Les estrat¨¨gies contra el ¡®top manta¡¯ fracassen i s¡¯imposa la repressi¨® policial

L'apogeu de l'estiu comporta la reaparici¨® del top manta als municipis costaners. Lluny de ser una moda, el pas dels anys no atenua l'estesa de teles plenes d'articles als passejos mar¨ªtims i les estrat¨¨gies per posar-hi fre s'han diversificat, per¨° amb un resultat com¨²: un ¨¨xit discret. Les queixes de ve?ns i comerciants xoquen amb l'al¡¤licient que suposen les presumptes gangues per als clients i amb la dificultat per exercir un control policial sobre aquest comer? fraudulent.

El Vendrell celebra amb car¨¤cter anual una jornada de debat sobre el fenomen del top manta. Es convida diferents municipis afectats per aquest tipus de venda i es dona veu a administracions, i a cossos policials i judicials. En l'edici¨® d'aquest any, la directora general de Comer? de la Generalitat, Montserrat Vilalta, va anunciar que s'est¨¤ elaborant un protocol d'actuaci¨® per fer front al top manta. S'ha concretat poc respecte a les mesures que desenvolupar¨¤ aquest protocol i, simplement, s'anuncia que agafar¨¤ com a patr¨® les mesures que s'apliquen a ciutats que siguin imants poderosos per al turisme. La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha uns 4.000 manters treballant i, segons PIMEC, nom¨¦s a la ciutat de Barcelona el top manta causa un perjudici de 65 milions d'euros a l'any al comer? convencional.

El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, assegurava recentment en una entrevista a l'emissora RAC1 que els venedors ambulants "no s¨®n delinq¨¹ents" per¨° afirmava que s¨ª que ¨¦s necessari "fer-los fora de l'espai p¨²blic". Segons Sallent, els venedors s¨®n nom¨¦s la punta d'un iceberg que amaga "m¨¤fies organitzades".

La persecuci¨® policial ¨¦s la f¨®rmula m¨¦s utilitzada pels municipis que pateixen la proliferaci¨® de la venda ambulant. El Vendrell organitza el f¨°rum sobre el top manta perqu¨¨ ha patit els efectes d'aquest fenomen a les platges de Coma-ruga. La contractaci¨® de vigilants privats per donar suport a la policia local i refor?ar les patrulles a la platja i al passeig mar¨ªtim han donat els seus fruits. El consistori assegura que d'un temps en?¨¤ la pres¨¨ncia de manters s'ha redu?t de manera notable. En vuit anys s'ha passat d'uns 300 venedors a menys d'un centenar. Alliberats de les carreres al gat i al ratol¨ª per la platja, els policies locals supervisen els accessos al municipi per carretera i tren, a l'estaci¨® de Sant Vicen? de Calders, i exerceixen un efecte dissuasiu. Una estrat¨¨gia, la de fer servir vigil¨¤ncia privada, que tamb¨¦ apliquen altres municipis.

?s el cas de Roses, que l'estiu passat va gastar 38.200 euros en la contractaci¨® de gu¨¤rdies de seguretat per al passeig mar¨ªtim, un indret on s'havien arribat a concentrar 400 manters. Roses esgrimeix que tot desplegament ¨¦s poc i impedeix, durant el juliol i l¡¯agost, que els 44 agents de la policia local que t¨¦ en plantilla puguin agafar vacances. Sitges tamb¨¦ ha apostat per la vigil¨¤ncia privada, una mesura repressiva que completa amb una diagnosi socioecon¨°mica del perfil de les persones venedores. Segons l'estudi realitzat, els manters que operen a Sitges s¨®n majorit¨¤riament originaris del Senegal, d'entre 18 i 28 anys, i ¨²nicament un 6% s¨®n dones. El 56% assegura viure a Vilanova i la Geltr¨² i nom¨¦s el 17% afirma fer-ho a Sitges. La gran majoria, un 77%, assegura que deixaria l'activitat si tingu¨¦s possibilitats de regularitzar-se o tingu¨¦s acc¨¦s a un contracte de treball. A Cambrils, la Uni¨® de Botiguers tamb¨¦ ha proposat al consistori de contractar vigilants privats per evitar la pres¨¨ncia dels manters.

A Calafell es va optar, temps enrere, per intentar arribar a un acord amb els venedors per consensuar una zona franca per exposar les mantes, per¨° la mesura va generar pol¨¨mica i es va descartar. L'Ajuntament apunta que "el control policial, juntament amb la intervenci¨® de serveis socials" marquen el full de ruta.

?