La natalitat com a s¨ªmptoma

¡°Els fills que ens doni D¨¦u¡±. Aquest era el capritx¨®s principi que governava la natalitat a l¡¯Espanya cat¨°lica. Les decisions sobre la maternitat no estaven en mans de les dones, sin¨® de l¡¯atzar natural i de l¡¯arbitrarietat, at¨¨s que la voluntat divina ¨¦s per definici¨® indemostrable. Amb la mateixa velocitat amb qu¨¨ l¡¯Espanya cat¨°lica ha passat a ser un dels pa?sos m¨¦s descreguts del m¨®n, els ¨ªndexs de natalitat han caigut al nivell m¨¦s baix: 1,25 fills per dona. Acompanyats de signes alarmants, com els 31 com a mitjana d¡¯edat en qu¨¨ es t¨¦ el primer fill, o el nombre de dones, un 8,5%, que arriben a ser mares despr¨¦s dels 40.

Naturalment, en un canvi d¡¯aquestes caracter¨ªstiques hi acostumen a operar factors molt diversos. Per¨° la correlaci¨® de les dades de natalitat amb la data d¡¯emancipaci¨® del joves, que a Espanya se situa per sobre dels 29 anys, contribueix a privilegiar les explicacions socioecon¨°miques. De manera que tres causes dominen els debats p¨²blics: la precarietat laboral, l¡¯encariment salvatge del preu dels habitatges i la manca d¡¯ajudes p¨²bliques que incentivin la natalitat. S¨®n tres problemes dels quals la pol¨ªtica parla molt per¨° sobre els quals s¡¯actua poc, atrapada en la seva impot¨¨ncia davant d¡¯una economia que ha degradat el factor treball, convertit en primera via d¡¯ajust de les empreses, i que rebutja qualsevol iniciativa que limiti la pulsi¨® especulativa, per exemple, en el preu de l¡¯habitatge a les grans ciutats. Malgrat tot, en alguns pa?sos no llunyans, Fran?a, per exemple, hi ha m¨¦s protecci¨® a la natalitat, i aix¨° es tradueix en taxes m¨¦s elevades.

Per¨° hi ha un model ideal de natalitat amb unes taxes de refer¨¨ncia? Es pot pensar que un pa¨ªs ha de produir el nombre de naixements suficient per mantenir la seva activitat econ¨°mica i poder pagar les despeses socials, comen?ant per les pensions ¨Cde fet, cada dia se¡¯ns amena?a sobre el seu futur. Per¨° aquest ¨¦s un argument que beu d¡¯una idea organicista de la societat, d¡¯una visi¨® estrictament utilit¨¤ria de la maternitat i de la ret¨°rica reaccion¨¤ria del discurs dels nacionals primer, que nom¨¦s pot tenir efectes negatius. En un m¨®n desequilibrat pel que fa al repartiment de la poblaci¨®, les necessitats d¡¯un pa¨ªs s'han de cobrir i, de fet, es cobreixen amb persones que venen d¡¯altres llocs. Per¨° en comptes d¡¯acceptar que els estrangers necessiten venir i nosaltres, que vinguin, es fa de la immigraci¨® un problema. I s¡¯exploten les f¨°bies contra els pobres i s¡¯alimenta el conflicte entre civilitzacions.

Per¨° en una societat lliure, que pensi en termes de reconeixement de les persones i no d¡¯organicitat, el criteri principal que ha de determinar l¡¯evoluci¨® de la natalitat ¨¦s la voluntat de les qui volen ser mares. Les dones no poden ser tractades com a prove?dores de for?a de treball per a la bona marxa de l¡¯economia, tret que s¡¯operi des d¡¯un materialisme vulgar incapa? de distingir una persona d¡¯un robot, una ciutadana d¡¯una baula de la cadena productiva. Nom¨¦s elles han de decidir els fills que volen tenir. Sens dubte, les raons deuen ser molt diverses (fins i tot n¡¯hi pot haver que continu?n confiant en el que D¨¦u els doni, per m¨¦s extravagant que pugui semblar). Per descomptat, hi influeixen tamb¨¦ factors estructurals, com la prolongaci¨® de l¡¯esperan?a de vida, que modifica i retarda les etapes de la vida humana. I ¨°bviament, els progressos de la medicina que permeten un control dels processos i una superaci¨® d¡¯obstacles obren expectatives que eren impensables.

Per¨° la decisi¨® sobre la natalitat correspon a les dones. Com a acte lliure, no com una obligaci¨® imposada per la comunitat. Elles han de poder escollir i decidir els temps, les maneres i els moments. I l¡¯obligaci¨® de l¡¯Estat ¨¦s aconseguir amb pol¨ªtiques actives que les dones tinguin les condicions ¨°ptimes per fer-ho. I que cap es quedi sense tenir fills si en vol i pot, per¨° que cap es vegi obligada a tenir-ne contra la seva voluntat. Aquest ha de ser el sentit de les pol¨ªtiques de maternitat. Si s¡¯apliquen, el progr¨¦s del pa¨ªs segur que milloraria. La maternitat com a s¨ªmptoma: o ciutadanes lliures i responsables o subjectes econ¨°mics sotmesos a una cega i implacable din¨¤mica de producci¨® i reproducci¨® social.