns salons parisencs al segle XVIII, en qu¨¨ ning¨² s'esperava que ning¨² digu¨¦s la veritat i aix¨ª ning¨² tenia tampoc cap ra¨® per dir la veritat. Un panorama m¨¦s aviat desolador, abonat pel tribalisme i la desconfian?a m¨²tua. Un panorama idoni per a m¨¦s Brexits i m¨¦s Trumps.