Aix¨° de les bases¡­

De les diverses coses que marquen una difer¨¨ncia entre dreta i esquerra, dues criden poderosament l'atenci¨®. La primera ¨¦s que els partits de dreta, a l'hora de posar-se d'acord per aconseguir quotes de poder a les institucions, s¨®n molt m¨¦s pragm¨¤tics que els d¡¯esquerra. Aix¨° no ¨¦s una especialitat ni catalana ni espanyola, ¨¦s un fenomen bastant universal, i d¡¯exemples, n¡¯hi ha molts. La segona ¨¦s ¡°aix¨° de les bases¡±... No sembla que els partits de dretes consultin gaire les bases, perqu¨¨ funcionen ¡°per b¨¦ i per mal¡± segons un c¨¤non cl¨¤ssic de partit pol¨ªtic.

En la democr¨¤cia representativa, per oposici¨® a les anomenades democr¨¤cies directes o assemble¨¤ries, la relaci¨® fonamental ¨¦s la que els l¨ªders pol¨ªtics estableixen amb els seus electors, no amb les bases. Aix¨ª els c¨¤rrecs electes de cada partit es mesuren en l'escala d'un a centenars de milers o, en el cas dels grans partits, a milions de votants. Quan en dues eleccions successives Podem perd un mili¨® de votants cada vegada, aix¨° no va de bases, per posar un exemple. Aquest vincle entre candidats electorals i votants no es resol, o no nom¨¦s, amb la campanya electoral oficial, dep¨¨n de moltes altres variants que es desenvolupen al llarg de tota una legislatura. Per aix¨° els l¨ªders busquen la premsa, fent declaracions de tot tipus quan els posen un micr¨°fon davant.

Les ¡°preguntes¡± de Pablo Iglesias a les seves bases sobre els pactes amb el PSOE eren una mostra de demag¨°gia

I les bases? Podr¨ªem dir que el terme es refereix als adherents o militants amb carnet, uns centenars, uns milers, en termes reals (diguin el que diguin els partits), no m¨¦s d'unes desenes de milers. I aqu¨ª entrem en la crua realitat de les bases, o m¨¦s ben dit de ¡°les consultes a les bases¡±. Serveixen per ser instruments d'intervenci¨® en debats interns, sobretot en moments de crisis profundes, i des d'aquest punt de vista s¨®n una mena de frau. Les ¡°preguntes¡±, com les que va fer Pablo Iglesias a les seves bases sobre els pactes amb el PSOE sobre si govern de coalici¨® o de cooperaci¨®, eren una mostra de demag¨°gia interna.

No ¨¦s casual que del nucli fundacional de Podem fa cinc anys, nom¨¦s en quedi Iglesias. Els altres se n'han anat o han estat convidats a anar-se¡¯n, i la gesti¨® que d'aix¨° ha fet aquest dirigent marca un dels cl¨¤ssics de lideratge unipersonal segons la teoria de partits m¨¦s cl¨¤ssica. I ¨¦s que l'antin¨°mia central, en democr¨¤cia representativa, ¨¦s que els partits que la gestionen a trav¨¦s de les institucions sotmeses a sufragi, s¨®n estructuralment menys democr¨¤tics internament que el sistema que estan cridats a governar (parlaments, ajuntaments). ?s una contradicci¨® estructural, sense soluci¨® m¨¤gica.

Per aix¨°, quan en l'ampli camp de l'esquerra partits o organitzacions adverteixen que tota proposta de nou tipus ¡°ha de ser consultada amb les bases¡± estem assistint a una cerim¨°nia de gust dubt¨®s. Mestres d'aquest art: la CUP, que a m¨¦s a m¨¦s viu immersa en la il¡¤lusa convicci¨® que ells s¨ª que representen ¡°el poble¡±, aix¨ª, sense matisos. No us perdeu la frase ¡°quan el poble mana, el govern obeeix¡±. De deb¨°? Repassin la Revoluci¨® Francesa, model de formulaci¨® d'aquest paradigma. No parlem ja de la sovi¨¨tica. Amb quatre diputats de 135 (Parlament de Catalunya), la CUP t¨¦ nou vegades menys de quota ¡°del poble¡± que Ciutadans.

A la dreta hi ha m¨¦s realisme pol¨ªtic, s'ent¨¦n de manera pragm¨¤tica l'envit central de la pol¨ªtica: el poder

Quan en un partit hi ha fortes tensions internes, es nota. El PSC comen?a ara a sortir d'una llarga quarentena, el mateix el PSOE des de 2016, o el recanvi de direcci¨® recent en el PP. Aquests processos solen acabar, segons la tradici¨®, en congressos que segueixen una partitura (no eximeix de maniobres v¨¤ries). Per¨° es tracta d'una estructura piramidal en qu¨¨ un pot ¡°llegir¡± les l¨ªnies de debat i confrontaci¨® en termes territorials o de lideratges contraposats. Cal recordar aqu¨ª aquell congr¨¦s del PSOE en el qual, al final, Rubalcaba va v¨¨ncer Chac¨®n per una dotzena i mitja de vots (d'un total de m¨¦s de mil congressistes).

De vegades la gent simpatitza m¨¦s o menys amb les propostes dels partits en campanya, per¨° no tenim gaire informaci¨® ordenada i per escrit sobre qu¨¨ pensen en termes program¨¤tics realistes les famoses ¡°bases¡±, a les quals els dirigents invoquen per ajustar comptes interns o per obstaculitzar negociacions en curs amb altres partits de cara a governar. En el si de la dreta hi ha for?a m¨¦s realisme pol¨ªtic, s'ent¨¦n de manera m¨¦s pragm¨¤tica l'envit central de la pol¨ªtica: el poder.