El franquisme, en 146 paraules

Les Teresianes de Salamanca van cedir el bra? incorrupte de la seva patrona, Santa Teresa, a Franco perqu¨¨ fos el seu tercer auxili durant la Croada. El dictador li va agafar tant d¡¯afecte que ja no el va deixar anar durant els seus gaireb¨¦ 40 anys de mandat i va fer que l¡¯acompany¨¦s per tot Espanya durant els seus viatges, fins i tot el darrer, quan en la seva agonia va ser traslladat des del palau d'El Pardo a la cl¨ªnica de La Paz... ?s el contingut de Santa Teresa (el brazo incorrupto de), una de les 146 entrades particulars amb qu¨¨ Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n va conformar el seu c¨¤ustic i iconocl¨¤stic Diccionario del franquismo, que ara recupera Anagrama amb il¡¤lustracions de Miguel Brieva amb un nivells de lectura no menys ¨¤cids i desbordants que les definicions.

Qui fa aquest compendi sobre l'espai pol¨ªtic simb¨°lic del franquisme ¨¦s ¡°un home que va n¨¦ixer el 1939 en un barri de supervivents situat en una ciutat ven?uda, capital d'un pa¨ªs ocupat¡±, com s'autodefineix i ubica un V¨¢zquez Montalb¨¢n (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) que est¨¤ en fase expansiva a un pas de la seva consagraci¨®. Juntament amb el Diccionario del franquismo, el 1977 l'escriptor i periodista portar¨¤ tamb¨¦ a les llibreries C¨®mo van liquidar al franquismo en 16 meses y un d¨ªa (Planeta), Im¨¢genes y recuerdos 1919-1930. La rebeli¨®n de las masas (Difusora internacional) i La soledad del m¨¢nager, la consolidaci¨® de Carvalho. La seva capacitat de treball prodigiosa i llegend¨¤ria tamb¨¦ li permet simultaniejar la feina a Primera Plana, Intervi¨², Tele/eXpr¨¦s¡­ O sigui, est¨¤ hiperactiu i ficat de ple en l'actualitat, el que explica que les entrades ofereixin unes fin¨ªssimes disseccions sobre la pol¨ªtica espanyola i internacional, com la interpretaci¨® del concordat entre Espanya i el Vatic¨¤ de 1953, o el suport a la dictadura (per la febre anticomunista d'Eisenhower) d'uns EUA que mai no van retirar bancs ni empreses quan el bloqueig internacional al pa¨ªs.

Les entrades van des de personatges a s¨ªmbols: 'Diari parlat de RNE', 'Pant¨¤', 'Poll verd'...

En aquesta l¨ªnia, sorpr¨¨n el grau de coneixement de la maquin¨¤ria franquista, de l'interior del R¨¨gim, del qual fa gala V¨¢zquez Montalb¨¢n, que li permet enumerar, per exemple, la gu¨¤rdia pretoriana de Camilo Alonso Vega, amic personal de Franco, militar africanista com ell i art¨ªfex de la Gu¨¤rdia Civil com a significada m¨¤quina repressiva. O el paper de Jos¨¦ Luis Arrese, secretari general del Movimiento, com a arma pacificadora secreta del dictador cap als falangistes irritats amb el conservadorisme del R¨¨gim. O el pes de la ma?oneria a l'Ex¨¨rcit i l'obsessi¨® sobre aix¨° d'un general que va mantenir bones relacions amb la noblesa fins a 1947, quan aquesta es va adonar que no pensava restituir la monarquia.

Els informes de R¨¤dio Nacional d'Espanya (RNE), les editorials dels diaris, per¨° tamb¨¦ tant les fac¨¨cies populars com els primers estudis, biografies i mem¨°ries que van apareixent despr¨¦s de la mort del dictador es converteixen en mat¨¨ria primera per a un diccionari tan rigor¨®s i documentat com macerat en ironia: a qui seria president del Govern, Carlos Arias Navarro, ¡°la fatalitat el portava a llocs repressius¡±; l'almirall Luis Carrero Blanco era ¡°un pol¨ªtic de sec¨¤ pertina?¡±. I a Oriente (plaza de), l'escriptor parla d'un escenari d'una ¡°concentraci¨® fatal¡± perqu¨¨, ¡°a conseq¨¹¨¨ncia del fred tallant de primers de l'octubre, la seva Excel¡¤l¨¨ncia el Cap de l'Estat va patir el refredament inicial que, despr¨¦s de complicacions posteriors, el portaria a la tomba¡±.

Narrador cartesi¨¤ i astut, aixeca acta de petits detalls de grans personatges, com el trist paper com actiu fiscal antirepublic¨¤ a M¨¤laga, despr¨¦s de l'ocupaci¨® feixista, d'Arias Navarro; els articles sobre ma?oneria que escrivia un tal Jakim Boor, pseud¨°nim del mateix Caudillo; el ¡°pistolerisme blanc¡± que va promoure Primo de Rivera, amb l'escalada de viol¨¨ncia que va portar a la Guerra Civil, o el discurs desvergonyit del ministre de Comer? de l¡¯Opus Alberto Ullastres, que atribu?a la precarietat social entre 1958 i 1962 al fet que els espanyols es van oblidar de la humilitat aliment¨¤ria i havien renunciat a menjar cigrons.

Es va oblidar la humilitat de menjar cigrons¡±, deia el ministre Ullastres per justificar la crisi social de finals dels 50

Relator h¨¤bil, en altres entrades ofereix el revers: grans detalls de petits homenets, en biografies inopinades; aix¨ª, aflora el militar Fidel D¨¢vila, ¨²nic a qui Franco tenia tanta confian?a com per designar-lo Cap de l'Estat en funcions mentre estava de viatge; o l¡¯africanista i despr¨¦s membre de la Divisi¨®n Azul Agust¨ªn Mu?oz Grandes i l'almirall Pedro Nieto Ant¨²nez, a qui Franco veia com el seu hereu i el tercer en una hipot¨¨tica successi¨®, respectivament. O l'encara m¨¦s ignot Blas P¨¦rez Gonz¨¢lez, ministre de Governaci¨®, per¨° art¨ªfex de la implacable Brigada d'Investigaci¨® Social, que va crear assessorat inicialment per t¨¨cnics nazis.

La brillantor de V¨¢zquez Montalb¨¢n ¨¦s tal que hi ha propostes en principi xocants, per¨° amb tot el seu sentit. ?s el cas de Corea (guerra de), present perqu¨¨ Franco va voler enviar soldats per lluitar contra el comunisme. N¡¯hi ha per sucar-hi pa amb les destinades al Diario hablado de RNE (la sintonia del qual era, per a l'autor, paradigm¨¤tica de ¡°la pres¨¨ncia psicol¨°gica del r¨¨gim a les llars d'Espanya¡±), a Pantano (en realitat, se seguia el pla de preses dissenyat per la Rep¨²blica i al dictador, d'inaugurar-ne tantes, se l¡¯anomenava clandestinament ¡°Paco Rana¡±, com era ¡°el galant del NO-DO¡± tamb¨¦ per la seva omnipres¨¨ncia al noticiari), o a Pesca y caza (amb xifres tragic¨°miques de proeses, com el catxalot de 37 tones o la tonyina de 373 quilos, capturats pel dictador en operacions que resultaven car¨ªssimes i en qu¨¨ el seguici aprofitava per prosperar). M¨¦s tristament surrealistes s¨®n Piojo Verde o Tuberculoso pobre (Campa?a Pro Cama del), pand¨¨mies de mis¨¨ria que castigaven el pa¨ªs. No podia faltar Occidente, centinela de, ep¨ªtet que es va inventar en una glossa el periodista Luis de Galinsoga.

Per si amb la recuperaci¨® de l'escrit no n'hi hagu¨¦s prou, l'edici¨® d'Anagrama inclou 11 il¡¤lustracions de Brieva, amb referents iconogr¨¤fics de l'¨¨poca, als quals l'artista sevill¨¤ hi afegeix pur ¨¤cid sulf¨²ric. Sobresurt l'escena de Franco al llit, envoltat de fosses amb mort plenes de sang, patint un malson sobre ma?ons i la seva dona, Carmen Polo, tranquil¡¤litzant-lo: ¡°Ja est¨¤, Paco. ?Per qu¨¨ no et prens una miqueta de llet i firmes unes penes de mort i aix¨ª et quedes m¨¦s tranquil?¡±; o una seq¨¹¨¨ncia de cartells de Franco, el rei Joan Carles i Gonz¨¢lez, Rajoy i Rivera, aquests amb esl¨°gans sobre el canvi; contemplant-los hi ha dos nens, amb el bra? aixecat (com la instant¨¤nia ic¨°nica de 1939 davant una pintada del dictador), per¨° amb un m¨°bil, comentant: ¡°Tot el sant dia apel¡¤lant al canvi perqu¨¨ res no canvi? mai...¡±. Un diccionari enciclop¨¨dic i demolidor.