La batedora de la morta

Un toc del cl¨¤ssic de ci¨¨ncia-ficci¨® Les dones perfectes, d'Ira Levin. Una part de la relaci¨® del seu creador, Marc Cherry, amb la seva mare despr¨¦s de confessar-li que era gai. Un primer intent de mostrar una petita col¡¤lecci¨® de diferents tipus de dones, amb una ¨²nica concessi¨® a les hispanes: Eva Longoria. I una dosi (magistral) de com¨¨dia negra a l'estil d'Agatha Christie (inspirada en un terror¨ªfic cas real). Aix¨ª es va estrenar, el 3 d'octubre del 2004, Mujeres desesperadas. Inaugurava una estructura de cap¨ªtol que, sense haver arribat a superar-se, ha estat homenatjada moltes vegades, i per mestres de la narrativa televisiva del nivell de Ryan Murphy, que en una de les seves ¨²ltimes produccions, l'adrenal¨ªnica 911, calca la narrativa tem¨¤tica que va fer de?Mujeres desesperadas?un cl¨¤ssic en molts sentits, tot i que encara no ha estat reconegut com a tal.

I en qu¨¨ consistia aquesta estructura? Cada cap¨ªtol arrencava amb dos minuts en qu¨¨ es mostrava, d'una manera encantadora, una mania d'alguna de les ve?nes (i ve?ns) de la meravellosa Wisteria Lane: un barri residencial de jardins i cases i vides aparentment perfectes que en realitat no ho eren. Aquella mania, aquella feblesa ¨Cel sancta sanctorum de la creaci¨® de personatges¨C estava relacionada amb el?leitmotiv del cap¨ªtol en q¨¹esti¨®, en qu¨¨, com en un conte de fades, es presentava un dilema que al final resoldrien les quatre amigues protagonistes.

Les dones eren: l'obsessiva compulsiva Bree Van de Camp; la mare de fam¨ªlia nombrosa i exdirectiva Lynette; la Gabrielle, llest¨ªssima i infidel, i la despistada, tamb¨¦ sentimentalment, il¡¤lustradora de contes Susan. La lli?¨® de la s¨¨rie, convenientment amanida amb una espl¨¨ndida banda sonora de Danny Elfman, habitual en el cinema de Tim Burton, ens advertia una vegada i una altra que el m¨®n podia ser un lloc terrible.

Aquests inicis de cap¨ªtol, un total de 180 ¨Camb uns t¨ªtols, per cert, que provenien de can?ons del mestre Stephen Sondheim¨C, eren com petits i brillants curtmetratges, gaireb¨¦ una escola d'escriptura de personatges. Per¨° destaca el primer de tots. El que ens presenta la narradora de la hist¨°ria, que ¨¦s ¨Ci aix¨° tamb¨¦ era un fet in¨¨dit fins avui en una com¨¨dia mainstream¨C un fantasma. El que s'explica en aquests primers 2 minuts 32 segons ¨¦s alhora l'inici d'una hist¨°ria circular ¨Cque despr¨¦s va anar ampliant els cercles¨C i una cr¨ªtica ferotge al que semblava donar sentit a la s¨¨rie: la vida perfecta de la dona perfecta. Mary Alice Young inicia la seva llargu¨ªssima locuci¨® ¨Cla cosa va tenir vuit temporades, i totes van estar al mateix nivell¨C aix¨ª: "Em dic Mary Alice Young. Quan llegiu el diari d'avui pot ser que veieu un article sobre el dia tan estrany que vaig tenir la setmana passada".

Aquell dia, despr¨¦s de fer totes les feines de casa, i alguns enc¨¤rrecs, despr¨¦s de, com diu ella mateixa, "treure-li la pols a la rutina de la meva vida", va anar cap a l'armari del passad¨ªs, va agafar un rev¨°lver i es va disparar un tret. El detall magistral, el que far¨¤ que?Mujeres desesperadas?sigui sempre una fita, d¨¨iem, de la narrativa audiovisual, ¨¦s que el su?cidi de la Mary Alice, inici de tot l'univers de Wisteria Lane, s'utilitza en aquests primers dos minuts per deixar clar com d'aprofitada ha estat sempre la seva ve?na, Martha Hubert, que, quan sent el so del tret i per descobrir qu¨¨ ha passat, s'apropa a la casa fent veure que li volia tornar a la Mary Alice la batedora que li havia deixat feia sis mesos. En descobrir el cad¨¤ver i despr¨¦s d'horroritzar-se, esbossa un somriure, arrenca l'adhesiu amb el nom (Mary Alice Young) de la batedora, i la torna a col¡¤locar en un dels armaris de la seva cuina, perqu¨¨, com ens diu la Mary Alice des del m¨¦s enll¨¤, "la senyora Hubert sempre ha estat coneguda per saber veure el costat bo de les coses".