Una hist¨°ria de redempci¨®

Rouen, desembre de 1870. En els darrers compassos de la guerra francoprussiana una desena de persones fugen de la ciutat, ocupada pels prussians, en una dilig¨¨ncia i un salconduit que els ha de dur a Dieppe, per despr¨¦s embarcar cap al port de Le Havre, encara sota dominaci¨® francesa. Es tracta de tres parelles, una de comerciants, una que pertany a la burgesia industrial i una de comtes de la vella aristocr¨¤cia, a m¨¦s de dues monges, un revolucionari que, com a revolucionari que ¨¦s, ¡°t¨¦ el monopoli del patriotisme¡± i una prostituta.

Passades unes hores, els sotracs del trajecte els fan venir gana. ?s aleshores que s¡¯adonen que les tribulacions per salvar-se ells i les seves fortunes els han fet oblidar les provisions. Nom¨¦s hi ha pensat ?lisabeth Rousset. Per la seva dedicaci¨®, els companys d¡¯aventura no gosen acceptar l¡¯oferiment que els fa de compartir les seves viandes. Fins que a la fi, la fam s¡¯imposa i es deixen convidar. I aix¨°, de retruc, fa que els seus est¨®macs, fins aleshores primmirats, vegin en la noia, ¡°una agradable companyia¡±.

En caure el dia, la dilig¨¨ncia s¡¯atura en un hostal de T?tes, a mig cam¨ª. All¨ª, un oficial prussi¨¤ els impedeix de prosseguir. Nom¨¦s ho permetr¨¤ si Rousset accedeix a allitar-se amb ell. La noia s¡¯hi nega. Ella ¨¦s, d¡¯entre tots, la m¨¦s patriota, l¡¯¨²nica que a Rouen havia plantat cara a l¡¯invasor i li repugna la idea de jeure amb l¡¯enemic.

Amb l¡¯excepci¨® del revolucionari, que no per aix¨° ¨¦s menys covard, la resta l¡¯empeny a accedir-hi. No entenen que alg¨² que ja es dedica al negoci de la carn es resisteixi ara a la transacci¨®. ¡°Com que ¨¦s el seu ofici, no t¨¦ cap dret a refusar-ne un de concret¡±, expressen. Les religioses ho tenen clar. D¨¦u perdona quan el motiu ¨¦s pur.

A la fi, Rousset transigeix. Mentre ella es converteix en salconduit al pis de dalt, a baix el grup brinda amb xampany. L¡¯endem¨¤ poden reprendre el viatge. Amb l¡¯afegit que tots, aquesta vegada s¨ª, s¡¯han aprovisionat per a la ruta, excepte la noia que vexada per haver-se donat a l¡¯invasor no hi ha parat esment. Al contrari que en l¡¯inici del viatge, mentre ella plora, per¨°, ning¨² no li ofereix cap menja i la deixen de banda.

Guy de Maupassant va publicar aquest relat, Bola de greix, l¡¯any 1880 com una cr¨ªtica morda? a la societat francesa del moment. L¡¯elenc de personatges vol ser una mostra dels estrats socials ¡ªel revolucionari, l¡¯eclesi¨¤stic, l¡¯arist¨°crata i el burg¨¨s¡ª del seu pa¨ªs i un retrat agut de la seva hipocresia, m¨¦s preocupats cadascun per salvar-se ell, ¨¦s a dir als seus, que no pas a Fran?a en conjunt. L¡¯escriptor perfila aix¨ª la mis¨¨ria moral que s¡¯amaga sota una falsa honorabilitat social.

L¡¯element central de l¡¯obra, per¨°, com indica el t¨ªtol que descriu la seva voluptuositat, ¨¦s la noia que des d¡¯una posici¨® marginal salva, providencial, a la resta. Acabada la lectura, hom t¨¦ la temptaci¨® de quedar-se en la indignaci¨®, l¨°gica, que produeix l¡¯actitud dels altres envers ella. Encara que una certa dosi d¡¯hipocresia, com de mitges veritats, ¨¦s inherent a les nostres societats i ¨¦s, mal que pesi a l¡¯escriptor, necess¨¤ria per tal que els engranatges que ens relacionen els uns amb els altres estiguin greixats. Pobres de nosaltres, sin¨®!

El relat de Maupassant, en canvi, t¨¦ una altra lectura, la de veure en Rousset no pas una figura menyspreada sin¨® triomfant, entre sanglots i ll¨¤grimes. L¡¯obra es tanca mentre el revolucionari xiula la Marsellesa, fet que ens indica que es deixa enrere el regnat de Napole¨® III per donar pas al de la Tercera Rep¨²blica. Per¨° no ¨¦s el revolucionari qui ho propicia, sin¨® la decisi¨® de la noia de jeure amb l¡¯oficial prussi¨¤. ?s en la redempci¨® de l¡¯actitud dels altres a trav¨¦s seu on rau la vict¨°ria. Perqu¨¨ si Fran?a, malgrat les seves tares, encofurnada en una dilig¨¨ncia, pot continuar endavant, avan?ar i evolucionar, ¨¦s gr¨¤cies a ella.

Cent cinquanta anys despr¨¦s ¨¦s Catalunya (i Espanya) qui es troba aturada dins la dilig¨¨ncia a l¡¯hostal. Incapa? de posar-se en marxa perqu¨¨ no hi ha cap actor d¡¯entre tots els qui ens van conduir a l¡¯octubre de 2017 que vulgui fer el paper de Rousset, d¡¯aut¨¨ntic heroi o hero?na, i sacrificar-se assumint errors, culpes i desprop¨°sits per deslliurar ¡ªsobretot¡ª als nous lideratges del peatge d¡¯haver d¡¯edificar-se sobre proclames, lemes i assumpcions fal¡¤laces per por de no ser vistos ells com a tra?dors entre els seus.

Contra l¡¯immobilisme del qui una i altra vegada sost¨¦ que el seu comportament no t¨¦ m¨¤cula i mant¨¦ petri l¡¯actitud de l¡¯intransigent, un gest redemptor resultaria no nom¨¦s ¨²til, sin¨® tamb¨¦ alliberador. Potser aix¨ª, el conjunt de la nostra societat, amb els defectes pertinents, podria continuar el seu trajecte. El relat de Maupassant nom¨¦s fa mig centenar de p¨¤gines, per¨° resulta molt edificant.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.