Isabelle Huppert es corona reina del Grec

Isabelle Huppert va regnar diumenge a la nit amb molta, molt¨ªssima m¨¦s fortuna que el seu personatge, Maria Estuard, reina dels escocesos, decapitada malament, ¨¦s a dir, pitjor del que ¨¦s habitual en aquests casos (tres destralades), el 7 de febrer del 1587 al castell de Fotheringhay.?La seva funci¨® al Teatre Lliure de Montju?c (que es repeteix avui dilluns) va acabar amb el p¨²blic dempeus, ovacionant l'actriu, que va haver de sortir quatre vegades a saludar. I si no va sortir en bra?os del Lliure ¨¦s perqu¨¨ aix¨° no s'estila en el teatre, tot i que caldria replantejar-s'ho per a actuacions com la d'ahir de la int¨¨rpret francesa. Huppert (Par¨ªs, 1953) es presentava al Lliure amb el mon¨°leg Mary said what she said,?amb direcci¨® de Robert Wilson, com un dels plats forts de la programaci¨® del Grec. Des del principi de la vetllada, a la qual van assistir nombrosos representants del m¨®n esc¨¨nic catal¨¤, especialment actors i actrius, surava en l'aire la sensaci¨® de les grans ocasions.

Mary said what she said, de Darryl Pinckney (que s'ofereix en franc¨¨s sobretitulada en catal¨¤), ¨¦s el testimoni de la malaurada reina d'Esc¨°cia, extret en bona part de les seves cartes, sobre la seva implicaci¨® en les m¨¦s notables conspiracions del seu temps i en les tensions pol¨ªtiques i religioses (especialment la seva rivalitat amb la seva tia Elisabet Tudor, Elisabet I d'Anglarerra ¡°la verge maquillada¡±, com se la descriu en l'espectacle) que la van conduir finalment al cadafal.

Wilson situa Isabelle Huppert?tota sola (a excepci¨® d'un breu moment en qu¨¨ apareix un personatge especular) en un escenari immens i despullat, retallada contra una pantalla de colors ombr¨ªvols en moviment. Una m¨²sica impactant i solemne de Ludovico Enaudi ressalta en tot moment l'acci¨®.

L'actriu, amb un bell vestit isabel¨ª, inicia la seva actuaci¨® com una figura hier¨¤tica, gaireb¨¦ de kabuki, amb el rostre en ombres, movent-se imperceptiblement des del fons de l'escena cap endavant i declamant el text com si fos un ritual. Durant l'hora i mitja de funci¨®, Huppert segueix amb aquest joc formal i geom¨¨tric com si estigu¨¦s en tr¨¤nsit, introduint canvis de veu, riures (que recorden una versi¨® punyent de la Reina de Cors d'Al¨ªcia), crits i moviments coreogr¨¤fics en una veritable cerim¨°nia actoral en la qual demostra un domini prodigi¨®s del cos. En un moment, llan?a apressadament el seu text convertint-lo en un virtu¨®s galimaties, una lletania impossible, i en un altre es lliura a una inoblidable dansa obsessiva, una veritable dansa de la mort de la reina Maria que posa els p¨¨ls de punta, m¨¦s encara amb els llums freds com talls de Wilson, que de vegades converteixen l'actriu en una ombra xinesa.

El text que recita Huppert, anant enrere i endavant i repetint obsessivament diversos fragments, va aportant dades hist¨°riques de la vida de la reina, dels seus amors, del seu afecte per Fran?a i el seu odi a Esc¨°cia (¡°terra de pixats d'ovella¡±) i a Anglaterra, dels seus jocs de poder, del seu empresonament, de la seva maternitat, o de la relaci¨® amb les seves dames de companyia, per¨° alhora esdev¨¦ un discurs d'una immensa for?a po¨¨tica.

De fons, sempre, esclar, l'ombra de l'execuci¨®, a la qual la reina fa refer¨¨ncies m¨¦s o menys velades, carregant de dramatisme l'escena. Hi ha un moment en qu¨¨ cau el tel¨® del primer acte i ressonen tres cops forts: les tres desafortunades destralades que el botx¨ª Bull va haver de donar per separar del tot el cap de Maria.