El paper dels est¨²pids en la hist¨°ria

Raymond Aron es va prometre a si mateix, com a coronaci¨® de la seva traject¨°ria intel¡¤lectual, un assaig sobre el paper de l'estupidesa en la hist¨°ria. A la seva mort el 1981 no l¡¯havia escrit, per¨° s¨ª que ho va fer pocs anys despr¨¦s, i en un magn¨ªfic modus sarc¨¤stic, l'economista itali¨¤ Carlo Cipolla, tamb¨¦ ja mort, amb el t¨ªtol de 'Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana'. Tots dos pensaven especialment en l'estupidesa referida a la pol¨ªtica i en certa forma als pol¨ªtics est¨²pids, abundants en totes les ¨¨poques, encara que especialment ben situats en llocs de responsabilitat en la nostra.

La pol¨ªtica exterior de Barack Obama, segons molts reconeguts especialistes, es podria resumir en una sola frase: "No facis estupideses". En angl¨¨s ¨¦s ¡°don¡¯t do stupid stuff¡±, tot i que la literalitat de l'expressi¨® col¡¤loquial original del president ¨¦s una mica m¨¦s colorista: 'don¡¯t do stupid shit', 'no facis merda est¨²pida'. A m¨¦s de definir el car¨¤cter reflexiu i deliberatiu de la seva presid¨¨ncia amb un m¨¨tode de presa de decisions racional i pausat, el lema d'Obama era tota una premonici¨®, gaireb¨¦ una profecia, del que despr¨¦s ha passat a la Casa Blanca i especialment amb la pol¨ªtica exterior dels Estats Units sota la batuta de Trump.

Ho va saber molt aviat el primer secretari d'Estat de Trump, Rex Tillerson, que va qualificar el president d'est¨²pid ( 'moron', 'fucking moron', ¨¦s a dir, 'fotut est¨²pid' per ser m¨¦s exactes) en una data tan primerenca com juliol del 2017, a la sortida d'una reuni¨® del Consell de Seguretat Nacional sobre les armes nuclears, guanyant-se aix¨ª una destituci¨® que va trigar molts pocs mesos a arribar.

No hi ha gaire dubtes sobre l'immens paper de l'estupidesa en la hist¨°ria universal, en l'espanyola en particular, i molt concretament en la catalana m¨¦s recent, quan el seu desplegament, quant a personatges i a actuacions, ha arribat a un grau dif¨ªcilment superable. Als independentistes catalans ja se'ls aplica una frase c¨¨lebre i lapid¨¤ria, formulada pel que sembla per Abba Eban el 1973, llavors ministre d'Exteriors d'Israel, referida als ¨¤rabs en general i utilitzada per als palestins m¨¦s en particular: "no perden mai la oportunitat de perdre una oportunitat ". Eban tamb¨¦ va ser un bon coneixedor del paper de l'estupidesa en la vida pol¨ªtica, com demostra una altra de les seves sent¨¨ncies, perfectament adaptable al nostre cas: "La hist¨°ria ens ensenya que els homes i les nacions nom¨¦s actuen s¨¤viament una vegada han esgotat totes les altres alternatives ".

Estupidesa o alguna cosa molt semblant ¨¦s tamb¨¦ la bogeria tal com la caracteritza la historiadora americana Barbara Tuchman en el seu llibre c¨¨lebre ¡®The March of Folly¡¯, en qu¨¨ xifra els errors dels governants en la seva capacitat d'autoengany i d'interpretar err¨°niament la realitat. La bogeria de Tuchman exigeix "nocions preconcebudes que permeten ignorar o rebutjar tots els signes contraris" i una "tossuderia que rebutja beneficiar-se de l'experi¨¨ncia", per¨° per qualificar-se com a tal bogeria (o estupidesa) cal que els seus efectes "hagin estat percebuts com a contraproductius quan encara s'era a temps de corregir-los", que hi hagi "alternatives disponibles al curs d'acci¨® pres" i que aquesta pol¨ªtica no sigui el resultat d'un dirigent boig, sin¨® adoptada pel grup i "persisteixi m¨¦s enll¨¤ d'una vida pol¨ªtica ". No els sona com a tremendament proper i actual, tot i que es va escriure el 1984 i per referir-se als errors, especialment militars, del segle XX?

La den¨²ncia de l'estupidesa tamb¨¦ t¨¦ una brillant traject¨°ria entre nosaltres. I t¨¦ la seva explicaci¨®: si aqu¨ª no fos tan prol¨ªfica i tan t¨°xica no hi hauria cap necessitat de denunciar-la. S¨®n les ¨¨poques de pl¨¨tora les que susciten la reacci¨® intel¡¤ligent. La nostra famosa rauxa no deixa de ser una forma molt catalana de l'estupidesa o de la bogeria universal, de conseq¨¹¨¨ncies fatals per a la nostra vida en com¨², davant la qual s'han aixecat les ments m¨¦s intel¡¤ligents del pa¨ªs tant bon punt ha estat necessari reconstruir la conviv¨¨ncia. Si hagu¨¦s de citar tres dels m¨¦s brillants combatents contra l'estupidesa humana en la seva versi¨® local, em sortirien espont¨¤niament els noms de Josep Tarradellas, Josep Pla i Jaume Vicens Vives, causalment reunits ara en el llibre de recent aparici¨® 'L'hora de els decisions. Cartes 1950-1960. Josep Pla, Jaume Vicens Vives ' (Destino).

Tota l¡¯obra de Pla ¨¦s un monument contra l'estupidesa. Vicens, juntament amb la seva monumental tasca historiogr¨¤fica i pedag¨°gica, va escriure un assaig com 'Not¨ªcia de Catalunya' espec¨ªficament dedicat a caracteritzar i combatre la rauxa. Tarradellas ¨¦s el savi m¨¦s pr¨¤ctic en aquest assumpte. La seva traject¨°ria pol¨ªtica, al govern, a l'exili i despr¨¦s amb la Generalitat recuperada, ¨¦s un combat permanent contra l'estupidesa. Els tres apareixen reunits en aquest llibre, nom¨¦s in¨¨dit en part, en qu¨¨ destaca com a document de transcend¨¨ncia hist¨°rica contra l'estupidesa catalana l'¡®Informe de Josep Pla sobre Tarradellas', en qu¨¨ Vicens t¨¦ un especial protagonisme com a gran esperan?a per al futur de Catalunya. Encara que l'informe ja va ser publicat anteriorment ( 'Josep Tarradellas. L'exili 2. 1954-1977', de Carles Santacana, editorial Dau, i 'Amb el corrent de proa: Les vides pol¨ªtiques de Jaume Vicens Vives', de Gl¨°ria Soler i Cristina Gatell, Quaderns Crema), aquesta nova publicaci¨® mereix la m¨¤xima atenci¨®, especialment en moments de desconcert com els actuals, quan es tracta de superar una de les etapes probablement m¨¦s est¨²pides de la nostra hist¨°ria. ?s una de les millors lectures catalanes per a aquest estiu.