Mitologia fosca

Els malvats sempre m'han caigut b¨¦. Desitjava en secret que el coiot atrap¨¦s el correcamins. M'imaginava que Pierre Nodoyuna i el seu gos Pat¨¢n ¨Cun metamalvat que es burlava de l'amo amb el seu riure ofegat¨C guanyessin als autos locos. I esperava que un altre senyor sinistre per¨° entranyable, el Gargamel, l'esparracat home del sac, convert¨ªs els barrufets en or en una caldera que guardava a la seva cabana del bosc. Vaig admirar Mark Lenders, que carregava caixes de cervesa per ajudar la seva fam¨ªlia, tant com vaig menysprear Oliver Atom.

Potser va ser aquesta simpatia subtil i preco? pels dolents, pels perdedors sense remei ¨Cpels que persisteixen malgrat la derrota?¨C el que em va enganxar a Els cavallers del zod¨ªac, en qu¨¨ tots els protagonistes tenien un costat fosc per culpa d'una infantesa desgraciada o un trauma pertorbador. La s¨¨rie va ser un dels vaixells ins¨ªgnia del desembarcament nip¨® en la programaci¨® infantil dels noranta, a m¨¦s de la m¨ªtica Campeones i la longeva saga de Bola de drac. Llavors no ho sabia, per¨° estava consumint per un tub (cat¨°dic) i sense control parental una s¨¨rie anime de molta viol¨¨ncia, amb personatges que sagnaven i agonitzaven amb uns ulls com si fossin plats i llargues cabelleres de colors.

Diu un amic que amb Els cavallers del zod¨ªac va descobrir indicis de la seva homosexualitat. No ho havia pensat, per¨° ¨¦s veritat que els protagonistes s¨®n cinc nois tot fibrats, sens dubte atractius i amb trets andr¨°gins, que sovint es treuen l'armadura per lluitar amb el tors nu. Els cascos i escuts, magn¨ªfics, fan de cada personatge el que ¨¦s. En Seiya ¨¦s un orfe que es transforma en cavaller de Peg¨¤s quan guanya l'armadura. En Shiryu (el meu preferit), el del Drac. En Hyoga (Cigne), en Shun (Andr¨°meda) i l¡¯Ikki (el F¨¨nix) completen el grup dels guerrers-constel¡¤laci¨®.

La s¨¨rie va protagonitzar el desembarcament nip¨® amb ¡®Campeones¡¯ i ¡®Bola de Drac¡¯

Fins on m¡¯arriba el record, lluiten en combats cada cop m¨¦s dif¨ªcils perqu¨¨ el B¨¦ triomfi sobre el Mal, encara que els bons no ho s¨®n mai del tot i els dolents tenen els seus motius per ser-ho. Tot en la s¨¨rie ¨¦s conf¨²s, ca¨°tic, ambivalent. Els cavallers sacrifiquen la vida en nom d'una empres¨¤ria anomenada Saori Kido, que resulta que ¨¦s... Atenea. Com a la Il¨ªada, la deessa apareix en moments clau ¨Camb una cabellera lila i un ceptre¨C per salvar l'heroi (Aquil¡¤les-Peg¨¤s). A l'estil de Tolkien o George R. R. Martin, l'autor del manga original, Masami Kurumada, crea un m¨®n propi i complex que ¨¦s gaireb¨¦ una nova Teogonia: en els inicis, Atenea va dissenyar 88 armadures, inspirades en cadascuna de les constel¡¤lacions, i les va dividir en categories: or, plata i bronze.

En Seiya i els seus amics s¨®n de bronze, o sigui els pringats, i en el moment culminant de la ficci¨® s¡¯enfronten als veritables cavallers del zod¨ªac: 12 paios amb habilitats formidables i armadures d'or que viuen en temples grecs. Els nois lluiten amb els punys, per¨° vencen amb el cap quan descobreixen, en el rival, una feblesa del passat o un secret t¨¨rbol. Els escenaris de les batalles s¨®n foscos per¨° de resson¨¤ncies hel¡¤l¨¨niques. La inspiraci¨® mitol¨°gica ¨¦s evident i forma part de l'atractiu de la s¨¨rie. Per¨° ¨¦s una mitologia sincr¨¨tica, pretesament h¨ªbrida; un poti-poti grecojapon¨¨s que escandalitzaria un Pierre Grimal.

M'importava ben poc aquest desordre amb nou anys, fascinat pels rituals d'atac que imitava al pati de l¡¯escola: el Meteor de Peg¨¤s, la C¨°lera de Drac, la Pols de Diamants, la Cadena Nebular o el Puny Fantasma del F¨¨nix, aquest ¨²ltim especialment efica? perqu¨¨ creava il¡¤lusions ¨°ptiques en els enemics. Despr¨¦s de cada cap¨ªtol, intentava construir la meva pr¨°pia armadura del Shiryu amb cartolina (no me'n vaig sortir) o jugava amb els ninots que la meva mare comprava al tot a cent i menys articulats que un playmobil. En els meus combats casolans, vencia el Drac.

No pensava llavors que a la s¨¨rie hi hagu¨¦s cap lli?¨®, per¨° potser n¡¯hi ha: Els cavallers del zod¨ªac mostren que els reptes es poden afrontar; que el que ahir es veia impossible (v¨¨ncer els guardians dels temples) avui sembla bufar i fer ampolles perqu¨¨ hi ha rivals m¨¦s poderosos; que el bronze pot, de vegades, v¨¨ncer l'or.