La veritat sobre Parch¨ªs: compra de locutors, explotaci¨® i estafa

Explotaci¨® infantil, pares absents, milions que no van arribar a cobrar mai. D'aix¨° es parla a?Parch¨ªs. El documental, que s'acaba d'estrenar a Netflix. En una pel¡¤l¨ªcula en qu¨¨ han participat els membres principals (avui en la cinquantena) del grup infantil amb m¨¦s ¨¨xit d'Espanya, tamb¨¦ s'analitza la seva fama, es parla dels viatges per mig m¨®n als 14 anys, dels problemes amb els diners...

Els nens de Parch¨ªs van viure en una bombolla. No sabien qu¨¨ era tot all¨° de l'¨¨xit. Es van sentir uns privilegiats. Van vendre 14 milions de discos, van protagonitzar set pel¡¤l¨ªcules en menys de tres anys. Van tocar al Madison Square Garden de Nova York, a l'estadi Azteca (el segon m¨¦s gran del m¨®n en aquell moment), van fer gires que duraven sis mesos... Van vendre m¨¦s que els Beatles al Per¨² i van ser imatge de tota mena de merchandising.

Oristrell revela al documental que a les festes que feien no eren precisament llaminadures el que es consumia i que si la seva cosina Yolanda era ¡°l¡¯objectiu d¡¯algun empresari¡±, ell l¡¯havia de protegir

Quatre d¨¨cades despr¨¦s de la creaci¨® del grup, els seus integrants han volgut defensar la seva hist¨°ria en un documental que serveix tamb¨¦ d'homenatge a tota una generaci¨® de fans. Els Parch¨ªs poden afirmar somrients que han sobreviscut a Parch¨ªs.

No va ser un grup, va ser una idea de m¨¤rqueting

Despr¨¦s de l'¨¨xit d'Enrique i Ana als setanta, Discos Belter, la discogr¨¤fica de Carmen Sevilla, Lola Flores o Juanito Valderrama, convoca un c¨¤sting per formar un grup infantil de dos nois i dues noies, els colors del parch¨ªs. D'aquesta prova en surt la Gemma (fitxa verda), la resta hi arriba per altres vies. La Yolanda (fitxa groga) ¨¦s la filla del popular m¨²sic Rudy Ventura, artista de la discogr¨¤fica. Al Tino (fitxa vermella) el seleccionen a la seva escola. L'?scar (fitxa blava), el m¨¦s guapo, destaca perqu¨¨ surt a diversos anuncis (despr¨¦s, el va substituir a la banda el p¨¨l-roig Frank). Hi afegeixen el David (el dau) perqu¨¨ balla b¨¦. No pensen a llarg termini. La idea ¨¦s llan?ar un ¨²nic disc, adaptant 25 ¨¨xits populars, el Nadal del 1979.

A l¡¯estil Milli Vanilli: ¡°El que m¡¯importava era vendre¡¯ls a ells, la seva manera de moure¡¯s¡±

¡°Les can?ons no m'importaven o si els doblaven a l'estudi. M'importava vendre'ls a ells, la seva manera de moure's¡±, explica Ignacio Janer, director de Discos Belter, en el documental de Netflix. Les veus de l'?scar i el David, els m¨¦s petits del grup, no s¨®n les seves. Segons explica Josep Llobell, el t¨¨cnic que va fer el seu primer arranjament amb la can?¨® Comando G, la discogr¨¤fica contractava actors de doblatge que feien veu de nen per suplir les seves mancances.

La discogr¨¤fica va comprar locutors de r¨¤dio i presentadors de televisi¨®

Mesos abans d'editar el disc, la maquin¨¤ria de promoci¨® comen?a. Parch¨ªs apareix al popular programa Aplauso, de TVE, imprescindible per donar-se a con¨¨ixer. En el documental, Salvador Fenollar, cap de vendes de la discogr¨¤fica, revela que van pagar a diversos locutors de r¨¤dio perqu¨¨ punxessin els seus discos i que, fins i tot, van arribar a ¡°regalar¡± un xec d'un mili¨® de pessetes a un presentador. Sense dir-ne el nom, a la pantalla apareixen diversos rostres televisius, com els de Teresa Rabal i Pepe Domingo Casta?o.

Jornades de 18 hores per als ¡°milionaris m¨¦s joves d¡¯Espanya¡±

El disc ¨¦s un ¨¨xit de vendes i el que havia de ser flor d'un dia es converteix en tot un fenomen social. Un any despr¨¦s del llan?ament del disc, a finals del 1980, estrenen la seva primera pel¡¤l¨ªcula, La guerra de los ni?os. "Els milionaris m¨¦s joves d'Espanya", segons deien els titulars de l'¨¨poca, recorren Espanya de gira embotits en un Seat 131 Supermirafiori, acompanyats del seu m¨¤nager, Antoni Plana. ¡°Ara seria impensable¡±, reconeix l'?scar. La fama de Parch¨ªs arriba a l'altra banda de l'Atl¨¤ntic, on el grup viatja en el que seran gires esgotadores, amb presentacions al mat¨ª i actuacions a la tarda. Nom¨¦s el 1980 editen sis discos a Espanya (i els mateixos a Am¨¨rica Llatina). A l'Argentina rodaven al mat¨ª i a la tarda tenien doble funci¨® al circ. Van arribar a treballar gaireb¨¦ dies sencers (16-18 hores) durant mesos, dormint sovint als avions.

No eren precisament llaminadures el que es consumia

Abans de ser director de cinema, Joaqu¨ªn Oristrell, oncle de la Yolanda (fitxa groga), exerceix amb els nens de tutor en les seves gires a l'estranger quan la cosa s'extralimita. Fins llavors, els nois feien b¨¤sicament el que els donava la gana. ¡°Eren uns nens assilvestrats¡±, reconeix. Robaven a les botigues, llan?aven cadires per la finestra de l'hotel, tenien els seus n¨°vios¡­ La Yolanda comenta que la seva mare li deia que no s'assegu¨¦s als genolls dels homes que anaven a les festes que organitzaven. ¡°Hi va haver persones que segurament van tenir fantasies no adequades per a aquella edat¡±, resumeix. Oristrell afegeix que en aquelles festes a la piscina no eren precisament llaminadures el que es consumia i que si la seva neboda Yolanda era ¡°l'objectiu d'algun empresari¡±, ell l'havia de protegir.

La relaci¨® entre la Yolanda i el Tino, el m¨¦s gran del grup, no va anar a m¨¦s perqu¨¨ el Tino va comen?ar a lligar amb les mares que portaven les seves filles als espectacles

Relacions amb Paulina Rubio i amb alguna mare

Sense supervisi¨® d'un adult abans de l'arribada d'Oristrell, expliquen que les seves primeres experi¨¨ncies amoroses les van mantenir entre ells mateixos. ¡°La Yolanda es va fer petons amb tots¡±, diu el David al documental. El Frank n'estava bojament enamorat. Estaven experimentant, jugant i coneixent els seus cossos, relaten a?Parch¨ªs. El documental. La relaci¨® entre la Yolanda i el Tino, el m¨¦s gran del grup, no va anar a m¨¦s perqu¨¨ el Tino va comen?ar a lligar amb les mares que duien les seves filles als concerts. Algunes d'aquestes mares, recorden, apareixien amagades a l'armari de l'hotel. Segons el m¨¤nager, Antoni Plana: ¡°Si el Tino tenia a l'abast una nena ho aprofitava al m¨¤xim, cosa que hem fet tots quan ¨¦rem joves¡±. El David explica que va mantenir una relaci¨® amb Paulina Rubio quan ella era a Timbiriche, el grup que va inventar la cadena Televisa a M¨¨xic per competir amb Parch¨ªs.

¡°On s¨®n els diners? Els nens no cobraven, estaven explotats¡±

Durant la gira, nom¨¦s un dels nens podia trucar una vegada al mes als seus pares, amb cobrament a destinaci¨®, i aquest pare s'encarregava de parlar amb la resta. Oristrell parla sense p¨¨ls a la llengua en el documental, recordant com els pares van ser molt permissius amb el que sol¡¤licitaven la discogr¨¤fica i els m¨¤nagers. Els nens podien cantar a l'immens estadi Azteca de M¨¨xic, per¨° tamb¨¦ en locals s¨°rdids, que regentaven paios que deixaven veure la culata d'una pistola. Oristrell critica l'actitud d'aquests progenitors a qui no els va importar que els seus fills viatgessin sols i treballessin sense descans. Per Oristrell eren com ¡°la fam¨ªlia Teler¨ªn¡± quan van anar convidats amb totes les despeses pagades a una d'aquestes gires. La que va desconfiar des del principi va ser Victoria Ca?adas, la mare de l'?scar, que va decidir treure el seu fill del grup. ¡°Les actuacions estaven plenes de gent. Llavors, on eren els diners? Els nens no cobraven, estaven explotats¡±. La resta la van veure com una senyora problem¨¤tica. Els pares del Frank, que va substituir l'?scar com a fitxa blava, s¨®n els ¨²nics que parlen obertament dels diners que, segons ells, "els van robar".

Alg¨² ha fugit amb els diners i s¡¯ha comprat una casa a La Moraleja

En el documental, el Frank es pregunta on van anar a parar els 600 milions de pessetes (uns 13 milions d'euros avui) que segons ell van guanyar. Amb la primera pel¡¤l¨ªcula nom¨¦s van cobrar 30.000 pessetes cadascun (uns 673 euros avui), per¨° en una entrevista el 2015 el Frank comentava que el productor del film es va comprar amb els guanys una casa a La Moraleja (urbanitzaci¨® de luxe a Madrid). ¡°S'ho va endur tot¡±, afegeix. ¡°Me n'anava de gira dos mesos i guanyava el que guanyava el meu pare en quatre¡±, recorda la Gemma. L'any en qu¨¨ va comen?ar el seu declivi, el 1983, continuaven sent el grup infantil que m¨¦s cobrava, fins i tot m¨¦s que Isabel Pantoja. Jorge Berlanga, el productor que els va fer famosos a M¨¨xic (segons Oristrell, l'amic de Maradona, que ¡°ven Hugo S¨¢nchez a l'Atl¨¨tic de Madrid¡±), va aconseguir acomiadar el m¨¤nager espanyol i prescindir de la discogr¨¤fica. Berlanga explica com Ignacio Janer, director de Discos Belter, va crear una miniempresa i es va quedar amb els diners. La discogr¨¤fica finalment va fer fallida tot i que ho van fer passar per suspensi¨® de pagaments (¡°els directius haurien d'haver anat a la pres¨®¡±, diu Fonollosa). Encara que van lluitar per cobrar drets d'autor, no ho van aconseguir. ¡°No s¨¦ qui robava a qui¡±, explica la Yolanda. ¡°Van generar molts diners, no s¨¦ qui els portava, passa molt en aquest m¨®n¡±, diu Oristrell. El grup continua facturant anualment ¡°uns 70.000 euros¡± a l'any, segons va dir el Frank en aquesta entrevista. Ells perceben la simb¨°lica quantitat de 700 euros l'any.

No es van parlar fins a l¡¯accident de cotxe

El Tino, el m¨¦s gran dels components de Parch¨ªs, va deixar el grup a esquena de la resta i va editar els seus propis discos en solitari amb el suport de la discogr¨¤fica. Sense ell es va frustrar la possibilitat que Parch¨ªs fes alguna cosa grossa amb Disney als EUA. Per aix¨°, la resta del grup va deixar de parlar al Tino. No van tornar a reprendre la relaci¨® fins a l'accident de cotxe en qu¨¨ el Tino? va perdre un bra? el 1998. Parch¨ªs no es va dissoldre: els que marxaven eren substitu?ts. Aquells nous integrants, com el Chus o el Michel, no apareixen al documental. Tampoc Juan Pardo, que va ser el seu productor i el de Botones, un grup madrileny molt similar. Al seu canal de YouTube, la Yolanda comenta que a tots els involucrats els van trucar per sortir al documental, per¨° que si no ho fan ¨¦s perqu¨¨ no van voler.