La Merc¨¨ de Maria Corte ¨¦s una dona mestissa, festiva i reivindicativa

Maria Corte (Barcelona, 1983) va rebre l¡¯enc¨¤rrec de dissenyar el cartell de la Merc¨¨?fa dos mesos, i el primer que va fer va ser mirar enrere. ¡°Sabia ben poc de la mare de d¨¦u de la Merc¨¨ i em vaig adonar que t¨¦ molta pres¨¨ncia a ciutats com Santiago de Cali (Col¨°mbia) o en altres pa?sos llatins, com la Rep¨²blica Dominicana o el Carib¡±, explica a EL PA?S. Amb la Moreneta al cap i la voluntat de fer un cartell que reflect¨ªs la pluralitat de Barcelona, li ha sortit una Merc¨¨ mestissa, amb un pentinat afro d¡¯on li brota la festa, plena de m¨²sica, circ, castells i molts colors, per¨° tamb¨¦ una part m¨¦s reivindicativa, que tamb¨¦ forma part de la ciutat, i on hi ha ancorat el vaixell d¡¯Open Arms.

Per a la il¡¤lustradora, no ¨¦s una reivindicaci¨® com qualsevol altra, ¨¦s filla d¡¯exiliats pol¨ªtics argentins, que van trobar a Barcelona una ciutat d¡¯acollida. Aix¨ª ¨¦s com Corte vol veure la seva ciutat. ¡°Sempre he tingut el sentiment que Barcelona ¨¦s una ciutat diferent, que acollia amb els bra?os oberts, per¨° ara el clima est¨¤ molt enrarit, no estem acollint, i ens vam comprometre a fer-ho¡±, etziba.

La il¡¤lustradora tamb¨¦ va fer un rep¨¤s als cartells de la Merc¨¨ des del 1978 i en va treure dues conclusions. Ella ¨¦s la cinquena dona que dissenya el cartell fins ara, i la pres¨¨ncia femenina per convidar a la festa ha estat escassa. En la majoria de cartells, que es poden veure en aquesta p¨¤gina de l¡¯Ajuntament de Barcelona, no apareix ni la mare de d¨¦u ni cap figura femenina. Molts s¨®n imatge abstractes, com s¨®n els dissenys de R¨¤fols Casamada, Miralda, T¨¤pies o Guinovart. I de les vegades que hi apareix una dona, nom¨¦s en un cas no ¨¦s cauc¨¤sica, remarca, en el dibuix de l¡¯artista America S¨¢nchez, del 2005.

La Merc¨¨ de Maria Corte ¨¦s ben morena, amb llavis molsuts, representa ¡°una Barcelona plural, canviant, colorista¡±, i segueix la tend¨¨ncia dels darrers anys de donar m¨¦s protagonisme a la figura femenina, com han fet S¨°nia Pulido, Javier Mariscal i Miguel Gallardo els ¨²ltims tres anys. ¡°Aquesta Merc¨¨ potser ha nascut aqu¨ª o potser ¨¦s immigrant¡±, remarca Corte, que va col¡¤laborar per primer cop amb la seva ciutat fent el cartell de les festes de Santa Eul¨¤lia fa 10 anys. A m¨¦s, tamb¨¦ va fer un mural per a la Sala Ciutat ara fa dos anys.

La seva reivindicaci¨® de la visibilitat de la dona no s¡¯acaba aqu¨ª. L¡¯¨²nica escultura de Barcelona que hi ha dibuixada al cartell de la Merc¨¨ ¨¦s precisament femenina, Dona i ocell, de Joan Mir¨®. Per a ella, aquesta figura ¨¦s la d¡¯una dona moderna i ajuda a reflectir la Barcelona colorista per la qual ella aposta i que ha intentat plasmar en el cartell, fet amb Photoshop, la seva eina de treball, i a casa seva. Malgrat que t¨¦ un estudi, explica que acostuma a treballar a casa.

Formada a l¡¯Escola Massana, Maria Corte fa 10 anys que es dedica professionalment a la il¡¤lustraci¨® i pot dir all¨° tan trinxat que ning¨² ¨¦s profeta a la seva terra. Treballa m¨¦s per a mitjans i empreses de fora que aqu¨ª. Per¨° no ¨¦s per caprici, sin¨® per sobreviure. Assegura que els mitjans internacionals li paguen cinc vegades m¨¦s per una il¡¤lustraci¨® que la premsa nacional. Els seus dibuixos s¡¯inclouen en p¨¤gines i portades de diaris com The New York Times, La Repubblica, Le Monde o The Times. A m¨¦s ha treballat per a empreses com Apple, American Express o Adobe.

Mar¨ªa Corte forma part d¡¯una generaci¨® d¡¯il¡¤lustradors, molts d¡¯ells alumnes de la Massana, que pinten molt per a empreses i editorials estrangeres. ¡°?s una q¨¹esti¨® de tradici¨® de la il¡¤lustraci¨®¡±, assegura, i mant¨¦ que hi ha pa?sos on aquesta expressi¨® art¨ªstica est¨¤ molt m¨¦s valorada i, per tant, m¨¦s ben pagada, com poden ser els Estats Units, Fran?a, It¨¤lia o el Jap¨®.

¡°Una va creant el seu llenguatge sense adonar-se¡¯n¡±, afirma. Qui s¨ª que en t¨¦ const¨¤ncia ¨¦s la gran xarxa. De fet, el seu Instagram ¨¦s com el seu portfoli. A m¨¦s de compartir-hi les seves feines, tamb¨¦ s¡¯hi deixa anar. L¡¯¨²ltim treball m¨¦s personal que hi ha publicat ¨¦s un alfabet er¨°tic, on fuig de dones primes i esveltes per mostrar cossos femenins gegantins, ¡°amb cames grosses, que pesen i ocupen l¡¯espai, mentre mostren la seva sexualitat i en gaudeixen¡±, detalla. No ¨¦s l'¨²nica il¡¤lustradora que s'ha decidit a reivindicar el plaer sexual femen¨ª sense subterfugis, tamb¨¦ ho fan Lyona o Paula Bonet.

¡°L¡¯erotisme sempre m¡¯ha interessat i els nus masculins i femenins s¨®n un tema recurrent al llarg de la hist¨°ria de l¡¯art¡±, explica. No comparteix la tend¨¨ncia de fer dones estilitzades i d¡¯anatomia impossible, que beu del figurinisme de fa d¨¨cades. ¡°A Barcelona hi ha una escola que fem coses semblants¡±, reivindica. Encara que els darrers temps nom¨¦s treballa en digital, assegura que t¨¦ ganes de tornar a embrutar-se les mans. Potser aquest cartell de la Merc¨¨ li dona l¡¯oportunitat de fer-ho per a algun enc¨¤rrec local. Reconeix que ¨¦s una satisfacci¨® treballar a casa.