El cava, baralles entre fam¨ªlies i la seva lluita per convertir-se en un gran vi

El Nadal del 2004 James Bond va trair el xampany. Va repudiar els grans anys de Bollinger i Dom P¨¦rignon i va brindar amb cava. Va ser durant un espot televisiu de cap d'any. Era l'evid¨¨ncia que el Pened¨¨s, un territori vit¨ªcola endog¨¤mic i enigm¨¤tic a menys d'una hora de Barcelona, que va estar durant milions d'anys negat pel mar (cosa que li atorga la seva peculiar geologia a l'ombra del mass¨ªs de Montserrat), inundava per sorpresa el planeta amb un tsunami d'escum¨®s. I presumia amb l'anunci m¨¦s car. Pagat, com sempre, per Freixenet (el seu rival, Codorn¨ªu, preferia anuncis m¨¦s carregats de valors familiars). Encara que fos oferint com a prescriptor un devaluat agent 007. L'important era que inger¨ªs bombolles espanyoles, humili¨¦s els francesos i la maquin¨¤ria del cava continu¨¦s expedint sense parar.

Acabat de comen?ar el nou mil¡¤lenni, l'escum¨®s catal¨¤ ja venia m¨¦s de 100 milions d'ampolles al m¨®n (les mateixes que a l'interior del pa¨ªs), especialment a Alemanya, B¨¨lgica, el Regne Unit i els Estats Units. Un cas d'¨¨xit per a les escoles de negocis. Com afirmava en aquells dies a aquest periodista Jos¨¦ Ferrer, que ja t¨¦ 93 anys, patriarca i l¡¯accionista individual m¨¦s important de Freixenet, que havia corregut durant mig segle per 140 pa?sos pregonant el cava (seguint l'estrat¨¨gia del seu pare, que ja el 1935 va desembarcar a Nova Jersey amb el seu vi de festa), "el cava ¨¦s l'¨²nic gran ¨¨xit espanyol al m¨®n".

Fidel al seu estil, Ferrer exagerava; per¨° no s'equivocava. El 1980, aquest xampany espanyol sense nom, de gasificaci¨® una mica basta, elaborat amb tres humils grans de ra?m mediterranis (macabeu, xarel¡¤lo i parellada) i que havia nascut dos segles m¨¦s tard que els escumosos francesos, amb prou feines col¡¤locava 10 milions d'unitats fora de les seves fronteres. Avui supera els 165 milions d'ampolles. I ven for?a m¨¦s a fora que dins d'Espanya.

Jos¨¦ Ferrer, un Julio Iglesias de les bombolles (bronzejat, enredaire, de cuidada cabellera i anell d'or), va fer entre el 1954 i el 1999 un impecable treball comercial. La seva idea era crear un producte digne, ni bo ni dolent, per¨° assequible. M¨¦s per destapar, vessar i brindar que per tastar. Injectar-li m¨¤rqueting. Envasar-lo en vistoses ampolles esmerilades negres (en aquell moment un sacrilegi al sector). I posar-ho de moda per sis euros.

El cava es va convertir als vuitanta en un vi m¨¦s per obrir que per catar

Ho va aconseguir. Encara que alguns mercats com la Xina i R¨²ssia (i els seus sat¨¨l¡¤lits) se li resistissin. I triomf¨¦s en altres com el Jap¨®. Avui, Freixenet elabora 100 milions d'unitats a l'any. I ¨¦s la primera companyia del sector del cava en volum. Al darrere, hi ha dos altres gegants: Codorn¨ªu, amb 50 milions d'ampolles, i J. Garc¨ªa Carri¨®n (un grup murci¨¤ el vaixell ins¨ªgnia del qual ¨¦s el vi en bric Don Sim¨®n, i que va arribar al Pened¨¨s el 1997 despr¨¦s de comprar el celler Jaume Serra a la fam¨ªlia de Rodrigo Rato), amb una xifra similar de vendes. La resta del club de l'escum¨®s es compon de 430 petits productors, d¡¯aquests, el m¨¦s important ¨¦s Juv¨¦ & Camps (la baula de qualitat entre els poderosos i els micros), que no arriba a 3 milions d'ampolles cada temporada. I Vilarnau (que va ser de Ruiz-Mateos), amb 1,5 milions. I m¨¦s enll¨¤, els vins de culte i ecologia: Ravent¨®s i Blanc, Recaredo, Gramona, Nadal, Alta Alella, Torell¨®, Llopart o Albet i Noya, que ni de lluny arriben al mili¨®. I que el 2012 van iniciar una desbandada de la vetusta Denominaci¨® d'Origen Cava (a la direcci¨® de la qual s¡¯alternen les poderoses fam¨ªlies de Freixenet i Codorn¨ªu: els Ferrer i els Ravent¨®s) per situar-se sota diferents paraig¨¹es comercials confeccionats a la seva mida: Conca del Riu Anoia, Cl¨¤ssic Pened¨¨s o Corpinnat. I apostar per la singularitat.

"La revoluci¨® del cava comen?a quan alguns entenem que pot ser un gran vi, que cal elevar-lo a aquest nivell", explica Josep Maria Pujol-Busquets, patr¨® d'Alta Alella, "i que ens hem d'escapar de l'estil repetitiu i vulgar que l'ha dominat. Per a mi la vinya ¨¦s una partitura que cal interpretar cada any. El futur del cava ¨¦s que es comprengui que ¨¦s un gran vi, com un gran priorat o un rioja. I no una beguda refrescant".

Al contrari, durant quatre d¨¨cades la clau del negoci ha estat (segons l'estrat¨¨gia dictada per Freixenet a la qual m¨¦s tard es va unir Codorn¨ªu) vendre el m¨¤xim. Perqu¨¨ el marge comercial de cada ampolla ¨¦s m¨ªnim (tret d¡¯algunes etiquetes de qualitat). Es tractava, en ¨²ltima inst¨¤ncia, d'emplenar els lineals de les grans superf¨ªcies amb ampolles de marca blanca de menys de tres euros (que, es calcula, suposen un ter? del volum de vendes). El tret de sortida de l'oferta desfermada el va donar Jos¨¦ Mar¨ªa Ruiz-Mateos, que va comprar en els setanta Segura Viudas, Canals & Nubiola i Castellblanch (tres dels cellers m¨¦s antics i prestigiosos), es va posar a fabricar a tota m¨¤quina i va iniciar el deteriorament de la imatge del cava.

Des d'aleshores, si les vendes queien unes d¨¨cimes, els beneficis s'estimbaven. I augmentava el deute. I no hi havia dividends. I els socis (tots germans i cosins; 218 parents a les cinc branques de Codorn¨ªu) s'impacientaven. Sobretot els que no tenien un c¨¤rrec ben retribu?t a l'empresa familiar. I amena?aven de desprendre's de les seves participacions i deixar-se de romanticismes. Al final, el que va passar el 2018 va ser la venda de la majoria de les accions d'aquests cosins a Codorn¨ªu, Freixenet i Juv¨¦ & Camps a tres grups estrangers: Carlyle, Henkell i Scranton Enterprises. El cava ja ¨¦s una mica menys espanyol.

Vendre. Com m¨¦s, millor. Cosa que desembocaria inevitablement en una guerra de preus per veure qui els abaixava m¨¦s. I s'al?ava com a category killer. El trofeu est¨¤ avui en mans de J. Garc¨ªa Carri¨®n, gr¨¤cies al seu cava Jaume Serra, nascut d'un innovador proc¨¦s de producci¨® robotitzada a la seva factoria de Vilanova i la Geltr¨², que situa cada ampolla als supermercats a un preu inferior als tres euros. "Tenen menys empleats que jo jardiners", rondina a l'assolellada galeria de la mansi¨® familiar de Sant Sadurn¨ª d'Anoia Pedro Ferrer Noguer, fill del m¨ªtic Jos¨¦ Ferrer i CEO de Freixenet, a prop¨°sit de la seva amena?adora compet¨¨ncia murciana.

"Tenim un producte de categoria i cal fer-se respectar", diu Pere Llopart

La primera i llarga batalla pel volum (la qualitat amb prou feines figurava en l'equaci¨® del cava) es va entaular en el per¨ªode 1996-2006 entre Codorn¨ªu i Freixenet: els arist¨°crates i els nouvinguts. Eren vells rivals en aquest petit univers del Pened¨¨s, al triangle que componen Sant Sadurn¨ª, Vilafranca i Subirats, on tots es coneixen. Havien anat junts a l'escola. S'odiaven com germans. El 1995, l'aspirant (Freixenet) va produir m¨¦s que el titular (Codorn¨ªu). I Codorn¨ªu, el feu dels Ravent¨®s ¨Cben connectats amb la banca, la pol¨ªtica i l'esgl¨¦sia; propietaris de la catedral del cava (obra de comen?aments del segle XX de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch); els nounats del qual es batejava amb unes gotes d'escum¨®s en cullereta de plata¨C, no li ho va perdonar. Se li va llan?ar al coll. Es van acusar als tribunals de plagi, compet¨¨ncia deslleial i males pr¨¤ctiques. Van volar les querelles. Van gastar-se milions en advocats. Va ser un llarg litigi. Fins a fer taules. Es van haver d'indemnitzar. L'esc¨¤ndol va sacsejar el Pened¨¨s. I van sorgir les esquerdes. "Va ser una batalla que nom¨¦s incumbia els grans, per¨° que va tocar la imatge de tot el cava; vam quedar com a corruptes. En aquesta casa, el nostre ant¨ªdot va ser oferir qualitat i deixar-nos de ximpleries", explica Meritxell Juv¨¦, de 35 anys, accionista i primera executiva de Juv¨¦ & Camps.

Quan va canviar el mil¡¤lenni, els cinc continents van brindar amb cava. Un vi que no era a les grans taules, per¨° s¨ª a les grans gresques. S'havia convertit en l'escum¨®s elaborat a trav¨¦s de l'estricte "m¨¨tode tradicional" (¨¦s a dir, el mateix m¨¦thode champenoise del xampany, per¨° que des del 1986 havia adoptat a Espanya un nom ambigu, per no molestar els francesos, despr¨¦s de la nostra entrada a la Comunitat Econ¨°mica Europea) m¨¦s exportat. M¨¦s que el xampany. Un ¨¨xit per hectolitres; mai per valor.

Pere Llopart i Vilar¨®s t¨¦ 90 anys i va impulsar des de mitjans dels cinquanta del segle passat la firma de cava de la seva fam¨ªlia amb la idea d¡¯estretir el contacte del celler amb la vinya, del ra?m amb cada ampolla. El Pere, que encara condueix di¨¤riament el seu utilitari entre casa seva i la centen¨¤ria masia dels Llopart, destapa amb gr¨¤cia una ampolla de Leopardi amb els seus fills, se serveix una copa i expressa les seves cr¨ªtiques: "Hem aconseguit que tot el planeta s¨¤piga qu¨¨ ¨¦s el cava, per¨° no li hem donat valor. No hem estat conscients que tenim un producte de categoria. I hem de respectar-nos i fer-nos respectar. I que es barallin els grans". Un altre dels pioners, l'octogenari Enric Nadal, assegut en una butaca de v¨ªmet al costat del seu fill Xavier, entorn d'una ampolla de Salvatge en el ch?teau familiar entre vinyes plantades "en vas" com s¡¯ha de fer, afegeix: "Aix¨° tenia un prestigi despr¨¦s de la Guerra Civil i s'ha anat perdent. ?s el moment de tornar enrere, a com es feien les coses en el passat, a la vinya, abans de la febre per vendre barat. I demostrar ara que el nostre futur est¨¤ en la tradici¨®".

¡°La batalla entre els dos grans va tocar la imatge de tot el cava¡±, segons Meritxell Juv¨¦

El xampany ¨¦s l'aristocr¨¤cia de l'escum¨®s. All¨¤ ¨¦s dif¨ªcil competir. I des de fa mitja dotzena d'anys hi ha un altre caldo amb bombolles que amena?a la primacia per volum de vendes del cava, el ¡®prosecco¡¯ itali¨¤. M¨¦s senzill d'elaborar i m¨¦s f¨¤cil de beure (¨¦s dol?, juvenil, afruitat i no est¨¤ fermentat en ampolla), amb l'impuls de la poderosa mercadot¨¨cnia made in Italy ja col¡¤loca al mercat 600 milions d'ampolles (m¨¦s que el cava i el xampany junts) a baix preu. I arrasa a Alemanya i el Regne Unit. Cosa que deixa al cava emparedat i amb un n¨ªnxol de mercat cada vegada m¨¦s petit. I amb una necessitat urgent de planificar el seu futur.

El que el situa en el dilema m¨¦s important dels seus gaireb¨¦ 150 anys d'exist¨¨ncia, des que Manuel Ravent¨®s Dom¨¨nech va aplicar la vinificaci¨® que es feia a la Xampanya al Pened¨¨s i el seu ra?m el 1872. Li va donar moltes voltes. Va sortir b¨¦. I va crear Codorn¨ªu. Que durant d¨¨cades va ser un arrogant monopoli.

Per a Manuel Ravent¨®s, ¡°una ruptura en fam¨ªlia, encara que sigui en els negocis, sempre ¨¦s punyent¡±

El cava va n¨¦ixer realment com una marca amb denominaci¨® d'origen el 1986. Per¨° sense valor afegit. ?s l'eterna maledicci¨® del vi (o l'oli) espanyol: li falta imatge. Encara que ofereixi la millor relaci¨® qualitat-preu del m¨®n. Durant d¨¨cades, la pol¨ªtica del Pened¨¨s va ser la del granel. Pocs viticultors embotellaven el seu vi; i menys encara l'etiquetaven. El Pened¨¨s era un territori (com La Rioja) on les grans marques compraven el ra?m, fins i tot el vi acabat, i el fermentaven (a les seves quilom¨¨triques caves subterr¨¤nies, que han estat l'orgullosa mostra del seu poder) i el venien a trav¨¦s d'una xarxa de distribuci¨® capil¡¤lar. Aquests grans no comptaven en propietat ni amb un 5% de la mat¨¨ria primera necess¨¤ria per elaborar tants milions d'ampolles. A excepci¨® d'uns pocs, com Juv¨¦ & Camps, gr¨¤cies a la seva hist¨°rica finca d'Espiells, de 200 hect¨¤rees. Les grans firmes reclamaven, cada verema, m¨¦s ra?m, bo o dolent, a preus tirats. Molts agricultors es van doblegar a produir tones, quantitat, i cobrar uns tristos 50 c¨¨ntims per un quilo de ra?m. Eren els temps de la mecanitzaci¨®, els fertilitzants i els pesticides. Del volum.

Una tend¨¨ncia, la del domini dels grans negociants davant els agricultors, que la seva eterna competidora, la Xampanya, va comen?ar a revertir fa un parell de d¨¨cades amb la figura dels anomenats r¨¦coltant-manipulant, agricultors que conreen les seves pr¨°pies vinyes de forma ecol¨°gica, recullen el ra?m amb cura, elaboren els seus escumosos, els envelleixen durant anys i els venen molt cars a un p¨²blic cool. N'hi ha 5.000 a Fran?a. Una perfecta operaci¨® de m¨¤rqueting. Han sacsejat el sector i posat al dia la seva imatge. S¨®n els hipsters del xampany. Als grans restaurants de Nova York, Londres o Hong Kong triomfen els vins d'aquests growers artesanals francesos. Els va posar de moda el peculiar viticultor biodin¨¤mic Anselme Selosse. Els seus xampanys d'autor fermentats en bota no baixen dels 150 euros; alguns superen els 500. Sempre estan esgotats. Un producte de luxe mai ¨¦s f¨¤cil d'aconseguir. ?s una de les seves claus.

¡°Codorniu era un embolic de 200 cosins barallant-se¡±, afirma Ram¨®n Ravent¨®s

Espanya factura uns 1.100 milions d'euros elaborant 250 milions d'ampolles d'escum¨®s; la Xampanya, 5.000 milions amb 300 milions d'ampolles. No ¨¦s una gran difer¨¨ncia en volum, per¨° la del valor ¨¦s substancial. El xampany segueix sent un negoci rod¨® i sense perdre la seva aura d'exclusivitat. ?s sin¨°nim de luxe. Com ho han aconseguit? A base de qualitat, una gegantina inversi¨® en m¨¤rqueting (al contrari que el cava, que no inverteix ni un mili¨® en promoci¨®), una imatge d'unitat entre tots els cellerers i defensant la singularitat de la seva terra contra vent i marea. Una sola firma de xampany de gamma alta, Dom P¨¦rignon, treu cada any al mercat almenys cinc milions d'ampolles a un m¨ªnim de 150 euros; la suma de tots els caves espanyols que arriben a aquest preu no arriba a les 10.000 unitats.

Manuel Ravent¨®s i Negra, el septuagenari primog¨¨nit de la branca principal de la llegend¨¤ria fam¨ªlia creadora de Codorn¨ªu, de la qual es va esqueixar el 1982 ("una ruptura en fam¨ªlia, encara que sigui en els negocis, sempre ¨¦s punyent") per fundar Ravent¨®s i Blanc (un projecte d'escum¨®s de qualitat, basat en el seu propi ecosistema de vinyes), ¨¦s lapidari en la seva an¨¤lisi: "El preu ¨¦s la millor imatge d'un producte, i la del cava ¨¦s barata. El meu pare tenia clar des dels setanta que a Codorn¨ªu calia prioritzar la qualitat sobre la quantitat. Deixar de banda els diners f¨¤cils. Era pa per avui, fam per dem¨¤. La fam¨ªlia no li va fer cas. I vam marxar. I vam muntar el nostre projecte. Eren ells o nosaltres. I el 2012 vam marxar una altra vegada, aquesta vegada de la Denominaci¨® d'Origen Cava, per crear la nostra, Conca del Riu Anoia. El cava encara arrossega l'estigma indeleble de barat".

Una cosa que per als viticultors d¨ªscols que estan fugint del cava t¨¦ una explicaci¨®. Representen un 1% de la producci¨®, per¨° s¨®n els m¨¦s exclusius; els que recorren a la imatge de la resta. Segons ells, mentre que la regi¨® de la Xampanya ha basat el seu ¨¨xit a defensar sense fissures un terroir molt concret; una geografia, varietats i hist¨°ria ¨²nics des del segle XVI, el pecat original del cava va ser n¨¦ixer el 1986 com una denominaci¨® que no es basava en un territori prec¨ªs, sin¨® en un m¨¨tode (el tradicional) que donava nom a un vi escum¨®s (el cava) que s'elabora en un 90% en el Pened¨¨s (on va n¨¦ixer), per¨° tamb¨¦ a Val¨¨ncia, Arag¨®, La Rioja, Navarra o Extremadura. Res indica en una etiqueta de cava que hi hagi alguna difer¨¨ncia de zona o qualitat entre, posem, una ampolla de 3 euros, com Cabr¨¦ & Sabat¨¦, i un Kripta, d'Agust¨ª Torrell¨®, de 50 euros. Nom¨¦s el grapat de milers d'ampolles dels denominats "cava de Paratge" (que poden superar els 150 euros) deixen patent a les seves etiquetes que aquest vi ¨¦s excepcional i s'ha fet amb el ra?m d'una vinya concreta i amb unes rigoroses condicions de cultiu i elaboraci¨®. La resta de caves no explica el seu ADN. Mai va caler. Fer-ho b¨¦ mai ha tingut premi al Pened¨¨s.

A vista de dron, el Tur¨® d'en Mota ¨¦s una vinya de nom¨¦s una hect¨¤rea plantada el 1940, penjada sobre un pendent, treballada amb agricultura biodin¨¤mica (entre la bruixeria i l'ecologia) i d¡¯on sorgeix un dels m¨¦s grans escumosos de Recaredo, que ha marcat des del 2000 la revoluci¨® del cava. El seu preu ¨¦s de 90 euros. L'ull del dron mostra que limita amb altres vinyes de categoria i m¨¤gia similar, en aquest cas de la casa Gramona. Una ampolla del seu escum¨®s Enoteca pot arribar als 400 euros en un restaurant de Hong Kong. Els patrons de les dues vinyes s¨®n Ton Mata i Xavier Gramona. Lluiten per introduir aquest territori ¨²nic, coronat per Montserrat i ventilat per la Mediterr¨¤nia, dins de cada una de les seves ampolles. Les seves fam¨ªlies fa un segle que s¨®n en el negoci del cava. I molts m¨¦s a la vinya. ?s el com¨² al Pened¨¨s. Si Codorn¨ªu fixa els seus or¨ªgens el 1551, Llopart parla de 1385; Nadal, de 1510, i Torell¨®, de 1395.

Sobre la vinya hi ha un esp¨¨s bosc de pins on ronden els senglars quan cau el sol. S¨®n les nou del mat¨ª. Els Recaredo reben. Han preparat una gran taula amb estovalles de cot¨® de quadres on reposen pans, bon oli, tom¨¤quets madurs, pernil, botifarra, formatges i coques de postres. I desenes d'ampolles d'escum¨®s de nou cases. Al voltant s'hi asseuen els seus cellerers. Reivindiquen una forma comuna de vida. De conrear i treballar. Que col¡¤loca l'agricultor a la punta de la pir¨¤mide i no a la base. Aposten per la difer¨¨ncia.

S¨®n els nou socis de Corpinnat. La marca de qualitat europea sota la qual s'han situat els rebels del Pened¨¨s, que el 30 de gener d'aquest any van abandonar el Consell Regulador del Cava. Ja no s¨®n cava. S¨®n Corpinnat. Hi ha membres de les fam¨ªlies de Gramona, Recaredo, Llopart, Nadal, Sabat¨¦ i Coca, Torell¨®, Can Feixes, J¨²lia Bernet i Mas Cand¨ª. Dos cellers m¨¦s esperen ingressar. Abans han de ser auditats. No ¨¦s f¨¤cil formar part d'aquest club. Cal tenir vinyes pr¨°pies o molt controlades dins d'un territori delimitat al mil¡¤l¨ªmetre, treballar amb varietats de ra?m local de forma ecol¨°gica i manual, tenir una producci¨® limitada, elaborar cada ampolla amb cura i envellir-la durant llargs per¨ªodes. I informar el consumidor en el seu etiquetatge d'aquesta tra?abilitat que condueix del camp a cada ampolla.

Un dels integrants m¨¦s sorprenents ¨¦s Xavier Bernet, un agricultor amb set hect¨¤rees de vinya conreades com un jard¨ª a Subirats, que el 2001 se la va jugar i va comen?ar a fer el seu propi cava sota el nom de les seves filles (Maria i J¨²lia). Avui elabora 40.000 ampolles d'un escum¨®s de garatge diferent. Una ampolla del seu Maria Bernet costa 45 euros. "No vull fer m¨¦s quantitat: la meva vinya no en dona m¨¦s; vull guanyar-me la vida, defensar aquest territori i reivindicar l'agricultor, que ¨¦s el que t¨¦ la for?a al Pened¨¨s, per¨° el que mana menys".

Davant de l'incendi desencadenat en la Denominaci¨® d'Origen despr¨¦s del mot¨ª dels viticultors de Corpinnat, el sector del cava ha optat per sufocar-lo amb un home de consens que el coneix des del bressol. Un Ravent¨®s. Xavier Pag¨¨s, que va dirigir Codorn¨ªu des de 2006 fins al mar? de 2018, est¨¤ disposat que els fills pr¨°digs de Corpinnat tornin al cava.I promet iniciar les reformes i apostar per fer les coses millor. "Crec en el creixement i que cada marca tingui el seu model. Hi ha d'haver de tot. Grans i petits. La quantitat no ha d¡¯estar barallada amb la qualitat. Per¨° cal cr¨¦ixer amb valor i prestigi. Les potes del meu projecte per al cava s¨®n zonificar (segons on estigui conreat i elaborat cada cava), segmentar (per qualitats), tenir un control de la seva tra?abilitat, certificar-lo i comunicar-li-ho al m¨®n. Jo no soc un negociant; soc viticultor".

En un sol dia ¨¦s possible reunir-se en aquesta comarca amb tres cosins que viuen de l'escum¨®s, porten el mateix cognom, per¨° no es parlen. Les seves branques respectives han trencat. I han agafat camins diferents. Els tres s¨®n descendents de Ravent¨®s Dom¨¨nech, el m¨ªtic creador del cava. El seu rebesnet Pepe Ravent¨®s suposa l'artesania dins de l'ecosistema de 90 hect¨¤rees de ra?m de la seva branca primog¨¨nita de Codorn¨ªu, avui sota la marca Ravent¨®s i Blanc. Xavier Pag¨¨s, despr¨¦s de ser apartat sense miraments de Codorn¨ªu pels seus parents (i vendre les seves accions), ¨¦s al capdavant del Consell Regulador i ha tornat a la seva vinya familiar a Lleida. I Ram¨®n Ravent¨®s Basagoiti, CEO de Codorn¨ªu (firma de la qual va ser expulsat el 2006 despr¨¦s de crear el seu propi projecte, el cava Parxet) des de la caiguda del seu cos¨ª Xavier (que el considera el cavall de Troia dels inversors estrangers per entrar a Codorn¨ªu), est¨¤ obligat a fer que la degana del cava torni als beneficis i el prestigi gr¨¤cies al capital del fons nord-americ¨¤ Carlyle, que ha assumit el deute de Codorn¨ªu i adquirit el 63% de les accions familiars. En el cas de Freixenet, ha estat el grup alimentari alemany Henkell el que ha aconseguit el 50% del capital (de moment, perqu¨¨ ning¨² sap qu¨¨ passar¨¤ quan ja no hi hagi el vell Jos¨¦ Ferrer, que posseeix un 43%). I a Juv¨¦ & Camps, el fons Scranton Enterprises, domiciliat a Holanda i vehicle d'inversi¨® de la fam¨ªlia Griffols (una de les m¨¦s riques d'Espanya), va comprar el 2017 m¨¦s del 70% de les accions a la fam¨ªlia. Per¨° ha mantingut al capdavant del negoci Meritxell Juv¨¦ Camps.

La venda de la majoria d'aquestes participacions familiars en menys de dos anys ¨¦s l'evid¨¨ncia que el model de gesti¨® d'aquest sector fa aig¨¹es. No s'ha d'oblidar que el 80% de les empreses familiars espanyoles no passen de la tercera generaci¨®. El cava ¨¦s la confirmaci¨®. "No crec en l'empresa familiar", assegura amb sorna el CEO de Freixenet, Pedro Ferrer, la fam¨ªlia del qual va fundar i ha dirigit la firma des de 1914. Per a Ram¨®n Ravent¨®s, m¨¤xim executiu i primer accionista privat de Codorn¨ªu (que ha rebatejat el grup de cellers com a Ravent¨®s-Codorn¨ªu), "les bombolles interessen al m¨®n; es venen el doble que fa cinc anys. I aqu¨ª est¨¤vem adormits. La gesti¨® no ha estat bona. Codorn¨ªu era un embolic de 200 cosins opinant i barallant-se. No es prenien decisions. I en una empresa cal fer-ho cada dia. Hem mirat massa a dins i ara cal mirar cap a fora. I donar-nos a con¨¨ixer. En el cas de Codorn¨ªu, ¨¦s la primera vegada que gent internacional i amb criteri s¡¯hi juga els seus diners. Hi han confiat. I per fi tenim un consell, i no un grup de familiars".

Al Pened¨¨s expliquen que despr¨¦s de la plaga de la fil¡¤loxera que va acabar a finals del XIX amb tota la seva vinya, la crisi econ¨°mica de 2008 ha estat el cop m¨¦s fort que ha rebut el cava en la seva hist¨°ria. Caldria sumar-hi el boicot que l'escum¨®s catal¨¤ ha patit a Espanya com a reacci¨® al proc¨¦s sobiranista. I l'ofensiva del prosecco itali¨¤. I el ressorgiment del xampany artesanal. I l'aparici¨® de la cervesa d'autor. El resultat ha estat un estancament cr¨°nic de les vendes, l'endeutament, la caiguda de preus, el deteriorament de la seva imatge i, al final, la p¨¨rdua de control de les grans fam¨ªlies sobre un negoci que dominaven des de fa segles. La tempesta perfecta s'ha desencadenat en menys d'una d¨¨cada en aquest territori on mai passava res.

Amb els seus cinc segles de vida, ja sec per¨° encara imponent, el roure dels Ravent¨®s, que durant segles va ser de Codorn¨ªu i des del 1986, des de la ruptura de la fam¨ªlia, ¨¦s l'emblema de la branca primog¨¨nita Ravent¨®s i Blanc i un s¨ªmbol per a l'univers del cava, continua sent el testimoni silenci¨®s d'una hist¨°ria d'un vi i un territori el futur del qual ning¨² s'atreveix a profetitzar.