Adeu a un de gran, gran, gran!

Carlos P¨¦rez de Rozas acostumava a explicar que la seva casa familiar, a la ronda de Sant Antoni, el laboratori i quarter general de la saga de fotoperiodistes durant d¨¨cades, era una bogeria amb gent entrant i sortint a tothora i el tel¨¨fon que no parava de sonar. Un bri d'aquesta estranya bogeria va impregnar dilluns tots els que van assistir al seu funeral, al tanatori de les Corts, a Barcelona. Un acte de comiat a un fotoperiodista, dissenyador de diaris ¡ªEl Peri¨®dico de Catalunya, La Vanguardia, El Pa¨ªs i altres cap?aleres d'It¨¤lia i Sud-am¨¨rica¡ª i professor universitari que va aplegar la seva fam¨ªlia, desenes de periodistes ¡ªeditors, directors, redactors i fot¨°grafs de premsa¡ª, professionals de la comunicaci¨® de r¨¤dio i televisi¨® i alumnes. Cares populars, alguns representants de la pol¨ªtica ¡ªcom els tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Albert Batlle i Joan Subirats¡ª per¨°, sobretot, una legi¨® d'amics.

Un comiat que a poc a poc es va anar impregnant de l'emotivitat i el sentiment que desbordava el mateix P¨¦rez de Rozas. La cerim¨°nia, amb el seu barret panam¨¤ i una pilota de golf presidint, va comen?ar amb una de les seves ¨¤ries favorites ¡ªO mio babbino caro, de Puccini¡ª i va acabar amb una altra de les seves can?ons preferides dels Beatles, Hey Jude, cantada a pulm¨® per la seva fam¨ªlia m¨¦s directa ¡ªCarmen Canut, la seva dona, el Carlos, el seu fill, germanes i cunyats¡ª, que van envoltar el f¨¨retre i que tamb¨¦ van corejar els assistents. Una escena que el mateix P¨¦rez de Rozas hauria definit amb una de les seves sent¨¨ncies: ¡°Gran, gran, gran!"

Entre aquestes dues can?ons, l'adeu de familiars i amics era un retrat hum¨¤ del periodista mort, de la import¨¤ncia d'una saga de professionals ¡ªP¨¦rez de Rozas (avi) va fer fotos ja des de la dictadura de Primo de Rivera, i el van seguir les generacions posteriors del pare i els oncles¡ª i una etapa del periodisme contemporani. L'Emilio, germ¨¤ del Carlos i periodista esportiu, deia: ¡°M'explicava que el confonien amb mi i que no els treia de l'error perqu¨¨ semblaven molt feli?os¡±.

Antonio Franco, ¡°amic de l'¨¤nima¡± del periodista ¡ªtal com el va definir ahir Xavier Vidal-Folch, en la seva doble condici¨® d'amic i conductor de l'acte¡ª, no va poder contenir l'emoci¨® en evocar-lo: ¡°Cridaner, afectu¨®s, entranyable¡±. Franco, director hist¨°ric d'El Peri¨®dico de Catalunya, va voler recordar les discussions sobre el que era not¨ªcia, i no una simple imatge d'impacte, en la seva relaci¨® di¨¤ria durant anys amb P¨¦rez de Rozas: ¡°Un paio que era conscient que els de la nostra generaci¨® ja marx¨¤vem i que no hav¨ªem aconseguit que triomf¨¦s la revoluci¨® sentimental que vol¨ªem¡±.