Gestos que maten

¡°La salut mental i l¡¯odi premen el gallet, no l¡¯arma¡±, va ser una de les primeres valoracions (advert¨¨ncies) del president dels EUA arran dels ¨²ltims tirotejos a Dayton i El Paso. Donald Trump intentava foragitar aix¨ª l¡¯etern debat sobre la prohibici¨® d¡¯armes. Per¨° en boca seva les paraules escollides en el seu discurs associades al trastorn i l¡¯agressivitat semblaven assenyalar-lo novament, potser no com a culpable, per¨° s¨ª com a agitador i c¨°mplice de l¡¯augment del supremacisme blanc, el racisme i la xenof¨°bia al pa¨ªs nord-americ¨¤... Perqu¨¨ per citar un dels casos m¨¦s recents, el maig passat, recordem que Trump va somriure quan un assistent a un dels seus m¨ªtings va proposar ¡°disparar¡± als migrants de la frontera amb M¨¨xic per aturar-los.

Potser la carta de 37 psiquiatres publicada a The New York Times en la qual s¡¯advertia que el president dels EUA pateix ¡°una greu inestabilitat emocional¡± no va ser suficient per conv¨¨ncer molts que el magnat ¨¦s un perill per al m¨®n; potser la grafia de la seva r¨²brica tampoc serveixi perqu¨¨ molts recapacitin sobre el trastorn del mandatari; ni tan sols els v¨ªdeos virals en qu¨¨ Donald Trump apareix expandint-se i configurant a les taules de reuni¨® un mur amb tots els objectes que t¨¦ al seu voltant per demarcar el seu territori siguin insuficients per entendre la seva obsessi¨® amb les fronteres. Que la seva ¨²nica resposta a la confessi¨® d¡¯una refugiada que li va relatar com la seva mare i sis dels seus germans havien estat assassinats per l¡¯ISIS fos, sense atrevir-se a mirar-la, destacar el fet que la dona havia guanyat un premi Nobel de la Pau demostra la falta d¡¯empatia ¨Csent (mal)educat en la creen?a que les emocions positives s¨®n senyal de feblesa¨C d¡¯una de les persones m¨¦s poderoses del m¨®n.

Els gestos maten i no cal que siguin tan expl¨ªcits com els de Jair Bolsonaro. Ja sabeu, el president brasiler va convertir la pistola conformada amb el seu polze i ¨ªndex en s¨ªmbol de la seva campanya. Partidari de la legalitzaci¨® de les armes, el gest no podem dir que no an¨¦s en concordan?a amb el seu prop¨°sit i la defensa dels seus ideals. No obstant aix¨°, quan li va mostrar a una petita de dos anys com havia de col¡¤locar els seus ditets menuts i innocents per disparar com ell o en apuntar, una altra vegada, amb l¡¯arma simulada a l¡¯est¨®mac del seu hom¨°leg argent¨ª, Mauricio Macri, durant un posat diplom¨¤tic, el gest va agafar encara m¨¦s crueltat i transcend¨¨ncia. No cal esperar un cop de puny contra la paret o una porta, pot ser l¡¯aire o pr¨¦mer molt fort els punys (frustraci¨®). Un cop sobre la taula, ensenyar tota la dentadura somrient falsament o arrufar el nas (menyspreu) en parlar d¡¯un col¡¤lectiu, apuntar (acusar) amb el dit a una persona, mirar per sobre l¡¯espatlla (superioritat) o adoptar la postura del x¨¨rif (cames obertes i mans als malucs)..., tots s¨®n gestos de p¨¨rdua de serenitat que haur¨ªem de rebutjar en un mandatari.

En comparar el llenguatge corporal que Adolf Hitler assajava davant de la c¨¤mera del seu fot¨°graf oficial abans d¡¯anar a un m¨ªting i el de l¡¯actual president dels EUA durant la campanya electoral a les presidencials resulta esfere?dor comprovar les poques difer¨¨ncies que s¡¯hi aprecien. L¡¯histrionisme, maneres i expressions facials d¡¯odi, por i frustraci¨® s¨®n comuns i essencials en l¡¯¨¨xit del populisme, tant d¡¯ultradreta com d¡¯ultraesquerra. El pare del populisme actual, Steve Bannon, aix¨ª ho reconeix. I tot i que alguns dels seus l¨ªders vulguin desenvolupar un missatge menys violent i disfressar-se amb pell de xai per seduir un p¨²blic m¨¦s ampli, com ¨¦s el cas de Marine Le Pen a Fran?a, potser poden aconseguir somriure amb la boca per¨° la seva mirada continua sent g¨¨lida, desafiant i perversa.

Sabem advertir i anticipar-nos a l¡¯atac d¡¯un animal no hum¨¤, per¨° amb aquells als qui confiem la gesti¨® de tota una naci¨® incomprensiblement ens costa percebre l¡¯agressi¨® o la tolerem m¨¦s. Qui tingui gos i passegi la seva mascota, segur que sap que no nom¨¦s el gruny, tamb¨¦ el fet d¡¯ensenyar les dents o que s'ericin els p¨¨ls alerten de la m¨¦s que possible picabaralla entre cans. Culturalment se¡¯ns ha ensenyat que la for?a f¨ªsica ¨¦s mostra de superioritat i, en certa manera, molts continuen associant el lideratge testoster¨°nic al poder quan b¨¤sicament aquest tipus de reaccions i comportaments, si no hi ha cap perill real (no vivim a la selva), nom¨¦s delaten inseguretat, feblesa o que no estan gaire b¨¦ del cap.

Patrycia Centeno ¨¦s experta en comunicaci¨® no verbal i periodista