Trucades a la policia, benvingudes catalanes i una bandera d¡¯Espanya: Puigdemont, ve¨ª de Waterloo

Aquest dimecres a Waterloo (B¨¨lgica) es va produir una situaci¨® poc previsible en una ciutat situada a 1.300 quil¨°metres de Barcelona. El copilot d¡¯un cotxe en marxa va cridar per la finestreta un sonor ¡°Visca Catalunya!¡±, i un itali¨¤, descamisat i tot suat perqu¨¨ acabava de pedalar de valent en una bicicleta est¨¤tica, va respondre des de l¡¯entrada de casa seva amb un ¡°?Viva Espa?a!¡± tan o m¨¦s vigor¨®s.

Han passat un any i cinc mesos des que va transcendir que hi havia vingut a viure. I uns 75.000 euros de lloguer m¨¦s tard ¡ªa ra¨® de 4.400 mensuals¡ª, continua aqu¨ª, enmig de l¡¯avorrida quietud del barri residencial, les finestres una mica obertes per ventilar, els dos mastelers despullats a punt per veure ascendir les banderes catalana i europea, les plaques amb el t¨ªtol de Casa de la Rep¨²blica, una cinta groga penjada a la porta, i una c¨¤mera de seguretat apuntant a qui s¡¯hi apropa massa.

Per la seva llunyania del centre de la ciutat, pocs dels 30.000 habitants de Waterloo han vist Puigdemont amb els seus propis ulls, per¨° al seu barri, habitat per metges, diplom¨¤tics i funcionaris jubilats, s¨ª que s¡¯ha deixat notar la seva pres¨¨ncia.

?s dimecres al mat¨ª i hi ha m¨¦s moviment del que ¨¦s habitual: jardiners arrenquen branques que han crescut massa. Ve?ns tallen la gespa. I visites espor¨¤diques travessen el llindar de la casa de Puigdemont sense demanar perm¨ªs. En una de les cases a l¡¯esquerra un home es mou amunt i avall, amb una cinta m¨¨trica a la m¨¤. Preguntat pel seu il¡¤lustre ve¨ª, fa una ganyota. ¡°Venen molts autobusos i hi ha m¨¦s soroll, ja ho he dit a la policia¡±, diu amb presses.

Uns passos m¨¦s enll¨¤, a la casa que hi ha a la dreta, el sentiment ¨¦s el contrari. L¡¯itali¨¤ Vittorio de Sanctis, jubilat de 79 anys, es mostra comprensiu. ¡°Veiem que arriben autobusos, banderes, gent que fotografia la casa, per¨° tot amb normalitat. ?s un personatge p¨²blic¡±, el disculpa. Mentre guarda el tallagespa al cotxe, recorda les bromes dels amics quan van saber que viuria just al costat de l¡¯expresident. I explica que un dia Josep Maria Matamala, l¡¯inseparable amic empresari de Puigdemont, ara senador, va trucar a la porta per convidar-los, a ell i la seva dona, a passar una estona amb el pol¨ªtic giron¨ª. ¡°?s una relaci¨® de bons ve?ns. Vam estar mitja hora amb ell i ens va regalar oli, melmelada i uns pastissets. Crec que ve d¡¯una fam¨ªlia de pastissers¡±, encerta De Sanctis. Tot i que insisteix que a ell no el molesta, ¨¦s conscient que no tothom pensa de la mateixa manera, i parla d¡¯un misteri¨®s ve¨ª, ¡°espanyol anticatal¨¤¡±, amb una bandera espanyola penjada a la fa?ana.

La process¨® de fidels independentistes fins a la mansi¨® de Waterloo, convertida en un santuari, creix durant les vacances i els caps de setmana. Durant la conversa amb De Sanctis, un home s¡¯ha assegut a l¡¯esplanada d¡¯herba mirant fixament l¡¯anomenada Casa de la Rep¨²blica. ¡°Hem vingut a Brussel¡¤les a visitar la germana de la meva dona, i no me¡¯n podia anar sense veure Puigdemont¡±, afirma sense voler donar el seu nom. Hi ha vingut sol, ha buscat l¡¯adre?a a la premsa, ha agafat el tren des de la capital belga i ha trucat al timbre per demanar una foto amb Puigdemont, de moment sense ¨¨xit. Alg¨² del seu equip li ha respost que est¨¤ enfeinat.

Mentrestant, es carrega de paci¨¨ncia i rep la companyia sense incomodar-se. Es declara independentista, votant d¡¯Oriol Junqueras, i creu que el l¨ªder d¡¯ERC hauria d¡¯haver marxat a l¡¯estranger com Puigdemont per no quedar emmudit darrere els barrots. Quan es torna a quedar sol, treu el m¨°bil, fotografia la casa, i es fa un selfi aixecant el polze. Despr¨¦s se¡¯n va.

A un parell de minuts a peu de la casa de Puigdemont, la famosa bandera espanyola de la qual parlava el ve¨ª penja sobre l¡¯ampit d¡¯una finestra. En trucar a la porta, un torrent de veu emergeix de l¡¯interior preguntant al foraster que l¡¯ha portat fins aqu¨ª. Al cap d¡¯un minut, el Giovanni, funcionari europeu jubilat de 64 anys, obre la porta del garatge i apareix tot amarat de suor, sense samarreta, amb xancletes i banyador. ¡°Estava fent bicicleta¡±, explica. L¡¯¡°espanyol anticatal¨¤¡± resulta que ¨¦s un itali¨¤ de Siena. ¡°Vaig col¡¤locar la bandera quan Puigdemont es va traslladar perqu¨¨ cada vegada que passi per aqu¨ª recordi que ¨¦s espanyol¡±, sost¨¦.

El Giovanni es defineix com un defensor de la pau, per¨° s¡¯indigna amb rapidesa. ¡°La gent que est¨¤ intentant trencar aix¨° s¨®n conys¡±, deixa anar en un castell¨¤ dubt¨®s (vol dir tontos) fruit de les seves estades a Marbella. M¨¦s d¡¯una vegada ha despenjat el tel¨¨fon per avisar la policia de les mol¨¨sties que generen els actes de Puigdemont. ¡°Els he dit que hi facin alguna cosa perqu¨¨ aix¨° ¨¦s un barri residencial, no una ambaixada. Si vol m¨ªtings, que se¡¯n vagi a la delegaci¨® catalana a Brussel¡¤les¡±. Com reacciona la gent davant de la seva bandera? ¡°M¡¯aplaudeixen i em donen les gr¨¤cies¡±, presumeix satisfet.