El Mariinski agrada per¨° no apassiona a Peralada al seu primer programa

Bell, virtu¨®s, hipn¨°tic i una infinitat de magn¨ªfics adjectius mereix el ball del Ballet del Teatre Mariinski de Sant Petersburg (antic Kirov de Leningrad), actuaci¨® que la nit del dijous inaugurava la 33a edici¨® del Festival Castell de Peralada. Bastants cadires buides i aplaudiments c¨¤lids per¨° breus al final de l'espectacle van marcar la vetllada. No va ser la nit m¨¤gica que molts esperaven.

L'explicaci¨® t¨¦ la seva l¨°gica. El Ballet del Teatre Mariinski oferia dos programes. En el primer ballava Les quatre estacions del joven¨ªssim core¨°graf de la companyia i ballar¨ª Ilya Zhivoi, amb m¨²sica del compositor brit¨¤nic contemporani Max Richter, basada en l'obra d'Antonio Vivaldi. Una pe?a de tall neocl¨¤ssic amb certes picades de l'ullet a la dansa contempor¨¤nia. El p¨²blic balletoman no va comprar entrades per a aquest primer programa, sin¨® per al segon, on el divendres ofereixen Chopiniana, de Michel Fokine, In The Night, de Jerome Robbins, i Margarita i Armand, la c¨¨lebre coreografia que Frederick Ashton va crear per Margot Fonteyn i Rudolf Nureiev, peces rom¨¤ntiques i contempor¨¤nies m¨¦s en sintonia amb la tradici¨® i hist¨°ria d'aquesta formaci¨®.

Tamb¨¦ poques cares conegudes entre el p¨²blic: el pol¨ªtic Santi Vila; l'alcaldessa de Figueres, ?ngels Llad¨®; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; el subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramon, entre d'altres. Personalitats m¨¦s destacades es van reservar per al segon programa.

Bastants cadires buides i aplaudiments c¨¤lids per¨° breus al final de l'espectacle van marcar la vetllada. No va ser una nit m¨¤gica com molts esperaven.

?s cert que el Ballet del Teatre Mariinski, una de les millors companyies de dansa cl¨¤ssica del m¨®n, i el seu carism¨¤tic director, Valery Gergiev, volen donar aires nous al seu repertori. Per¨° la renovaci¨® no ha de venir des de dins sin¨® de l'exterior, els seus m¨¦s de 300 anys de tradici¨® com a bressol de la dansa cl¨¤ssica castra els creadors que formen part d'aquesta instituci¨® per crear obres m¨¦s contempor¨¤nies. I aquest estigma va marcar Les quatre estacions d'Ilya Zhivoi, una pe?a din¨¤mica, fresca per¨° amb una coreografia senzilla. Sense els ballarins del Mariinski se sostindria feblement.

Les quatre estacions va ser ballada per cinc parelles, entre les quals va destacar, va brillar i va embaladir, la que formaven la virtuosa ballarina Ekaterina Kondaurova i el ben plantat ballar¨ª Roma Belyakov. Els llargs bra?os d'ella, que neixen a la cintura, es pleguen o respiren bressolats per la m¨²sica de cada estaci¨® de l'any, c¨¤lids a l'estiu, g¨¨lids a l'hivern o amorosos a la tardor, aix¨° sumat al seu espectacular arabesque, va tornar boja la retina de l'espectador. Igual que el ball virtu¨®s de Belyakov,

La coreografia d'Ilya Zhivoi ¨¦s molt semblant per a cadascuna de les estacions. Un treball coral din¨¤mic. A destacar els passos a dos de Kondaurova i Belyakov. Va marcar la difer¨¨ncia per a cada estaci¨® l'encertat vestuari de Sofia Vartanian. Un altre encert ¨¦s la m¨²sica de Vivaldi en versi¨® de Max Richter, pel respecte que el m¨²sic contemporani ha tingut per a la partitura del compositor itali¨¤, la seva aportaci¨® amb sons minimalistes o electr¨°nics encaixa seductorament en la partitura original.

Ara un apartat per als nost¨¤lgics, aquests que creien que el dijous viurien una nit m¨¤gica: l'¨²ltima vegada que el Mariinski va actuar a Catalunya va ser l'any 2011 amb la seva enlluernadora posada en escena de El corsari. Feia quatre d¨¨cades que no actuava a Barcelona, en aquella ocasi¨® el p¨²blic barcelon¨ª va quedar captivat per aquesta agrupaci¨®, en la qual hi havia un jove i virtu¨®s Mijail Baryshnikov.