Leopoldo Pom¨¦s, l¡¯hedonista que va alegrar el gris franquisme

¡°El dia que vaig descobrir la definici¨® d'hedonisme em vaig sentir salvat. Fins llavors em pensava que vivia en pecat per sentir que el plaer era l'¨²nic b¨¦ de la vida, per la formaci¨® religiosa dels maristes¡±, explica el fot¨°graf i publicista barcelon¨ª Leopoldo Pom¨¦s. Aquest home corpulent i presumit, malgrat que al novembre far¨¤ 88 anys, assegura que el m¨¦s important de la seva vida ha estat ¡°mirar¡±. Mirar i fotografiar amb un sentit l¨²dic i sensual, creant imatges plenes d'erotisme en la grisa i trista Espanya franquista. Cap com la de la bella amazona anant al galop per la platja per anunciar un brandi el 1966; unes imatges elegants i sofisticades que van portar Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n a dir que ¡°va erotitzar tot un pa¨ªs¡±. Pom¨¦s acaba de publicar No era pecat. Viv¨¨ncies d'una mirada (Edicions 62 / Tusquets), unes ¡°mem¨°ries fragment¨¤ries¡± en qu¨¨, com si fos un men¨² ¡ªamb primer i segon plat, caf¨¨ i copa¡ª, que denota la seva passi¨® per la gastronomia, repassa la seva vida personal i professional.

Pom¨¦s t¨¦ una traject¨°ria professional carregada d'¨¨xits, com el Premi Nacional de Fotografia el 2018, per ¡°la seva contribuci¨® a la hist¨°ria de la imatge a Espanya¡±. Uns ¨¨xits que rememora amb entusiasme i amb la mirada viva i il¡¤luminada durant la presentaci¨® del seu llibre en un dels temples de la gauche divine?que s¨®n propietat seva (a m¨¦s del Flash Flash), el restaurant Il?Giardinetto, presidit per Imatge blanca, del 1959, una enorme fotografia d'una dona escultural amb banyador estirada sobre la sorra de la platja. Per¨° tamb¨¦ al l¨ªmit de la censura. Com la seva primera exposici¨® el 1955.

¡°Va estar a punt de no fer-se perqu¨¨ el director de les Galeries Layetanas deia que les fotos semblava que flotaven penjades d'un bastidor. Per sort, quan les va veure el cr¨ªtic Juan Eduardo Cirlot va comen?ar a dir que eren genials. Va ser el dia m¨¦s feli? de la meva vida¡±.

Tamb¨¦ va estar molt a prop del frac¨¤s la cerim¨°nia d'inauguraci¨® del Mundial de Futbol del 1982 que va dirigir en col¡¤laboraci¨® amb el publicista V¨ªctor Sagi. ¡°El moment m¨¦s acollonant de tota la meva carrera¡±. ¡°Durant els assajos, el colom que sortia volant de la pilota de futbol que portava un nen es quedava sempre passejant sobre la gespa. Per sort, el dia de la inauguraci¨® va comen?ar a volar i va fer la volta a l'estadi. Va sortir perfecte. A Pel¨¦, que era a la llotja, li van saltar les ll¨¤grimes¡±, recorda. Aquesta mateixa sensaci¨® la va tenir durant el rodatge de l'anunci de Terry a Ven¨¨cia. ¡°No hi havia manera que el cavall pug¨¦s al vaixell per portar-lo a la pla?a de San Marco, tancada nom¨¦s unes hores als turistes. Al final, vam haver de posar-lo en un cami¨® perqu¨¨ venc¨¦s la por que li tenia a l'aigua¡±. Tamb¨¦ va estar a punt de fracassar quan Gene Kelly va dir que no rodaria l'anunci de Freixenet perqu¨¨ les escales per on baixava ballant no tenien les mides necess¨¤ries. ¡°En una nit, els treballadors la van refer i tot va funcionar de meravella. Kelly va ser un encant¡±. No diu el mateix de Gwyneth Paltrow, la protagonista de l'anunci un altre any. ¡°Quan li vaig dir si volia mirar el que havia gravat em va dir: ¡®No, podria vomitar!¡¯, mai he tingut tants problemes en un rodatge¡±.

Pom¨¦s, amb dosis d'humor fi, repassa els seus primers amors, la seva primera foto, amb tot just 10 anys, que va fer als seus pares enmig d'una vinya, i la seva relaci¨®, no sempre f¨¤cil, amb els artistes de Dau al Set, com Antoni T¨¤pies. ¡°Durant dos anys vaig fotografiar tots els quadres que pintava sense cobrar-li res. A canvi, li vaig demanar una obra representativa. Un dia li vaig trucar i em va contestar: ¡®Ara els meus quadres tenen uns preus m¨¦s elevats i m'han recomanat que no els abaixi¡±. Un altre va ser Modest Cuixart. ¡°Quan vam visitar Picasso el 1959 va insistir que era millor no portar c¨¤mera, per¨° quan ens va rebre en va treure una de sota l'abric i va comen?ar a fer fotos sense parar. No he passat mai tanta vergonya¡±. Tamb¨¦ recorda com es va comprar un Aston Martin el dia abans d'operar-se. ¡°Li vaig dir al venedor que si sortia viu me'l quedava. Quan vaig obrir els ulls, estava assegut al meu costat amb els papers preparats. Vaig sortir de l'hospital conduint¡±.

Pom¨¦s, que reconeix que ¡°la fotografia ha estat la millor sortida professional que podia tenir¡±, i que ¡°cap artista pot sentir el mateix que sent el fot¨°graf quan treballa al laboratori i veu apar¨¨ixer la imatge revelada. He arribat a cridar de plaer¡±, assegura que ha tingut en la seva vida personal molta sort. ¡°He conegut dones impressionants. A la meva primera dona, la Karin, me la vaig trobar al carrer quan sortia d'una botiga. Era un espectacle. Va pujar a un autob¨²s i la vaig perseguir amb el cotxe perqu¨¨ necessitava parlar amb ella. ?s la mare dels meus quatre fills¡±. L'elegant, sensual i sofisticada Karin Leiz apareix a l'¨²ltima fotografia del llibre treballant el 1990 amb Pom¨¦s al despatx de l'Studio Pom¨¦s, que tots dos van fundar el 1961. El dia de la presentaci¨® del llibre l'acompanyava, en un segon pla, com sempre. ?s la sensual dona del banyador estirada sobre la sorra de la platja.