Dos homenots fan pol¨ªtica

Dos grans de la cultura catalana en el context hostil del franquisme. Dos personatges obligats a conviure amb la censura i alhora vistos amb desconfian?a per alguns sectors de la resist¨¨ncia. Coneixedors de la riquesa cultural d¡¯avantguerra, i colpits per la dura postguerra. Josep Pla (1897-1981) i Jaume Vicens Vives (1910-1960), l¡¯escriptor tretze anys m¨¦s gran que l¡¯historiador, conven?uts de formar part de la minoria que havia d¡¯orientar i/o actuar en el futur del pa¨ªs. Dos homes sobre els quals ja se saben moltes coses gr¨¤cies als estudis que s¡¯hi han dedicat i a altres epistolaris anteriors, per¨° que ara es poden resseguir, cara a cara, en la seva relaci¨® personal al llarg de la d¨¨cada de 1950, anys importants, que no s¨®n una simple transici¨® entre la postguerra i el desarrollismo.

La setantena de cartes entre 1950 i 1960 que componen el volum L¡¯hora de les decisions (Destino) respiren un aire de confian?a i complicitat entre els dos protagonistes, el veritable valor del llibre. El volum no far¨¤ variar el concepte que els lectors avesats poden tenir d¡¯un Vicens Vives hiperactiu, alhora que optimista i un p¨¨l ingenu; ni tampoc el d¡¯un Pla esc¨¨ptic, que s¡¯ho mirava tot amb dist¨¤ncia; el contrast entre un idealista i un hiperrealista. La gr¨¤cia ¨¦s que aquest contrast entre els dos homenots es pot resseguir a trav¨¦s de reflexions estrictament privades, que reflecteixen el moment prec¨ªs en qu¨¨ van ser escrites, a red¨®s dels fets que s¡¯anaven produint.

Tot all¨° relacionat amb la difusi¨® de les seves obres respectives hi t¨¦ una pres¨¨ncia notable: ara jo et demano que parlis del meu llibre, ara faig una gesti¨® amb un tercer, m¨¦s encara tenint en compte que Vicens Vives tamb¨¦ era editor. I parlen, tamb¨¦, del contingut en les obres que consideren m¨¦s transcendents, amb una admiraci¨® constant de l¡¯historiador per l¡¯obra de Pla, molt especialment per les seves observacions pol¨ªtiques.

Per¨°, m¨¦s enll¨¤ del reconeixement mutu com a membres d¡¯una elit cultural, la seva relaci¨® ve molt marcada per la voluntat d¡¯incidir pol¨ªticament. Amb un franquisme que se¡¯ls fa insuportable, per¨° amb el qual han de conviure, i amb el record ben viu de la Guerra Civil, segueixen amb atenci¨® els rumors que peri¨°dicament sorgeixen de la caiguda del dictador Franco i les possibilitats d¡¯una reinstauraci¨® mon¨¤rquica. Volen ¡ªsobretot Vicens¡ª no perdre cap opci¨®, i mantenen contactes a totes bandes, fins i tot amb Josep Tarradellas, el president de la Generalitat a l¡¯exili que va creure que Vicens Vives era el contacte que necessitava amb les noves generacions de l¡¯interior, i al qual reservava el paper principal en el seu equip de futur. La prematura mort de l¡¯historiador el juny de 1960 va ser un sotrac per a tots els fronts que tenia oberts, i impedeix saber quina hauria estat la seva evoluci¨® i la seva relaci¨® amb Pla en els transcendentals anys seixanta.

Amb pr¨°leg contextualizador de Joaquim Nadal, les cartes esdevenen intel¡¤ligibles per a tothom gr¨¤cies a una edici¨® acurad¨ªssima de Guillem Molla, que posa el lector sobre la pista de tots els personatges esmentats i del context concret de cada missiva. Cartes i documents esdevenen una bona eina per repensar com era la vida cultural en la dictadura, i la dura realitat fins i tot per als que vivien dins la legalitat.

La censura, omnipresent

Escriptors i editors sempre patien, pendents de rebre l¡¯autoritzaci¨® o la denegaci¨® dels llibres que volien publicar. Les bones relacions de Jaume Vicens amb Florentino P¨¦rez Embid, director general de Informaci¨® i rellevant membre de l¡¯Opus Dei, van ser utilitzades sovint en favor dels llibres de Pla. L¡¯escriptor l¡¯hi deman¨¤ diverses vegades, ja fos per a les Cartes d¡¯It¨¤lia, Madrid 1921, o amb relaci¨® a l¡¯homenot dedicat a Pau Casals: ¡°No faig res m¨¦s que demanar-vos coses. ?s una pena. Aquesta classe de favors s¨®n els m¨¦s dif¨ªcils d¡¯obtenir, perqu¨¨ gasten. Ho s¨¦ perfectament. Per¨° jo no s¨¦ pas com sortir-me¡¯n¡±. Les gestions de Vicens Vives van aconseguir, per exemple, la publicaci¨® ¨ªntegra del llibre de narracions Contraban, que el primer informe dels censors desdibuixava completament. Per aix¨° Pla li deia: ¡°M¡¯heu fet un gran favor, sobretot un favor moral, de manteniment de la moral perqu¨¨ la injust¨ªcia em revolta i aquesta injust¨ªcia m¡¯hagu¨¦s portat a exilar-me definitivament¡±.

La relaci¨® de Vicens Vives amb P¨¦rez Embid, que tamb¨¦ era president de l¡¯Ateneo de Madrid, no se circumscrivia, per¨°, a demanar un m¨¦s bon tracte de la censura. En realitat, aquest tracte particular s¡¯entenia com una mostra de sensibilitat pol¨ªtica d¡¯alguns sectors oficials cap a la realitat catalana. Per aix¨°, quan P¨¦rez Embid va deixar el c¨¤rrec, el 1957, Vicens Vives li digu¨¦ que ¡°no me cabe la menor duda de que una de las medidas m¨¢s eficaces para la futura compenetraci¨®n hisp¨¢nica ha sido la que t¨² has preconizado desde tu cargo: o sea la aproximaci¨®n de Catalu?a y la comprensi¨®n de las realidades aut¨¦nticas de nuestro Pa¨ªs. L¨¢stima grande que se haya fracasado en la concesi¨®n de un derecho tan elemental como el de publicar revistas y peri¨®dicos¡±.

Un punt d¡¯innoc¨¨ncia

Vist avui pot semblar molt innocent, perqu¨¨ sabem que el r¨¨gim es va mantenir encara molts anys, per¨° durant els anys cinquanta, tot i la consolidaci¨® internacional de la dictadura, hi havia qui creia (o volia creure) que els fonaments no eren tan s¨°lids i que seria possible algun canvi. Vicens Vives participava d¡¯aquesta idea, i tenia esperances en una reinstauraci¨® mon¨¤rquica. For?osament, es movien en un m¨®n amb m¨¦s rumors que informaci¨®, i l¡¯¨¤nim optimista de Vicens intentava contagiar un Pla molt m¨¦s incr¨¨dul. El 1954, davant dels rumors d¡¯un cop promon¨¤rquic del capit¨¤ general de Catalunya, escrivia: ¡°?No sentiu soroll de sabres? Aix¨° es belluga, amic Pla, i per un costat o altre haur¨¤ d¡¯esclatar. Ja en parlarem¡±. L¡¯oportunitat del moment li feia demanar a Pla, el 1955, que escriv¨ªs un llibre sobre Alfons XIII en qu¨¨ es fes ¡°una apologia discret¨ªssima d¡¯algun dels seus actes, s¡¯ometessin les seves imbecil¡¤litats i se l¡¯atocin¨¦s de tant en tant¡±. I aix¨ª s¡¯anava passant de la decepci¨® a l¡¯euf¨°ria: ¡°Penseu que passem de la in¨¨rcia al moviment; i tots serem pocs al moment de la feina¡±. A finals de 1958 hi tornava: ¡°A casa nostra passen tantes coses i estan a punt de produir-se¡¯n tantes¡±, i en un llenguatge figuratiu augurava per a 1959: ¡°L¡¯any vinent es presenta molt f¨¨rtil en tota mena de conreus, i ¨¦s possible que la collita sigui granada. Les paradoxes i contradiccions de les que tantes vegades hem parlat han arribat a un grau tal de tensi¨®, que tot pot esqueixar-se en el moment m¨¦s imprevist¡±.

Admiraci¨® m¨²tua?

Josep Pla: ¡°M¡¯heu fet un gran favor moral; la injust¨ªcia em revolta i m¡¯hagu¨¦s dut a exilar-me definitivament¡±

Vicens es mostra tothora un admirador incondicional de Pla. Vol parlar-li de tot, demanar-li consell: ¡°El temari per parlar ¨¦s inesgotable, urgent i decisiu¡±; amb aquestes paraules o d¡¯altres de semblants, la idea es repeteix sovint. I fins i tot se¡¯n declara deixeble en pol¨ªtica: ¡°D¡¯aquest afer, en sabeu un niu i jo soc el vostre deixeble¡±. En el text in¨¨dit El escritor Pla y su pa¨ªs, probablement de 1957, Vicens reivindicava l¡¯obra de postguerra de l¡¯empordan¨¨s, que havia ¡°clamado contra estos catacumbarios de toda especie, llam¨¢ndola a la realidad temporal¡±, en clara refer¨¨ncia a les disputes amb sectors de la resist¨¨ncia. I sobretot elogiava el que anomenava ¡°redescubrimiento del pa¨ªs¡± que feia a trav¨¦s de narrar la quotidianitat de gent de totes les condicions: ¡°Les auscult¨®. Supo interrogarles. Les devolvi¨® su perdida humanidad e hizo tangible y real un pa¨ªs que entre todos hab¨ªamos escamoteado¡±. Pla tamb¨¦ va lloar les obres de Vicens, per¨° en l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic la sintonia era m¨¦s difusa. De fet, l¡¯abril de 1958 Pla va anotar, arran d¡¯una visita de l¡¯historiador, que ¡°em seria dif¨ªcil de dir quines s¨®n les seves idees socials i pol¨ªtiques¡±. I afegia: ¡°Ara ¨¦s l¡¯¨ªdol de tothom¡±, cosa que podria semblar un retret, per¨° que el veter¨¤ escriptor liquidava aix¨ª: ¡°?s un pol¨ªtic, i l¡¯admiraci¨® que sento per ell ¨¦s positiva¡±. Tanmateix, a Vicens Vives no li agradaven aquests dubtes, que li van arribar a trav¨¦s de l¡¯amic com¨² Josep Quint¨¤. Dos mesos abans de la seva mort, escrivia a Pla dient-li que podia entendre edubtes de la gent del carrer ¡°perqu¨¨ cal rodejar-se d¡¯un aire una mica misteri¨®s tant per aprofitar la gent que t¨¦ contacte amb el govern com encara per evitar que la poli t¡¯engarjoli innecess¨¤riament¡±, per¨° no en el seu cas: ¡°Em fa l¡¯efecte que hem parlat prous vegades perqu¨¨ coneixeu a fons el meu pensament; ¨¤dhuc us he deixat llegir textos que nom¨¦s coneixem v¨®s i jo¡±.

¡°No sentiu soroll de sabres? Aix¨° es belluga, amic Pla, i per un costat o altre esclatar¨¤¡±, creu Vicens Vives

Cap a la pol¨ªtica o cap als EUA

Mentre es van escolant els anys cinquanta ¨¦s f¨¤cil resseguir el decantament de Vicens Vives des de la historiografia cap a la pol¨ªtica. Si en els primers anys apareixen sovint refer¨¨ncies a les obres respectives, ¨¦s evident que, passats els anys, l¡¯estudi¨®s cada cop parla m¨¦s de pol¨ªtica. El 1958, Pla escriu: ¡°Passem una hora i mitja parlant, ¨¦s clar, de pol¨ªtica, perqu¨¨ Vicens no parla de res m¨¦s¡±. El 1959 el tomb ja era complet. Despr¨¦s de publicar el Manual de historia econ¨°mica de Espa?a i el darrer volum de la Historia social y econ¨®mica de Espa?a, informava Pla que ¡°acabo un cicle de treball ininterromput durant trenta anys. Ara vindr¨¤ la jugada mestressa. Dos anys de vacances de servitud hist¨°rica hauran de decidir si em quedo o si guillo ¡ªi ja podeu pensar per qu¨¨ i cap a on: als EE.UU. falta gent¡±. Aquell mateix any, escrivint precisament des de Washington, li parlava a Pla de l¡¯enorme poder dels Estats Units i, ir¨°nicament, deia: ¡°Mentrestant, anem fent bibliografia, que ¨¦s la cosa m¨¦s ing¨¨nua del m¨®n¡±. Din¨¤mic i inquiet com era, Vicens es donava un per¨ªode perqu¨¨ la seva implicaci¨® en la pol¨ªtica i l¡¯evoluci¨® del pa¨ªs don¨¦s algun resultat positiu, o b¨¦ calia ja cercar nous reptes ben lluny.

Alfons Quint¨¤, jove delator

En els ap¨¨ndixs del volum hi ha la carta m¨¦s sorprenent. L¡¯escriv¨ª Alfons Quint¨¤, aleshores un jove de 17 anys, fill de Josep Quint¨¤, corredor de comer? de Figueres i amic ¨ªntim de Pla, que apareix en moltes de les cartes entre l¡¯escriptor i Vicens Vives. Amb els anys Quint¨¤ esdevingu¨¦ un personatge important en el m¨®n period¨ªstic catal¨¤, tant a la premsa escrita com pel seu paper en els inicis de TV3. La carta l¡¯adre?¨¤ Quint¨¤ a Pla advertint-lo des de la primera l¨ªnia que ¡°imagino que tan desagradable li ser¨¤ a vost¨¨ rebre aquesta carta com a mi escriure-la¡±. Quint¨¤ necessitava el perm¨ªs patern per treure¡¯s el carnet de conduir i demanar el passaport, i no se¡¯n sortia. Per aix¨° acudia a Pla, bon amic del pare, per¨° no per ¡°demanar-li els seus bons oficis¡±, sin¨® per comunicar-li que, si no aconseguia les autoritzacions paternes, ¡°em veuria amb la necessitat de comunicar a n¡¯el senyor Joan Vicens Creix, Inspector Jefe de la Brigada Pol¨ªtica Social de Barcelona amb qui tinc relaci¨®, tot el que s¨¦ sobre vost¨¨s i altres membres de ¡®l¡¯equip¡¯¡±. Amena?a en tota regla, amb proves: ¡°Aprofito l¡¯ocasi¨® per recordar-li que ¨¦s un delicte greu trobar-se a l¡¯estranger amb senyors com En Josep Tarradellas i En Serra i Moret, i d¡¯una d¡¯aquestes trobades en tinc const¨¤ncia fotogr¨¤fica. ?dhuc li faig saber que tinc cartes del senyor Tarradellas dirigides al meu pare¡±. El final, ben sever: ¡°Espero que aquesta carta defineixi exactament i per a sempre les nostres futures relacions¡±.

Canvi d¡¯¨¨poca

Les cartes reflecteixen la sortida de la postguerra. Pla, sempre atent a les conjuntures econ¨°miques, considerava el 1957, amb les primeres reformes que portarien al Pla d¡¯Estabilitzaci¨®, que ¡°a la perif¨¨ria espanyola hi ha un comen?ament de prosperitat econ¨°mica evident¡±, ra¨® per la qual addu?a que fins i tot una an¨¤lisi marxista consideraria que no hi havia condicions objectives per a una revoluci¨® social. ¡°Hi ha dos fets de prosperitat: primer, vivim un moment de ple empleu; despr¨¦s, la gent compra i gasta tota la seva possibilitat adquisitiva¡±. Havia arribat l¡¯era del comer? i la ind¨²stria, que contrastaria amb l¡¯autarquia falangista: ¡°Suposo que esteu conforme en creure que el falangisme ha estat la creaci¨® del latifundisme i que els generals s¨®n els palanganeros dels grans d¡¯Espanya¡±.

Pla tamb¨¦ era optimista en el terreny cultural, si b¨¦ trobava els seus homenots de refer¨¨ncia a l¡¯exili o a l¡¯estranger. Deia que ¡°Catalunya es troba avui en un moment d¡¯esplendor espiritual com potser no havia tingut mai¡±, i citava, entre altres, Pau Casals, Margarida Xirgu, Joan Coromines, l¡¯arquitecte Sert, August Pi i Sunyer, el doctors Trueta, Cuatrecasas i Trias, o Josep Carner, als quals afegia tres residents a l¡¯interior: Ramon d¡¯Abadal, Carles Riba i el mateix Vicens Vives. Curiosament, l¡¯extensa n¨°mina de personalitats que vivien fora de Catalunya contrastava amb ¡°el frac¨¤s dels exilats pol¨ªtics¡±.

Una elit per cavalcar el Minotaure

La correspond¨¨ncia entre Josep Pla i Jaume Vicens Vives que recull L'hora de les decisions¨¦s una porta a la intimitat d'una conversa generacional que va transformar el pa¨ªs. La reflexi¨® constituent que un grup d'homenots va sostenir des de la immediata postguerra per respondre dues preguntes fonamentals: Qu¨¨ ha passat? Qu¨¨ cal fer a partir d'ara?

L'any 1955, poc despr¨¦s de la primera edici¨® de Not¨ªcia de Catalunya, Vicens Vives escrivia a Pla amb una proposta editorial. Havia llegit els articles que Pla havia publicat a Revista de Catalunya el 1923 i volia fer-ne un llibre que els torn¨¦s a posar en circulaci¨®. El que Vicens va veure en aquells articles era important. Tan important que cinc anys despr¨¦s, poc abans de morir, els va fer copiar per enviar-los a Pla demanant-li que els reedit¨¦s. Gaireb¨¦ com una darrera voluntat.

Pla havia escrit aquells articles durant la dictadura de Primo de Rivera, despr¨¦s d¡¯haver viscut la supressi¨® de la Mancomunitat. S¡¯interrogava sobre les dificultats de tota una generaci¨® pol¨ªtica, la d¡¯Enric Prat de la Riba i Francesc Camb¨®, i el seu diagn¨°stic coincidia amb el que Prat havia fet despr¨¦s de la Setmana Tr¨¤gica. Tres-cents anys sense institucions pr¨°pies havien generat en els catalans una manca de sentit del poder i el rebuig a una idea d¡¯autoritat que percebien aliena, inefica? i dissolvent. Despr¨¦s de tres segles sense pol¨ªtica catalana, calia aprendre a fer pol¨ªtica. El Minotaure entrava en escena.

A trav¨¦s dels seus articles a la revista Destino podem seguir les lectures i les inquietuds de Vicens Vives des de finals dels anys quaranta. Destino era una finestra catalana al debat europeu i l'historiador va dedicar for?a p¨¤gines a les noves idees del liberalisme continental. Un moviment que maldava per aixecar democr¨¤cies s¨°lides, amb Estats capa?os i gruixuts, per¨° conscients de la necessitat d'equilibris per evitar el perill totalitari. A finals del anys quaranta, Vicens Vives cita el polit¨°leg i economista Bertrand de Jouvenel i el seu Du Pouvoir per explicar l'evoluci¨® moderna de l'Estat i les seves formes de poder. Un poder creixent i descarnat que Jouvenel descriu amb la met¨¤fora del Minotaure. Per¨° el Minotaure no apareix a Not¨ªcia de Catalunya fins a la segona edici¨®, com si Vicens Vives hagu¨¦s necessitat llegir els articles de Pla per veure que aquell nou poder creador i destructor alhora era tamb¨¦ a l'arrel de les mancances i impot¨¨ncies de la vertebraci¨® pol¨ªtica de Catalunya. A la segona edici¨® revisada de Not¨ªcia de Catalunya, publicada el 1960, Vicens Vives hi afegeix nous cap¨ªtols que sintetitzen el pensament i l'acci¨® dels seus darrers anys de vida: el poder com a problema i les elits com a soluci¨®.

Hi ha poques frases tan categ¨°riques a Not¨ªcia de Catalunya com les que Vicens Vives escriu per obrir el cap¨ªtol dedicat a les elits: "No hi haur¨¤ cultura possible sense una minoria selecta que en constitueixi l'ossada; no hi ha pol¨ªtica possible sense un grup que l'hagi concebuda i la realitzi". Els paral¡¤lels i les complicitats amb Pla apareixen de nou. L'empordan¨¨s compartia amb l'historiador la idea que els grups rectors s¨®n la clau de qualsevol moviment pol¨ªtic. Ho havia deixat escrit anys enrere al seu extraordinari llibre sobre Francesc Camb¨®: "L'autonomia, com tot problema de consecuci¨® d'un fi pol¨ªtic, planteja la q¨¹esti¨® de la capacitat social d'un poble com un tot, de la formaci¨® d'una classe".

Reprendre el fil de la democr¨¤cia i el catalanisme demanava una nova elit, i en aquest camp, com en tants d'altres, Vicens Vives no es limitar¨¤ a pensar i escriure. Ser¨¤, tamb¨¦, un motor d'acci¨® social. L'estudi¨®s creia que els joves de la burgesia havien de ser la base d'aquella nova elit. Ho explicitar¨¤ en un article a Destino: "Hay una generaci¨®n burguesa que apenas se asoma hoy a las puertas de la vida. (...) De sus ambiciones y de sus intereses, de su comprensi¨®n de los dem¨¢s elementos de la sociedad, de su nueva fe en el pa¨ªs, pueden y deben esperarse muchas cosas".

Vicens Vives va anar a buscar personalment aquells joves perqu¨¨ s'apleguessin al que acabaria sent el Cercle d'Economia. Va obrir casa seva per formar, orientar i posar en contacte joves amb inquietuds pol¨ªtiques de diversos espais ideol¨°gics. L'homenot que Pla dedica a l'historiador descriu la tasca obsessiva dels darrers anys de Vicens Vives: "Treure la joventut del marasme morb¨®s, vidri¨®s, est¨¨ril, en qu¨¨ es trobava i despla?ar-la cap a l'acci¨® ¡ªcap a formes, si voleu modestes, per¨° indispensables per a tota futura preparaci¨®".

La mort prematura de Vicens Vives el 1960, tot just despr¨¦s de fer cinquanta anys, va tallar un enorme potencial pol¨ªtic, per¨° no va evitar que la tasca de formaci¨® que havia empr¨¨s brill¨¦s amb llum pr¨°pia anys despr¨¦s. Els tres principals candidats a les eleccions catalanes de 1980 (Jordi Pujol, Joan Revent¨®s i Josep Benet) eren tres homes influ?ts per Vicens Vives, per les seves idees i la seva acci¨®. Representaven una elit nova que havia assumit les lli?ons de la hist¨°ria que l'historiador va sintetitzar a Not¨ªcia de Catalunya. Una generaci¨® que va saber construir en positiu superant les limitacions, els obstacles i els errors dels lideratges catalanistes anteriors. Vista des d'avui se li poden fer pocs retrets, potser un de sol: no haver sabut transmetre a la seg¨¹ent generaci¨® d'elits catalanes la reflexi¨® constituent de la postguerra, les instruccions per cavalcar el Minotaure.

Marc Arza ¨¦s autor de l'estudi Catalunya i el poder, una relaci¨® i dues mirades, sobre la idea de poder en Josep Pla i Jaume Vicens Vives.