Poseu una Pippi a la vostra vida
La s¨¨rie va ser una alenada d¡¯aire fresc en ple tardofranquisme
No ho recordo gaire b¨¦ ni qui era per¨° es va costar a la meva taula a la redacci¨® i enmig d¡¯una pila de papers va descobrir una tassa de cer¨¤mica blanca amb la cara estampada de la Pippi Calzaslargas, somrient, amb les seves trenes p¨¨l-roges ben tibants i la seva mirada entremaliada.
¡ªQue maca! Me la dones? ¡ªem va preguntar aquesta persona acariciant la tassa, plena de bolis.
¡ª?s clar que no! ¡ªvaig respondre estupefacte davant de tanta barra. No nom¨¦s per l¡¯atreviment, aix¨° tamb¨¦, sin¨® perqu¨¨ aquella tassa, que em vaig comprar a Su¨¨cia i ha sobreviscut a no s¨¦ quants trasllats, forma part de l¡¯imaginari de la meva infantesa. I d¡¯una s¨¨rie que llavors em va fer feli? i que gaireb¨¦ 50 anys despr¨¦s encara em fa riure.
Aquella nena esbojarrada, irreverent i rebel em va fascinar i em va fer feli?
Potser per irreverent i rebel, la Pippi Langstrump reunia totes les virtuts possibles i la vida m¨¦s perfecta que m¡¯hauria pogut imaginar: vivia sola i sense por amb un cavall blanc amb piquets negres, el Peque?o T¨ªo, i un mico, el Sr. Nelson; no anava a l¡¯escola; era molt amiga dels seus ve?ns, el Tommy i l¡¯Annika; arrasava la botiga de llaminadures comprant-ne amb les monedes d¡¯or del cofre que tenia a casa; fugia sempre de la T¨ªa Pastelius; i es mofava tant de la parella de policies pocatra?a com de la de lladres que volien robar-li el tresor del seu pare, el mar¨ª que vivia als mars del Sud.
Aquella vida, aquella pau, aquella nena esbojarrada em van fascinar tant com van posar els p¨¨ls de punta a la meva mare, que de seguida que podia s¡¯abraonava sobre l¡¯aparell de televisi¨® per apagar-lo. La Pippi podia reunir totes les qualitats als ulls d¡¯un nen, per¨° potser no tantes per als d¡¯un adult quan se la veia caminar per les parets, anant per casa en patinet, saltant d¡¯un precipici perqu¨¨ deia que era capa? de volar o menjant amb les mans estirada al llit.
Un cant a la natura
Any d'estrena i origen.?Su¨¨cia, 1969. A Espanya, 1974
Actor / actriu protagonista.?Inger Nisson.
Edat quan la miraves i situaci¨®.?Nou anys. Amb la meva germana, els dissabtes al mat¨ª quan la feien a TV1.
La millor escena.?L'escena que la Pippi salta com una granota al riu i neda a tota velocitat per anar a rescatar el Senyor Nelson, que va sobre d'un tronc riu avall.
S¨¨rie que mires ara.?Chernobyl.
Va ser, per descomptat, una bona alenada d¡¯aire fresc en ple tardofranquisme ¡ªla primera emissi¨® a Espanya data del 1974¡ª i em va atrapar tant que em vaig quedar all¨¤, en aquells episodis d¡¯estiu que semblaven filmats en temps real, on se sentien els ocells, el vent, el so del mar i del riu i que han resistit, almenys per a mi, amb aquella m¨¤gica serenitat, el pas del temps. No vull ni recordar la immensa decepci¨® que vaig tenir quan Lecturas va publicar uns anys despr¨¦s que la s¨¨rie es fes popular a Espanya una entrevista amb unes fotografies d¡¯Inger Nilsson, l¡¯actriu, que llavors ja era una noia jove ¨°bviament sense les trenes, sense disfressa i sense les seves mitges carbasses i verdes.
Res del que va venir despr¨¦s per als nens que vam cr¨¦ixer amb dos canals de televisi¨® ¡ªHeidi, Marco o Mazinger Z¡ª no va superar mai la Pippi. I amb el seu record vaig conviure i, per una vegada, em vaig fer fetitxista: al joc de cartes infantil s¡¯hi van sumar despr¨¦s bosses, clauers, nines i samarretes... que encara em poso. Les ¨²ltimes adquisicions, entre les quals hi ha la tassa, les vaig comprar el 2004 al parc dedicat a la Pippi que hi ha a Vimmerby, a Su¨¨cia. En aquest complex l¨²dic hi ha tots els escenaris, les cases i els carrers de la s¨¨rie i no hi falta un enorme Peque?o T¨ªo de cartr¨® pedra que, tot i la vergonya, no vaig poder evitar muntar.
Per¨° al darrere d¡¯aquell aparador feli?, la hist¨°ria d¡¯Astrid Lindgren, la celeb¨¨rrima autora del conte, tan tradu?da com el mateix Andersen, ¨¦s una mica amarga. La pel¡¤l¨ªcula Conociendo a Astrid remou un passat dur, quan va haver de fugir de Vimmerby ¡ªuna ciutat tan severa que un diumenge a la tarda ja semblava sense vida¡ª com a mare soltera, va haver de deixar uns anys el seu fill en adopci¨® fins que el va recuperar. La seva imaginaci¨® desbordant li va servir per guanyar-se aquell petit i entendre despr¨¦s la seva segona filla malalta d¡¯un pulm¨®.
Adorada pels nens de mig m¨®n, Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Langstrump t¨¦ valors tan universals com l¡¯amor pels animals (convivia amb dos), a la natura (capa? de donar sepultura a un ocellet), a l¡¯amistat (incondicional del Tommy i l¡¯Annika), la generositat (compartia el seu or per comprar llaminadures per a tota l¡¯escola); i tot revestit de rebel¡¤lia i irrever¨¨ncia cap al poder (la T¨ªa Pastelius, els policies i els lladres a qui m¨¦s d¡¯una vegada donava de menjar). Davant de tant de prodigi d¡¯aquella nena que es negava a ser adulta, no posar¨ªeu tamb¨¦ una Pippi a la vostra vida?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.