El periodisme m¨¤gic

La hist¨°ria d¡¯una naci¨® no es troba als parlaments ni als camps de batalla, sin¨® en el que la gent es diu; (...) em passaria la vida recorrent la ciutat, escoltant la gent ¡ªsense que ho sabessin, si calia¡ª i anotant tot el que a mi em sembl¨¦s revelador¡±. Aix¨° li diu el protagonista del cl¨¤ssic El secret de Joe Gould al periodista Joseph Mitchell. I aix¨° ¨¦s el que, salvant les dist¨¤ncies, faria un dels grans reporters de tots els temps, Ryszard Kapuscinski, amb un estil visionari i intransferible, tal com es pot gaudir a L¡¯emperador, retrat maj¨²scul d¡¯un d¡¯aquells pallassos-monstres que ha generat ?frica, Haile Selassie, Rei de Reis, descendent directe de Salom¨®, que entre la fantasia i l¡¯horror cavalc¨¤ Eti¨°pia entre 1930 i 1974.

L'emperador

Ryszard Kapuscinski
Traducci¨® de Pau Freixa
Navona
199 p¨¤gines
17 euros

No era L¡¯emperador el seu llibre predilecte (preferia Un dia m¨¦s de vida, potser per la guerrillera angolenya), per¨° sense dubte ¨¦s una de les millors finestres per entrar a la literatura factual de Kapuscinski (Plinsk, 1932-Vars¨°via, 2007), un dels millors de la no prou reconeguda escola polonesa de periodistes. En 200 planes hi ¨¦s tot, un veritable cat¨¤leg de les seves virtuts. I s¨®n moltes...

Moralment conven?ut que ¡°¨¦s erroni escriure sobre alg¨² amb qui no s¡¯ha compartit una mica de la seva vida¡±, com diu el seu dec¨¤leg deontol¨°gic Los c¨ªnicos no sirven para este oficio, comen?a l¡¯autor d¡¯Eben aplicant la seva llei no escrita que el periodista ha de desapar¨¨ixer entre la gent, mimetitzar-se, passar per alg¨² del lloc, una mena d¡¯adaptaci¨® de l¡¯actoral m¨¨tode Stanislawski aplicat al periodisme. Aix¨° fa que, en el llibre, tot el protagonisme se l¡¯endugui, en forma i fons, un cor gegant compost tant per gent del palau (militars, servents de l¡¯emperador, funcionaris...), com de les cabanes (sindicalistes, universitaris, pagesos...). El grau de finesa amb qu¨¨ treballa ¨¦s tal que cada veu t¨¦ una parla que li ¨¦s pr¨°pia, i aix¨° implica un timbre, un l¨¨xic concret. El polon¨¨s ho va resoldre fent servir expressions fins i tot de segles passats.

D¡¯aquestes veus, el lector nom¨¦s en coneixer¨¤ les inicials (C, U, Z-W, B, K-S, M...), estrat¨¨gia que respon tant a una protecci¨® elemental dels informants com a una altra de les sagrades lleis no escrites del reporter: el qu¨¨ ¨¦s sempre m¨¦s important que el qui. Aquesta estructura, alhora, permet a Kapuscinski anar abordant un mateix aspecte des de diversos angles, amb veus oposades, amb la t¨¨cnica liter¨¤ria d¡¯El quartet d¡¯Alexandria, de Lawrence Durrell.

Ser¨¤ la suma de totes aquestes veus el que, a manera de tessel¡¤les d¡¯un mosaic rom¨¤, donaran l¡¯exhaustiva mirada al tema, en una t¨¨cnica que dominava com ning¨² (El sha, El imperio, els Lapid¨¤rium...). ?s per aix¨°, tamb¨¦, que tots els grans textos de Kapuscinski traspuen una mena d¡¯assagitzaci¨® del reportatge que recorda que el periodista era llicenciat en Hist¨°ria i admirador del seu compatriota l¡¯antrop¨°leg Bronislaw Malinowski. Per¨° el lector no ha de patir, perqu¨¨ ¨¦s a les mans d¡¯un gran literat i millor periodista: les xifres que trobar¨¤ seran les justes (per aqu¨ª uns 500 milions de d¨°lars que s¨®n els que Selassie t¨¦ a Su?ssa; per all¨¤ els 52 coixins de diferents colors i gruixos sense els quals no podia seure enlloc i que requerien un servent sols per a aquesta funci¨®; els 20 tel¨¨fons sobre el despatx; els 15 palaus reials...). I tot embolcallat d¡¯un aire de faula, com de conte oriental, amb rimes en prosa: ¡°I quan tots quedaren farts de menjar, es posaren a ballar i el seu Senyor a elogiar, (...) sols de divertir-se xerraven, de riure es petaven, excentricitats recordaven i faules es contaven. Pobres, per¨° alegres. Desgraciats, per¨° engrescats. Sense un ral, per¨° amb to jovial...¡±, fa recitar a un dels seus testimonis sobre l¡¯estrat¨¨gia del panem et circenses de Selassie. No ¨¦s estrany que al seu se l¡¯hagi batejat com a periodisme m¨¤gic, jugant amb el realisme m¨¤gic del seu amic Garc¨ªa M¨¢rquez.

Arriba L¡¯emperador en catal¨¤ als 41 anys de la publicaci¨® original i als 30 de la versi¨® castellana, com El secret de Joe Gould, que tamb¨¦ ha aparegut enguany en la llengua de Pompeu Fabra per primer cop des de 1964. S¨®n senyals de la febl¨ªssima salut de l¡¯edici¨® de periodisme en catal¨¤ i de l¡¯assaig en general, que sembla despertar a l¡¯ombra del 6% d¡¯increment del g¨¨nere el 2018, ara ja el 30% dels llibres que es venen a Espanya. Potser un dels greus problemes que t¨¦ Catalunya avui sigui el de no poder llegir, interpretar, el m¨®n amb la seva llengua. Pocs com Kapuscinski per redre?ar-ho.