Regles de despesa poc saludables

Catalunya, juntament amb deu Comunitats Aut¨°nomes m¨¦s, ha rebut una carta conjunta dels Ministeris d¡¯Hisenda i Sanitat demanant mesures urgents de contenci¨® de la despesa sanit¨¤ria, fent atenci¨® especial a la despesa en medicaments i productes sanitaris. S¡¯argumenta que Catalunya ha superat la taxa de creixement de despesa pels exercicis 2017 i 2018 i recorda que est¨¤ adherida al mecanisme de suport a la sostenibilitat de la despesa sanit¨¤ria, condici¨® necess¨¤ria per a l¡¯acc¨¦s als fons estatals de liquiditat.

Per ampliar context, algunes dades rellevants: Catalunya creix sostingudament al voltant del 2% (per sobre de la zona euro); la Generalitat pot tornar a finan?ar-se als mercats (sortint de l¡¯ultra control del FLA); els ingressos no financers de la Generalitat creixen el 8% respecte a l¡¯any passat, per sobre de les despeses, i s¡¯han redu?t en un 24% els interessos i les despeses del deute. En el 2017 i 2018, la Generalitat va tancar l'exercici complint l'objectiu de d¨¨ficit establert pel Ministeri d'Hisenda (mentre l¡¯Estat no complia amb els objectius de d¨¨ficit o la regla de despesa que ara exigeix a les CCAA). Per cert, la despesa farmac¨¨utica el 2018 va cr¨¦ixer a Catalunya com la mitjana espanyola. Catalunya ha fet els deures, per¨° els Ministeris demanen mesures de contenci¨® de la despesa social.

Al meu entendre, hi ha quatre aspectes rellevants en aquesta pol¨¨mica pel que fa a l¡¯aplicaci¨® de pol¨ªtiques fiscals i sanit¨¤ries: la velocitat, els l¨ªmits, els continguts i les compet¨¨ncies.

Pel que fa a la velocitat, l¡¯Estat espanyol va implantar retallades fiscals intenses i en el curt termini (incloent-hi una reforma constitucional expr¨¦s) en plena crisi del deute. Contenci¨® absoluta de la despesa auton¨°mica ¡ªi per tant, social¡ª i aplicaci¨® de pol¨ªtiques antic¨ªcliques per¨° nom¨¦s en la fase expansiva de l¡¯economia ¡ªcom ara¡ª mitjan?ant la Regla de Despesa. No sembla gaire l¨°gic imprimir velocitats diferents quan cal ¡°retallar¡± en lloc de quan cal ¡°recuperar¡±. Pol¨ªtiques contra c¨ªcliques s¨ª, per¨° durant tot el cicle i a velocitats suportables.

Pel que fa als l¨ªmits establerts per la Regla de Despesa ¡ªincloent-hi la taxa de despesa farmac¨¨utica¡ª: avui la majoria de les CCAA no la compleixen ¡ªmalgrat que algunes han millorat substancialment la seva salut financera. Un incompliment estructural i sistematitzat requereix una revisi¨® dels l¨ªmits ¡ªdoblant-los?¡ª, especialment quan afecten a sectors sensibles, com el sanitari, que a Catalunya s¨®n tamb¨¦ tractors d¡¯activitat econ¨°mica ¡ªindustrial i en serveis.

Respecte als continguts, se segueixen atacant els problemes de solv¨¨ncia financera del sistema sanitari per la via de mesures parcials dels factors de producci¨® i preus (farm¨¤cia i sous). Vincular l¡¯acc¨¦s a liquiditat a l¡¯adhesi¨® ¡°volunt¨¤ria¡± ¡ªrecordem el 155?¡ª a instruments vinculats a la despesa farmac¨¨utica ¨¦s un error conceptual. Si sabem, per exemple, que el principal repte del sistema sanitari est¨¤ en la gesti¨® (i costos associats) dels pacients cr¨°nics complexos, centrar les mesures nom¨¦s en el consum farmac¨¨utic ¨¦s, en el millor dels casos, pal¡¤liatiu, miop i insostenible a llarg termini sense reformes estructurals que necessiten temps i recursos ¡ªun altre cop la velocitat!

Finalment, els conflictes competencials: un Estat amb actitud paternalista, que evita la negociaci¨® bilateral amb Catalunya, que pren decisions unilaterals (preus dels medicaments) maquillats per una ¡°participaci¨®¡± auton¨°mica poc efectiva, ¨¦s un desprop¨°sit institucional. Catalunya no necessita ser tutoritzada en la gesti¨® de les seves pol¨ªtiques p¨²bliques, i a les xifres em remeto. Potser si l¡¯Estat afront¨¦s el compliment dels seus compromisos d¡¯inversi¨® a Catalunya o treball¨¦s per un model adequat de finan?ament de la Generalitat ens evitar¨ªem el g¨¨nere epistolar dels Ministeris sobre les regles de despesa poc ¡°saludables¡±.

David Elvira ¨¦s economista i exdirector del Servei Catal¨¤ de la Salut