La ciutat interrompuda

Aquest ¨¦s un t¨ªtol, La ciutat interrompuda, que ¨¦s alhora un llibre i un dels conceptes que millor il¡¤luminen la ciutat contempor¨¤nia: les institucions p¨²bliques s¡¯han apropiat de la imatge urbana i la seva publicitat plet¨°rica ens mena pels carrers com somn¨¤mbuls. El que s¡¯ha interromput ¨¦s la viv¨¨ncia de la ciutat en tant que experi¨¨ncia inherent a cada persona i a les comunitats variades i plurals que la poblen en barris distints de personalitat pr¨°pia.

El llibre de Juli¨¤ Guillamon (Anagrama, ara tamb¨¦ amb edici¨® en castell¨¤) va tra?ar el diagn¨°stic d¡¯aquesta interrupci¨® tot just comen?ar el segle ¨Cen una primera publicaci¨® que es reedita molt ampliada¨C amb una perspectiva ins¨°lita en els estudis urbans: a trav¨¦s de la literatura de la ciutat de Barcelona des dels anys setanta, en catal¨¤ i en castell¨¤. No feia gaire de l¡¯any ol¨ªmpic i les transformacions de la ciutat per¨° no s¡¯albirava encara el que s¡¯anomenaria F¨°rum de les Cultures del 2004, aquella gran decepci¨® en tants aspectes culturals. El llibre va ser xocant. Encara ho ¨¦s.

Posa un mirall davant dels actors culturals: escriptors, dissenyadors, narradors de c¨°mic, arquitectes, urbanistes, publicitaris i, en sordina, els gestors culturals que no paren d¡¯augmentar des de llavors. Documenta i avalua la seva reacci¨® creativa, sobretot en novel¡¤la, davant la interrupci¨® de la Barcelona dels setanta i la seva transformaci¨® en ¡°la millor botiga del m¨®n¡± i, avui, en la ciutat tur¨ªstica que es carrega barris sencers i que, com deia Sisa en una de les tantes can?ons prof¨¨tiques seves, ha tancat la Rambla als barcelonins.

Insisteixo que l¡¯exploraci¨® cl¨ªnica i el diagn¨°stic de Guillamon a trav¨¦s de la literatura i altres arts narratives valen per a qualsevol ciutat. Aquest ¨¦s el seu valor essencial per m¨¦s que es tendeixi a veure¡¯l com un ornament m¨¦s en honor de la capital catalana, escenari de tant¨ªssimes novel¡¤les. D¡¯acord, s¨ª. Per¨° avui tenen novel¡¤les i dissenyadors i publicistes totes les ciutats. D¡¯all¨° que permet parlar aquest ingent treball d¡¯antropologia cultural ¨¦s de si les ciutats continuen vives o no: com hi interactuen els habitants?, com s¨®n els carrers?, quines possibilitats ofereixen als habitants de frustrar els plans dels dirigents urbans, per exemple el turisme aclaparador?

Vaig anar l¡¯altre dia a la presentaci¨® de la nova edici¨® del llibre, hi vaig poques vegades, a aquests actes, i estava molt enfeinada amb el final de curs, les notes i dem¨¦s, per¨° volia acompanyar aquesta reedici¨®. El llibre es complementa ara amb una segona part, ¡°El gran novel¡¤loide sobre Barcelona¡±, que ja no ¨¦s tant un assaig anal¨ªtic com un mapa d¡¯obres liter¨¤ries publicades des del 2001. El que em va sorprendre m¨¦s dels parlaments i converses va ser la volen?a per la contracultura dels setanta, aquell mite canalla. Nost¨¤lgia de la nost¨¤lgia, vaig pensar. No ho s¨¦, tal vegada ¨¦s que com que hi corria no em vaig deixar encantar per les veus i els crits no sempre auda?os ni plurals dels nois en flor i sense flor de la contracultura i el seu esquizo imaginari mascle.

M¨¦s incisiu ¨¦s i m¨¦s portes de la percepci¨® obre el cap¨ªtol dedicat a ¡°la guerra dels somnis¡±. Guillamon expandeix la idea de l¡¯etn¨°graf Marc Aug¨¦ per plantejar que la visi¨® de la ciutat moderna ha canviat de mans creadores: els mediadors ¨Cels narradors que en les cultures tradicionals interpretaven els somnis¡ª s¨®n en el m¨®n contemporani el cine i la tele. ¡°La ficci¨® contamina la vida i crea una il¡¤lusi¨® verdadera, una al¡¤lucinaci¨® que arriba a confondre¡¯s amb la realitat. El paper del mediador ha desaparegut. La narraci¨®, que permetia passar de la visi¨® individual a l¡¯objecte social, ha estat substitu?da per les imatges, i aquesta substituci¨® ha provocat un bloqueig ritual i un d¨¨ficit simb¨°lic.¡± La guerra dels somnis ¨¦s, aix¨ª, entre paraula escrita i paraula audiovisual. I el d¨¨ficit de les nostres ciutats es troba sens dubte en el cine i la televisi¨®: no hi ha manera que afrontin la Barcelona d¡¯avui tret que ho facin en el seu mirall m¨¦s negre, com en els documentals Ciutat morta (Xavier Artigas i Xapo Ortega, 2013) i City for sale (Laura ?lvarez, 2018) que, gr¨¤cies als festivals i les xarxes, arriben avui a un p¨²blic m¨¦s ampli que el que va tenir en el seu dia el de Joaquim Jord¨¤ De nens (2003) sobre el Raval.

El m¨¦s calent ¨¦s a l¡¯aig¨¹era, doncs. Si entens una ciutat vol dir que ¨¦s morta, va argumentar amb proverbial lucidesa Jane Jacobs, l¡¯analista urbana que tamb¨¦ viu en les p¨¤gines d¡¯aquest llibre que us recomano de veres.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.