Pompidou i CaixaForum, una alian?a de museu

S¨®n temps de franqu¨ªcies i de compet¨¨ncia m¨¤xima per atreure visitants en una oferta desbordada. Per aix¨° ja no hi ha cat¨¤leg petit ni p¨²blic negligible. D'aquestes coordenades culturals no se'n lliura l'¨¤mbit muse¨ªstic. I en aquest context s'emmarca ¡°l'alian?a estrat¨¨gica¡± que la Fundaci¨® La Caixa ha signat amb el Centre Pompidou de Par¨ªs ¨Cdipositari de la col¡¤lecci¨® m¨¦s rica d'art modern i contemporani d'Europa i entre les tres m¨¦s importants del m¨®n¨C i que permetr¨¤ a l'entitat catalana coorganitzar i acollir, fins al 2024, sis exposicions de peces poc o mai vistes a Espanya. Les mostres es podran veure als centres CaixaForum que la fundaci¨® cultural t¨¦ a Madrid, Barcelona, Saragossa, Girona, Tarragona i Lleida, aix¨ª com al futur CaixaForum de Val¨¨ncia, previst per al 2021.

¡°El Pompidou ¨¦s la contemporane?tat, ha obert camins a l'art i a la cultura de la modernitat i aix¨° s¨®n temes nous per a nosaltres¡±, assegura la directora general adjunta de la Fundaci¨® La Caixa, Elisa Dur¨¢n, que situa l'acord presentat dijous a Barcelona entre els que la instituci¨® mant¨¦ vigents amb el Louvre, el British Museum i el Prado, que vindrien a cobrir els flancs art¨ªstics m¨¦s cl¨¤ssics del cat¨¤leg expositiu. Els interessos del museu franc¨¨s en la?joint venture s¨®n uns altres i sembla que passen? per explorar l'habilitat dels centres de La Caixa per atreure amb ¨¨xit un p¨²blic m¨¦s heterogeni i pel seu fruct¨ªfer programa educatiu. ¡°La missi¨® del Pompidou ¨¦s superar la paradoxa de com fer m¨¦s popular un art contemporani que treballa amb les pors i ambicions de la societat mentre les seves obres s¨®n de les m¨¦s allunyades de l'imaginari social; es tracta d'aconseguir que el disseny, la fotografia i l'arquitectura arribin al m¨¤xim de gent, per¨° nosaltres no busquem blockbusters, sin¨® exposicions transversals i accessibles¡±, apunta Serge Lasvignes, president del centre Pompidou.

Lasvignes lamenta que dels prop de 3,5 milions de visitants que tenen ¡°nom¨¦s una ¨ªnfima part s¨®n treballadors o de classes populars, una cosa que hem intentat reorientar al nostre centre de Metz, on vam arribar a un 30% d'aquesta tipologia de visitants; la nostra col¡¤laboraci¨® amb La Caixa ¨¦s una manera d'intentar arribar a un p¨²blic m¨¦s ampli, aprofitar-nos de la seva xarxa i coneixement, aprendre com ho fan¡±. ¡°Nosaltres volem captar gent que ni est¨¤ ni se l'espera al m¨®n de l'art i els museus¡±, defineix Dur¨¢n.

Serge Lasvignes: ¡°El futur dels grans museus ¨¦s el mestissatge¡±

El president del Centre Pompidou, Serge Lasvignes, sost¨¦ que hi ha dues grans tend¨¨ncies en l'estrat¨¨gia muse¨ªstica: la que apliquen b¨¤sicament els grans equipaments anglosaxons de fer cr¨¦ixer les seves seus de manera gegantina a la mateixa zona geogr¨¤fica on estan situades o "descentralitzant-se en altres centres", replicant estereotips "arribant a una ciutat a l'estil?madonna, fins i tot amb els mateixos restaurants i els mateixos preus". Defensa que el model Pompidou ¨¦s "original": "Sempre trobem un soci local i treballem amb la cultura local; aix¨ª a M¨¤laga hem fet excepcionalment un petit Pompidou, t¨¦ les nostres caracter¨ªstiques gen¨¨tiques, per¨° a Brussel¡¤les ens hem adaptat a aquesta esp¨¨cie de garatge gegant¨ª exhibint peces i muntant mostres amb l'esperit del lloc". Un tercer exemple seria la seva proposta per a Xangai, on organitzen "exposicions amb la premissa de la trobada cultural entre Orient i Occident". I en aquesta l¨ªnia, vaticina: "El monocentrisme?s'ha acabat; el futur dels grans museus ¨¦s combinar i creuar cultures, ¨¦s el mestissatge".

Fotografia, arquitectura i disseny dels segles XX i XXI, ¨¤mbits on el prestigi del Pompidou (amb un fons de m¨¦s de 120.000 peces) ¨¦s m¨¦s fort, seran les estrelles d'una programaci¨® en qu¨¨ el museu franc¨¨s s'encarrega tant del comissariat de les exposicions com del pr¨¦stec de les obres que s'hi exhibeixin. Les mostres s¨®n fruit de ¡°treballs totalment originals¡± per a l'acord amb La Caixa, i no est¨¤ previst que s'exhibeixin al Pompidou ni als seus centres filials, com els de Metz, M¨¤laga (on han renovat acord per cinc anys m¨¦s) i Brussel¡¤les; al novembre est¨¤ previst que s'obri una delegaci¨® a Xangai i no en descarten una altra a l'¨¤rea del sud-est asi¨¤tic.

L'acord t¨¦ efectes immediats, ja que arrencar¨¤ aquest mateix setembre a Barcelona amb una reflexi¨® de com fot¨°grafs i cineastes han documentat els paisatges urbans, des de l'euf¨°ria de la metr¨°polis fins a la malenconiosa solitud que poden destil¡¤lar les urbs. Aix¨ª, C¨¤mera i ciutat. Escenaris de la modernitat, comissariada pel cap del departament de fotografia del Pompidou, Florian Ebner, recollir¨¤ treballs de, entre d'altres, Marc Riboud, Henri Cartier-Bresson, Diane Arbus i els espanyols Manel Armengol, Luis Bu?uel, Francesc Catal¨¤-Roca i Carlos P¨¦rez de Rozas. Aquesta pres¨¨ncia d'artistes locals a les diverses mostres ¨¦s un dels objectius de l'equip muse¨ªstic de La Caixa. La fotografia, tot i que no com a fidel document de la realitat sin¨® com a font experimental art¨ªstica, protagonitzar¨¤ una segona macromostra, el 2023, Experimentar la fotografia, amb noms com els de Man Ray, Lucien Herv¨¦, Berenice Abbott i Yuki Onodera.

¡°Cap president de jurat raonable hauria atorgat el premi a aquest projecte boig que van proposar Renzo Piano i Richard Rogers per al que seria el Centre Pompidou¡±, apunta Lasvignes per definir l'inclassificable Jean Prouv¨¦ (1901-1984), ferrer d'ofici que, sense ser ni arquitecte ni artista, va deixar una empremta inesborrable en l'¨¤mbit arquitect¨°nic, el disseny de mobles¡­ Ell ser¨¤ l'epicentre d'una altra de les mostres, que s'estrenar¨¤ al CaixaForum Madrid l'any que ve.

La manera en qu¨¨ els artistes contemporanis s'inspiren en les formes naturals ¨¦s el que dona sentit a La forma segueix la natura. El bioformisme, di¨¤leg ¡°bastant inexplorat¡± i multidisciplinari (pintura, escultura, disseny, cinema¡­) i que, des del surrealisme fins avui, permetr¨¤ veure obres de Picasso, Matisse, Kandinski, Calder i Mir¨®. El 2023 tornaran a Barcelona, on ja es van exposar el 1914 a la m¨ªtica Sala Dalmau, la parella d'artistes Sonia i Robert Delaunay. Una ¨²ltima mostra, encara per concretar, sobre les col¡¤leccions que el Pompidou atresora del disseny dels anys setanta i vuitanta, es podr¨¤ veure als CaixaForum de Lleida, Girona i Tarragona.