Un sof¨¤ a la deriva

¡°Va ser la primera s¨¨rie que ens va impactar, no hi est¨¤vem acostumats¡±, em diu la meva mare quan li faig recordar Twin Peaks. ¡°T¡¯obria la imaginaci¨®, per¨° es va acabar desbordant¡±, reconeix el meu pare. I tots dos coincideixen: ¡°Tothom la mirava¡±. Tothom? Jo no. Era el 1990, acabava de fer els nou anys, i la inquietant i ara ja m¨ªtica sintonia de la s¨¨rie, d¡¯Angelo Badalamenti, era la banda sonora que m¡¯enviava a dormir. Tamb¨¦ m¡¯acompanyava la imatge d¡¯una carretera amb unes muntanyes emboirades de fons i, si m¡¯entretenia prou rentant-me les dents, unes primeres escenes que feien un bon caldo per al subconscient.

Ja al llit, amb el llum apagat i la remor de veus de fons, estirava el fil i anava imaginant aquell m¨®n envoltat d¡¯una aura de misteri permanent, la que desprenen tots els mons que de petit se t¡¯escapen o on hi tens l¡¯acc¨¦s vetat amb un irrebatible ¡°quan siguis gran¡±. Per¨°, pensant-ho b¨¦, potser aquesta ¨¦s la millor manera de capbussar-se en l¡¯univers de David Lynch o, m¨¦s ben dit, de deixar que aquest univers entri dins teu, en forma de somnis (i malsons) en qu¨¨ el tr¨¤gic dest¨ª que li intu?a a la Laura Palmer es confonia llavors amb les not¨ªcies de successos i els programes dedicats a persones desaparegudes. Als inicis dels noranta em feia la impressi¨® que la tele n¡¯anava plena.

Amb els anys Twin Peaks va anar reverberant, de la manera que reverberen les s¨¨ries o pel¡¤l¨ªcules que encara no has vist. I finalment em va arribar, ja en DVD, de la m¨¤ d¡¯un bon amic cin¨¨fil. L¡¯escena es repetir¨¤ i, asseguda al sof¨¤ amb els companys de pis, una de les amigues decidir¨¤ anar a dormir, tota neguitosa, amb la sintonia de fons. Curiosament, la desertora es deia Diana, com la destinat¨¤ria (absent) de les gravacions en qu¨¨ l¡¯agent especial Dale Cooper (Kyle MacLachlan), l¡¯investigador del cas, va transmetent els seus pensaments i indagacions en veu alta mentre s¡¯endinsa en el poble-personatge de Twin Peaks i intenta esbrinar qu¨¨ hi ha al darrere la mort de la jove Laura.

El que d¡¯entrada podria haver estat una s¨¨rie m¨¦s de crims, amb tocs de western (x¨¨rif incl¨°s) pel foraster que arriba al poble i s¡¯hi va fent, i fins i tot amb un punt c¨°mic que a vegades frega la hilaritat, anir¨¤ generant una sensaci¨® cada cop m¨¦s intensa de desconcert, a mesura que proliferen les situacions surrealistes i enigm¨¤tiques, que no es deixen apamar. En resum, tot molt r¨¤ndom. Potser aix¨° ¨¦s el que va fer que en el seu moment un bon nombre d¡¯espectadors, tant als EUA com a Espanya, baixessin del carro i la s¨¨rie an¨¦s reduint les xifres d¡¯audi¨¨ncia, tot i que amb el temps les ha multiplicat i ha esdevingut s¨¨rie de culte, fins i tot amb club de fans, imitadors i un prol¨ªfic merchandising.

Per¨° de qu¨¨ va realment Twin Peaks? Tot i haver-la seguit amb atenci¨®, soc incapa? de recordar els detalls de l¡¯argument (aix¨ª m¡¯estalvio els esp¨°ilers), per¨° no se m¡¯oblida aquella atmosfera pertorbadora en qu¨¨ tot i tothom semblava que amagu¨¦s alguna cosa, i la sensaci¨® d¡¯anar a la deriva des del sof¨¤ de casa mentre se succe?en cortines vermelles, nans i gegants, boscos sobrenaturals, cavalls espectrals i altres escenes t¨¨rboles¡­ Un dels grans m¨¨rits de la s¨¨rie ¨¦s haver estat exigent amb l¡¯espectador, desafiant-lo, fent que se sent¨ªs inc¨°mode en el seu propi sof¨¤, aparcant la racionalitat i deixant-se portar de la m¨¤ de l¡¯agent Cooper per la intu?ci¨® i les revelacions on¨ªriques.

Tota una manera de fer, la dels creadors David Lynch i Mark Frost, que ha tingut ress¨° en altres s¨¨ries, com ara Expediente X (per cert, Duchovny fa una breu aparici¨® com a transsexual a Twin Peaks) o, m¨¦s recentment, Stranger Things, i amb una est¨¨tica visual que s¡¯apropa a la manera que ara tenim d¡¯entendre la televisi¨®, molt m¨¦s ambiciosa i propera al cinema, tamb¨¦ en l¡¯estil narratiu i la complexitat dels personatges. El mateix Lynch hi ha fet una incursi¨® amb l'extempor¨¤nia tercera temporada de la s¨¨rie, estrenada 25 anys despr¨¦s de la segona i que encara sembla m¨¦s herm¨¨tica.?

Enmig de tota aquesta deriva, un tronc on agafar-se, el de la Margaret (la Log Lady), que fa aparicions puntuals a la s¨¨rie sempre amb un ti¨® als bra?os i sembla ser un punt de contacte entre la dimensi¨® real i la imagin¨¤ria. De fet, en la reemissi¨® de la primera i segona temporades, aquest personatge fa una petita introducci¨® de cada cap¨ªtol, asseguda en una butaca, que ¨¦s tot un resum de l¡¯esperit de la s¨¨rie: ¡°Visc a Twin Peaks i se¡¯m coneix com la dona del tronc. Hi ha una hist¨°ria al darrere. Twin Peaks ¨¦s ple d¡¯hist¨°ries, algunes de tristes, altres de divertides. Algunes s¨®n hist¨°ries de bogeria, de viol¨¨ncia. D¡¯altres s¨®n ordin¨¤ries. Per¨° totes tenen una aura de misteri: el misteri de la vida. A vegades, el de la mort. El misteri del bosc¡±. Si l¡¯hagu¨¦s vist quan era petita, un ti¨® m¨¤gic i sobrenatural m¡¯hauria semblat el m¨¦s normal del m¨®n.