Va existir un altre m¨®n

Era un mat¨ª de juny del 1923 quan Charles Ryder va entrar per primera vegada a Brideshead, la mansi¨® familiar del seu amic Sebastian, i no va poder fer altra cosa que posar-se les mans al cap: all¨¤ mateix, un Tiziano; porcellana de S¨¨vres pertot i entreveure, despr¨¦s de la salutaci¨® de l'en¨¨sim majordom, un Canaletto; Helena de Troia emergint des d'un tap¨ªs de William Morris... Estava a punt d'agafar-li la s¨ªndrome de Stendhal. I a mi tamb¨¦. Per¨° em va protegir tenir el cap a l'orellera dreta del sof¨¤ i les cames penjant del bra? esquerre: no he mirat mai millor la tele ni m'he sentit tan lluny del m¨®n.

No hi ha m¨¦s explicaci¨® de com devia arribar a Retorn a Brideshead?que a partir del TP (Teleprograma) 878, el del 31 de gener al 8 de febrer del 1983, unes taules de la llei cat¨°dica a casa. ¡°Buena serie en La Segunda¡±, deia la portada. Hi havia l¡¯atractiu Charles Ryder i l'elegant i desvalgut Sebastian Flyte, amb els jerseis lligats al coll, pantalons clars amples, canotier i un osset de peluix, l'Aloisius, que despr¨¦s vaig saber que el jove arist¨°crata no se'n desprenia mai i que els de producci¨® l'havien localitzat en un antiquari. Aquest nivell tenia la cosa en la s¨¨rie estrenada el 1981 a l'ITV brit¨¤nica, producci¨® de Granada TV despr¨¦s de 26 mesos de feina, rodada amb pel¡¤l¨ªcula per primera vegada a la televisi¨® anglesa i a la qual, esclar, li van caure set Bafta, dos Globus d'Or i un Emmy per a Lawrence Olivier, un Lord Marchmain fuga?, per¨° majestu¨®s en la seva decad¨¨ncia.

Els designis de la identificaci¨® s¨®n inescrutables. Potser va comen?ar per l'est¨¨tica: amb aquell Oxford universitari de claustres catedralicis, segles de tradicions a cada pedra, on el Sebastian i el Charles es conviden a les seves estances, tot mobiliari noble, eleg¨¤ncia i etiqueta en el vestir per a cada ocasi¨®, m¨¦s impostada en el Charles en aquell fumar deliq¨¹escent i una m¨¤ a la butxaca, m¨¦s innata en un Sebastian arist¨°crata, que la traspuava tant amb un inversemblant bat¨ª vermell com amb un frac en un sopar informal al seu estudi amb xampany i llagosta Termidor... Anhelava aquell tarann¨¤ natural, aquell saltironejar entre la lectura i la pintura, aquella caiguda de roba i aquell ambient estudiantil, que jo tamb¨¦ estrenava. Per¨° el formig¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona distava molt de la classe de Christ Church o del Hertford College on es va rodar, a la mateixa habitaci¨® on havuia estudiat Evelyn Waugh, autor de la novel¡¤la que va donar peu a la s¨¨rie, llibre de l'any el 1946 als EUA: 750.000 exemplars venuts.

El g¨°tic veneci¨¤ del palazzo Pisani Moretta, l'interior del Queen Elisabeth II, maneres, ambients i convencions exquisides em van anar macerant en una malenconia estranya, estat que va accentuar la premiada melodia, ¡°la m¨²sica m¨¦s bonica que s'hagi escrit mai per a televisi¨®¡±, segons la cr¨ªtica, de Geoffrey Burgon. El cas ¨¦s que em vaig veure preparat per ser convidat, com el Charles, a la mansi¨® dels Flyte, Brideshead, en la realitat Castle Howard (Yorkshire), de les millors country homes d'una aristocr¨¤cia anglesa que s'esllanguia despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial.

Encara avui no s¨¦ gaire b¨¦ qu¨¨ va passar; jo estava desorientat: m'enva?a el malestar per un segon any de carrera allunyat de l'ofici idealitzat, la nacionalitzaci¨® de Rumasa em va fer creure que les coses canviarien a Espanya, Reagan anunciava la seva guerra de les gal¨¤xies i Borg es retirava i l'abominable tennis del malcarat McEnroe s'imposava al del meu cavaller¨®s i estilista Lendl. Senyals dels temps. I aqu¨ª tenim aquesta hist¨°ria d'una gran fam¨ªlia en accelerada descomposici¨®, fagocitada per capitalistes: ¡°Tot ha canviat tant tan de pressa... No posse?m res cert excepte el passat¡±, li xiuxiueja la Julia, germana del Sebastian, al Charles.

En els Flyte, cat¨°lics en pa¨ªs protestant, alertat per venir d'una escola i una fam¨ªlia religioses, intu?a l'apassionant batalla entre fe i llibertat individual. Per¨° sobretot, el que hi havia en ells i en mi era un delectar-se en aquest dolor sorgit de convocar el feli? passat quan s'est¨¤ en plena infelicitat. La meva arc¨¤dia, com la dels meus idolatrats personatges, amb qui compartia edat, se n'havia anat per sempre. ¡°El Sebastian est¨¤ enamorat de la seva infantesa. Aix¨° el far¨¤ desgraciat¡±, adverteix la mare del Sebastian al Charles.

Potser tot aix¨° va fer que no m'adon¨¦s de les pulsions homosexuals entre el Charles i el Sebastian, que vaig atribuir a aquesta amistat masculina tan victoriana que ja havia entrevist entre Sherlock i Watson. O de la relaci¨® entre el Charles i la Julia com a succedani per al primer de l'amor amb el Sebastian. L'efecte dels 11 cap¨ªtols va ser prolongat: em vaig comprar la novel¡¤la que llegia a tota hora i a tot arreu, dolorosament feli? de ser en un m¨®n d'escollits quan desafiava la resta del vag¨® del metro. Al cap de poc va arribar el disc amb la banda sonora, que vaig escoltar m¨¦s enll¨¤ de l'infinit.

A la fam¨ªlia Flyte i al Charles ja no els vaig deixar estar: fa 10 anys vaig saber que Waugh va reproduir la vida d'uns terratinents amb el segon fill dels quals va conviure a Oxford i avui, quan dinamitar les convencions socials m¨¦s elementals ¨¦s cool, els enyoro m¨¦s que mai. El seu m¨®n es va esfumar. Ja no parlem a la televisi¨®: recurrent veu en?off (la seductora del Charles, un Jeremy Irons que aqu¨ª es va consagrar), frases liter¨¤ries, mon¨°legs prolongats, escenes de set minuts, ni un crit, una ¨²nica escena de llit... Irrepetible. ¡°M'agradaria enterrar alguna cosa als llocs on he estat feli?; i de vell, desenterrar-la, recordar-la i aix¨ª tornar a ser feli?¡±, confessa el Sebastian. Ho acabo de fer.