¡°De petits tots mir¨¤vem ¡®Dallas¡¯, ara mirem cinc s¨¨ries en un dia¡±

¡°Les converses als sopars s¨®n bestials: ¡®No m'ho expliquis, que no l'he vist!¡¯ ¡®No et perdis aquesta que ¨¦s brutal!¡¯, ¡®Aix¨° no deu ser un esp¨°iler [una altra adquisici¨® del diccionari, amb accent i tot], oi?¡¯. Ho diu la veu acreditada del guionista Ferran Folch, que ha impartit classes a l'ESCAC i, ara, al SAE Institute de Barcelona, i que ha publicat el llibre Ficci¨®. Com crear, vendre i escriure una s¨¨rie (editat per GAC, Guionistes Associats de Catalunya).

A trav¨¦s del testimoni d'una vintena de guionistes catalans que fan ficci¨® televisiva de diferents formats i per a diferents productores o cadenes, el llibre explica de quina manera treballen els professionals del sector. Ficci¨® ¨¦s un relat entretingut i ric en an¨¨cdotes que revela el que hi ha al darrere de les s¨¨ries que tots coneixem.

¡°El consum de s¨¨ries ara ¨¦s espectacular¡±, diu Folch, guionista de produccions com Kubala, Moreno i Manch¨®n o Ventdelpl¨¤ i que reconeix que la s¨¨rie que m¨¦s l¡¯ha marcat ha estat Els joves. ¡°Jo, de petit, mirava Dallas perqu¨¨ era el que es mirava a casa i el tema de conversa de l'endem¨¤. Ara tots mirem coses diferents, algunes de rar¨ªssimes, i potser en una nit comences a veure quatre o cinc s¨¨ries fins que trobes la que t'enganxa¡±.

Davant l'¨¨xit de les s¨¨ries (o precisament per aix¨°, pot ser un peix que es mossega la cua), s'han multiplicat les plataformes que les produeixen. Fins fa poc, TV3 era pr¨¤cticament l'¨²nic cam¨ª per produir ficci¨® en catal¨¤. ¡°Ha estat molt important per al desenvolupament del g¨¨nere a Catalunya¡±, comenta Folch. ¡°Amb la crisi, ja no pot produir tota la ficci¨® que voldria i els guionistes han aprofitat moltes finestres noves, canals de pagament, internet, etc.¡±.

Folch aposta per reflectir el m¨®n de cadasc¨², que l'espectador s¡¯hi pugui sentir identificat: "Bona part de l'¨¨xit de TV3 rau en haver creat un m¨®n de ficci¨® concretament catal¨¤", sost¨¦ el guionista. "Quan veus que un personatge s'assembla al teu oncle Manel, t'hi trobes com a casa. Aix¨ª, el p¨²blic descobreix el seu propi m¨®n a la telenovel¡¤la de torn". Les noves plataformes ho entenen tamb¨¦ aix¨ª: "Des de Netflix en castell¨¤ (per a Espanya i Am¨¨rica del Sud), es demanen projectes que reflecteixin sempre el lloc on s'han escrit", diu el professor. "No se situa una s¨¨rie en un m¨®n neutre, que pugui valer per a tothom. Si tu ets de Barcelona, explica com es viu a Barcelona. Oi que ens hem fet un fart de veure Nova York? ?s casa nostra! Quan visitem Nova York reconeixem tots els racons per les s¨¨ries i les pel¡¤l¨ªcules. Gr¨¤cies a aquesta pluralitat ens coneixem tots m¨¦s b¨¦".

D'altra banda, el p¨²blic al qual va destinada una s¨¨rie tamb¨¦ ha variat. El format t¨ªpic de Catalunya ¨¦s la telenovel¡¤la, que barreja el drama i la com¨¨dia (d'aqu¨ª prov¨¦ el g¨¨nere dram¨¨dia) amb el costumisme, com es veu en s¨¨ries com Ventdelpl¨¤ i tantes altres. "Productes per a tota la fam¨ªlia", explica Ferran Folch. No obstant aix¨°, ara es fan s¨¨ries per a p¨²blics m¨¦s concrets. El llibre explica el cas de Nit i dia: El 2010, Llu¨ªs Arcarazo i Jordi Galceran van fer una proposta molt concreta a TV3, que els va comprar la idea per¨° hi va posar retic¨¨ncies: la sexualitat de la protagonista (una dona que per alliberar tensions sedu?a regularment desconeguts) no era una cosa que el p¨²blic tradicional de la cadena estigu¨¦s preparat per veure. "?s un dels casos en qu¨¨ els creadors d'una s¨¨rie, en lloc de cedir a les pretensions de la cadena i assegurar-se la feina, van lluitar pel que creien", resumeix Folch. La s¨¨rie, amb Clara Segura com a seductora protagonista, no es va estrenar fins al 2016.

"Hi ha un equilibri molt fi entre plantar-te davant d'una cadena per fer la s¨¨rie que vols i confiar en els canvis que la cadena et suggereix sense que arribin a pervertir la teva idea", explica Ferran Folch. "No crec que sigui una baixada de pantalons, sin¨® tenir la humilitat d'acceptar les propostes de la cadena".