A les selves de la sornegueria

Hi ha autors que sonen durant un temps, la seva po¨¨tica es propaga i es torna familiar, la comunitat lectora en reconeix les manies, tics i estilades; despr¨¦s passa un temps, la seva manera d¡¯escriure s¡¯allunya dels gustos predominants, la po¨¨tica de l¡¯autor s¡¯enrareix, i tornar als seus llibres obliga a un nou esfor? de descodificaci¨®.

Argos el cec ¨¦s el primer llibre que llegeixo del fam¨®s i premiat escriptor itali¨¤ Gesualdo Bufalino (Comiso, 1920-1996), i confesso que m¡¯ha costat D¨¦u i ajuda entrar en el seu m¨®n. Els primers cap¨ªtols no ofereixen al lector un fil narratiu que l¡¯ajudi a orientar-se en les masses descriptives (la majoria de gran bellesa) que s¡¯abraonen sobre el lector, barrejades amb reflexions on l¡¯originalitat de l¡¯assumpte (la mort, l¡¯edat, l¡¯estiu, l¡¯amargor...) queda subordinada a la intricada aud¨¤cia de l¡¯expressi¨®. El mateix Bufalino ofereix la millor descripci¨® del que est¨¤ fent en aquestes p¨¤gines: ¡°Empenyent una jugebox de records¡±.

A poc a poc, per¨°, es dibuixa un argument. Ens trobem a Modica, el 1951. A principis de curs el professor Gesualdo ser¨¤ traslladat a un altre dest¨ª, i entret¨¦ els darrers mesos enamoriscat de la jove Maria Venera. Ell li fa de professor particular mentre la noia queda embarassada d¡¯un cos¨ª i protagonitza una espectacular fugida amb un Don Joan de la zona, que arrossega la fama de ser mans.?

El relat ¡°d¡¯enamorament juvenil del darrer estiu¡± queda distorsionat pel fons de salacitat picaresca en qu¨¨ es mou Gesualdo, i tamb¨¦ per la decisi¨® estructural de Bufalino de replicar alguns cap¨ªtols amb una mena de cara B on un Gesualdo ja vell aboca litres de cinisme sobre les esperances er¨°tiques i vitals de la seva versi¨® juvenil.

Trobo una altra distorsi¨®, no s¨¦ si tan premeditada, i ¨¦s que el protagonista d¡¯aquest relat, en lloc de tenir els 18 anys propis del g¨¨nere, ¨¦s ja un home de 30 anys. El temps transcorregut torna a fer-li la guitza a la meva comprensi¨® lectora: ?era habitual a la Sic¨ªlia de 1951 que un home a la trentena visqu¨¦s embadalit per un reguitzell d¡¯estudiants jovenetes, o buscava Bufalino una par¨°dia deliberada de la immaduresa? En tot cas, en Argos el cec, tot i que es planteja com una demostraci¨® que l¡¯amor i la felicitat s¨®n dues cegueses incompatibles, que no es poden barrejar en el mateix ull, acabem reconeixent un tractat sobre l¡¯excitaci¨® mental masculina, projectada sobre els cossos joves d¡¯unes dones recloses en la inacci¨®, sense marge de maniobra. La feminitat queda exaltada, d¡¯acord, per¨° l¡¯ampli ventall de met¨¤fores amb les quals s¡¯aborden la ment i la carnositat de Maria Venera (animals, flors, vegetaci¨® carn¨ªvora, joies, mobles...) no tenen en compte les funcions superiors de la ment i la moral humanes.

Fins aqu¨ª els mus problemes amb Bufalino, que el lector no t¨¦ per qu¨¨ compartir. ?s possible (i aix¨ª ho espero) que des de la primera p¨¤gina s¡¯acomodin a una novel¡¤la que no pret¨¦n passejar un mirall pel cam¨ª, sin¨® que prefereix reflectir la realitat mitjan?ant distorsions, de vegades grotesques, de vegades c¨°miques, en qu¨¨ l¡¯escriptura assoleix cims de bellesa i sorpresa elevad¨ªs¡¤sims. Una prosa farcida de cites (per a les quals s¨®n molt ¨²tils les acurades notes de l¡¯edici¨®) que Bufalino tamb¨¦ sotmet a distorsions par¨°diques.

Quina enveja que em fa el lector que sintonitzi de primeres amb aquesta po¨¨tica: l¡¯esperen hores de felicitat mentre s¡¯extravia en les selves verbals de la sornegueria.