Contra el liberalisme ling¨¹¨ªstic, pol¨ªtiques p¨²bliques

Diumenge passat, al programa 30 minuts de TV3 es va emetre el documental Llenguaferits, una panor¨¤mica de la situaci¨® actual de la llengua catalana de la m¨¤ d¡¯alguns divulgadors, escriptors i altres usuaris destacats, com ara l¡¯activista a les xarxes ?lex Hinojo, que merc¨¨s al seu impossible di¨¤leg amb la torradora i a la cr¨ªtica banalitzadora que n¡¯han fet els corifeus de l¡¯hispanomoniling¨¹isme ha posat l¡¯accent en l¡¯escassa pres¨¨ncia del catal¨¤ amb relaci¨® a les noves tecnologies, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i l¡¯internet de les coses. Digue¡¯n Siri en lloc de torradora, i potser ho entendr¨¤s.

El programa versava en ess¨¨ncia sobre la p¨¨rdua de pres¨¨ncia del catal¨¤ al carrer, i sobretot al pati de les escoles, amb un pr¨°leg i un ep¨ªleg situats, respectivament, a la Catalunya del Nord i a Alacant, ¨¦s a dir, en territoris on el catal¨¤ ja ha estat substitu?t, per tal que tinguem present quin ¨¦s el dest¨ª que ens espera si no s¡¯hi posa remei. Com una pres¨¨ncia inefable. Diverses opinions autoritzades (Carme Junyent, Pau Vidal, Xavier Vila) alertaven sobre els processos de substituci¨® i sobre les dificultats de subsistir quan comparteixes territori amb una llengua de la pot¨¨ncia del castell¨¤, per¨°, m¨¦s enll¨¤ d¡¯aix¨° i del lament compartit (no hi havia opinions contr¨¤ries a la inq¨¹estionada substituci¨®), no es plantejaven tampoc gaires iniciatives que permetessin pensar en un futur diferent de l¡¯extinci¨®.

Tampoc hi ajudava el testimoni del periodista i escriptor V¨ªctor Amela ¡ªl¡¯home que est¨¤ segur que la seva literatura no ¨¦s ben valorada fora de Catalunya a causa del seu origen catal¨¤ (no s¨¦ si aix¨° els passa a Mars¨¦, Cercas i Vila-Matas, diria que no)¡ª, que tot secundant el liberalisme ling¨¹¨ªstic m¨¦s destructiu sembla mostrar-se comprensiu amb un futur l¨²gubre senzillament perqu¨¨ els parlants acaben fent servir la llengua que volen: ¡°A Catalunya s¡¯ha fet el que es podia fer, ben fet est¨¤, i hem de confiar en la riquesa de la societat, que parlar¨¤ el que vulgui parlar al final¡±. Ignora Amela, d¡¯una banda, que les lleng¨¹es mai no s¡¯imposen perqu¨¨ s¨ª (¡°Siempre la lengua fue compa?era del imperio¡±, deia Antonio de Nebrija el 1492), i de l¡¯altra, que quan subsisteixen no ho fan mai tampoc perqu¨¨ s¨ª (i no cal anar gaire lluny per trobar l¡¯exemple).

Per¨° ¨¦s clar que els usuaris no s¡¯aturen i que, si b¨¦ la llengua concentra tots els auguris per deixar de ser, sembla que s¨®n els parlants els que no estan disposats que aix¨° passi. N¡¯¨¦s un cas el del mateix ?lex Hinojo, com tamb¨¦ ho ¨¦s el dels nombrosos influ?dors que fan servir el catal¨¤ i que desmenteixen la malaptesa d¡¯Ada Colau, que en campanya va decidir emprar nom¨¦s l¡¯espanyol per arribar presumptament m¨¦s lluny. I sense esmentar els milers de nouvinguts que s¡¯han afegit al catal¨¤ i que es lamenten que som els d¡¯aqu¨ª els que no el fem servir ni els hi incorporem. Curiosament, els joves i els estrangers, els dos col¡¤lectius sempre sospitosos d¡¯accelerar la substituci¨® ling¨¹¨ªstica, s¨®n els que, al documental, permeten obrir una finestra a l¡¯esperan?a.

Veient el pensament d¡¯Amela i la normalitat amb qu¨¨ tenim la desaparici¨® coll avall (unes d¨¨cades, deien al programa) potser que al catal¨¤ anem pensant de cantar-li les absoltes. O, m¨¦s aviat, el que ens cal ¨¦s una mica m¨¦s d¡¯aud¨¤cia per superar un proc¨¦s de normalitzaci¨® que t¨¦ un sostre de vidre i que ha caducat per estancament. La setmana vinent, arran de la publicaci¨® de la nova edici¨® de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstic de la Poblaci¨®, disposarem de dades objectives suficients (o tan objectives com permet l¡¯estad¨ªstica) per tenir un retrat for?a m¨¦s fidel que un documental de mitja hora. I, a partir d¡¯aqu¨ª, valorar l¡¯estat de salut real del catal¨¤ i plantejar quines s¨®n les mesures d¡¯inversi¨® p¨²blica necess¨¤ries per sostenir un artefacte que, m¨¦s enll¨¤ d¡¯un sistema de comunicaci¨® que els usuaris fan servir (si volen), representa un patrimoni individual, social i cultural de primer ordre. Com totes les lleng¨¹es. Contra el liberalisme, pol¨ªtiques p¨²bliques.