Patacades i sof¨¤ d¡¯escai

La meva tele ¡ªd'aquestes que t¡¯havies d¡¯aixecar per abaixar el volum o canviar de canal¡ª vomitava un himne repetitiu i grandiloq¨¹ent que obria pas a uns minuts d'un nirvana pol¨ªticament incorrecte, capitalista, ianqui, masclista i una mica racista vist amb ulls de l'agost del 2019. Comen?ava una pesada i deliciosa tirallonga musical convertida en l'¨²nica via de fugida per a aquell nen panxut ¡ªamb pantalons curts i sense samarreta¡ª que era jo mateix menjant entrepans de Nocilla mentre suava assegut en un sof¨¤ d'escai granat. L'espectacle acabava de comen?ar: ¡°El 1972, un comando format per quatre dels millors homes de l'ex¨¨rcit americ¨¤ va ser empresonat per un delicte que no havien com¨¨s. No van trigar a escapar-se de la pres¨® on estaven reclosos. Avui, buscats encara pel govern, sobreviuen com soldats de fortuna. Si teniu cap problema i us els trobeu, potser els podeu contractar: l¡¯Equipo A¡±.

Hannibal Smith, el guaperes Fenix, el boig Murdock o ¡ªel meu preferit¡ª el b¨¨stia M. A. Baracus aconseguien que aquell nen panxut de l'Hospitalet que endrapava sense parar somi¨¦s durant uns minuts amb aventures, invents i, sobretot, patacades (h¨°sties de les bones) a tort i a dret. La hist¨°ria sempre anava aix¨ª: Alg¨² tenia un problema en un m¨®n maniqueu de bons i dolents. Normalment, era una persona, una fam¨ªlia... feble que patia l'assetjament d¡¯esbirros, mafiosos o gent molt, molt dolenta. El cap de l'Equipo A, el coronel Hannibal Smith, apareixia disfressat per visitar les v¨ªctimes. Smith era una esp¨¨cie de Mortadel¡¤lo americ¨¤ que gr¨¤cies a les disfresses i la psicologia pr¨°pia de les tasses de Mr. Wonderful era capa? de determinar si alg¨² necessitava l'ajuda de l'equip. Quan ho veia clar, al cap de mig segon, somreia i anunciava: ¡°Acabeu de contractar l'Equipo A¡±. Fenix, capa? de fondre qualsevol dona amb mig somriure (la s¨¨rie tenia caspa masclista a dojo) era el c¨°mplice ideal per ajudar a fugir del manicomi el ¡°boig¡± (llavors es deia aix¨ª) Murdock, un pilot expert a qui li faltava m¨¦s d¡¯un bull. Finalment, el conductor de la furgoneta de l'equip (negra amb una ratlla vermella) M. A. Baracus, un for?ut malhumorat de ra?a negra amant fins a l'esperpent de l'or, els collarets i la bijuteria. En algun moment del cap¨ªtol se les enginyaven per drogar (s¨ª, drogar) M. A. i aprofitar que estava adormit per pujar-lo en un avi¨®, una cosa que el terroritzava. Quan estava a punt d'acabar-se l'episodi, l'Equipo A, per una cosa o altra, es quedava tancat en un magatzem o garatge. Aix¨° s¨ª, sempre amb prou eines per dissenyar un tanc casol¨¤ i derrotar els mafiosos que assetjaven les v¨ªctimes, que solien ser indefenses fam¨ªlies de grangers. Fenix els robava un pet¨® a noies amb cabells crepats dels vuitanta i fugien molt de pressa perqu¨¨ la Policia Militar apareixia en escena perseguint els pr¨°fugs. Hannibal mostrava un cigar, l'encenia i mirant a c¨¤mera somreia: ¡°M'encanta que els plans surtin b¨¦¡±.

La primera vegada que El Equipo A es va veure a Espanya va ser el juliol del 1985. Jo tenia vuit anys. L'emetien els dissabtes a la tarda per substituir les aventures dels visitants de V. Aquell nen panxut (tenia m¨¦s de quatre sacsonets) mirava la tele a l'Hospitalet de Llobregat de mitjans dels vuitanta castigat per gaireb¨¦ tot. Un exemplar de finals del baby boom en un lloc ple d'iguals: fills d'immigrants ¡ªllavors als que venien d'altres parts d'Espanya tamb¨¦ se'ls anomenava aix¨ª¡ª en un municipi on sentir parlar catal¨¤ era una excentricitat i on jugar al carrer esquivant xeringues, una rutina. Una ¨¨poca grisa amb repunts de felicitat.

El meu pare preferia El Equipo A a V. Sempre que sonava la sintonia destacava: ¡°S¨®n cap¨ªtols complets, una aventura diferent cada dissabte, no has d'estar seguint la s¨¨rie...". L'home sempre ha tingut tend¨¨ncia a la repetici¨®. Un dia va venir a casa el marit d'una de les meves tietes. Es deia Sisco, era ¡°catal¨¤, catal¨¤¡±. Treballava d¡¯ATS, practicant o alguna cosa aix¨ª. D'alguna manera s'havia convertit en l'intel¡¤lectual de la fam¨ªlia. Va comen?ar el cap¨ªtol i va fer una cr¨ªtica en veu alta: ¡°?s curi¨®s, no hi mor mai ning¨²¡±. Com ¨¦s que no me n'havia adonat abans? Aquell dia se'm va indigestar la Nocilla. El que ell no va saber mai ¨¦s que l'Ana Obreg¨®n en persona va ser una de les dolentes a qui va derrotar, sempre sense malgastar sang, El Equipo A.