Molta demag¨°gia, poca autoritat

El president Torra posa sempre el refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® per davant quan insta el Govern espanyol a negociar. ?s una proposta ret¨°rica. El Govern nom¨¦s pot dir que no. No busca punts de trobada, sin¨® que marca un per¨ªmetre inassumible per l¡¯altra part. Alguns en diran populisme. En termes cl¨¤ssics ¨¦s pertinent parlar de demag¨°gia: ¡°Degeneraci¨® de la democr¨¤cia que consisteix en el fet que els pol¨ªtics, mitjan?ant concessions i afalacs als sentiments elementals dels ciutadans, intenten aconseguir o mantenir el poder¡±, diu el diccionari. ?s l¨°gic que l¡¯independentisme mantingui com a horitz¨® estrat¨¨gic el seu programa de m¨¤xims. Per¨° plantejar l¡¯autodeterminaci¨® com a condici¨® pr¨¨via per recuperar les vies pol¨ªtiques de soluci¨® del problema nom¨¦s es pot entendre com un gest demag¨°gic adre?at a una part dels seus i una negativa a qualsevol forma de negociaci¨® real, quan ¨¦s obvi que l¡¯independentisme no t¨¦ la for?a necess¨¤ria perqu¨¨ l¡¯altra part es vegi for?ada a acceptar condicions pr¨¨vies d¡¯aquesta magnitud. Les propostes de Torra es mouen en el limitat espai de l¡¯autocomplaen?a com a via d¡¯escapament de la impot¨¨ncia. I aix¨° porta inevitablement a l¡¯estancament.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha abaixat el pist¨® en una confer¨¨ncia a Madrid. Demana un pacte de claredat: establir les condicions sota les quals algun tipus de refer¨¨ndum seria possible. Inspirat, evidentment, en el cas del Quebec que reapareix c¨ªclicament en el debat catal¨¤. Torrent reconeix que la unilateralitat ¨¦s impossible i col¡¤loca el refer¨¨ndum en un final lluny¨¤, no al principi. Adverteix que la seva proposta ¡°no portar¨¤ canvis immediats per¨° aportar¨¤ llum al conflicte¡±. Les propostes que venen d¡¯Esquerra generen desconfian?a perqu¨¨, tot i que les paraules dels seus l¨ªders tendeixen a ser conciliadores, a l¡¯hora de la veritat s¡¯imposa massa sovint l¡¯enrenou. Ho vam veure, per exemple, l¡¯octubre del 2017, quan se¡¯n va anar en orris l¡¯intent de Puigdemont de convocar eleccions abans de la declaraci¨® ret¨°rica d¡¯independ¨¨ncia. Hi ha qui ho atribueix a la manera de ser d¡¯un partit que, per una certa indefinici¨® ideol¨°gica, antecedent de la moda actual de proclamar-se de dretes i d¡¯esquerres alhora, en moments decisius es deixa arrossegar per l¡¯impuls patrioter, tot i els intents, com el del mateix Torrent dijous, de la?citzar el partit.

A poc a poc, l¡¯independentisme va baixant esglaons, per¨° a l¡¯altra banda ning¨² vol pujar-ne per retrobar-se. En comptes de prendre, per fi, alguna iniciativa pol¨ªtica, es deixa que el temps passi, entre el soroll de la dreta i l¡¯immobilisme de Pedro S¨¢nchez, a l¡¯espera de la sent¨¨ncia del judici. ?s desmoralitzador que, sense ni tan sols prendre en consideraci¨® el canvi de to que Torrent aportava ¨Ci que va fer que Junts per Catalunya sort¨ªs de seguida a desmarcar-se¡¯n¨C, el Govern li don¨¦s una resposta autom¨¤tica en la veu del ministre d¡¯Afers Exteriors: ¡°No hi ha cap possibilitat que aquesta consulta es faci¡±. Per¨° el m¨¦s preocupant ¨¦s que, el mateix dijous, Pedro S¨¢nchez va donar a entendre que la seva negativa a un Govern de coalici¨® amb Podem es basa en les seves difer¨¨ncies sobre la q¨¹esti¨® catalana.

Les propostes de Torra es mouen en l¡¯espai d¡¯autocomplaen?a com a via d¡¯escapament de la impot¨¨ncia

Una vegada m¨¦s es confirma que Catalunya no pot trencar Espanya, per¨° s¨ª que t¨¦ capacitat per desestabilitzar-la. I, per tant, ¨¦s tamb¨¦ una forma de demag¨°gia negar-se a afrontar aquest problema pol¨ªticament per por de la reacci¨® del poble. I aqu¨ª ¨¦s on est¨¤ atrapat Pedro S¨¢nchez, encallat en la investidura perqu¨¨ se sent psicol¨°gicament lligat al PP i a Ciutadans per la q¨¹esti¨® catalana. Qualsevol dirigent pol¨ªtic responsable sap que cal trobar una manera de canalitzar la situaci¨® per la via pol¨ªtica. I no en termes de vict¨°ria i de derrota, com ho plantegen alguns. S¡¯han de crear espais per a l¡¯entesa en un moment en qu¨¨ hi ha un impuls de fons en la societat que apunta en aquesta direcci¨®. Per¨° per fer-ho es necessiten, a tots dos b¨¤ndols, dirigents amb autoritat. ?s a dir, capa?os de prendre decisions que frustraran els seus. I sabent, a m¨¦s, que els demagogs d¡¯una i altra banda buscaran l¡¯enrenou.

El PSOE hauria de ser la pe?a articular d¡¯aquest retrobament. Per¨° com pot ser-ho si Pedro S¨¢nchez no t¨¦ projecte pol¨ªtic propi per a Catalunya fins al punt que mant¨¦ en suspens la investidura pensant a demanar ajuda a la drets si ve el llop?