Llu¨ªs Bosch, navegant, maquetista, pare, amic

Quan el vaig con¨¨ixer, a mitjans dels anys setanta, Llu¨ªs Bosch i Valent¨ª (Vallgorguina, Barcelona, 1952) maquetava les p¨¤gines de Mundo Diario, per¨° ja tenia al cap una obsessi¨®: deixar de treballar. Ho va aconseguir ja fa for?a temps, per¨° no va poder complir la il¡¤lusi¨® de la seva vida: fer la volta al m¨®n amb el seu veler de gaireb¨¦ 12 metres, que ell havia convertit en casa seva ja fa molts anys. Maquetista de professi¨®, s¨ª, per¨° navegant per vocaci¨®, inspirat potser en un dels seus llibres de cap?alera, Navegando en solitario alrededor del mundo, de Joshua Slocum, el mar¨ª i aventurer canadenc que es va convertir en el primer home a fer la volta al m¨®n en solitari. Va tardar m¨¦s de tres anys (entre l¡¯abril del 1895 i el juny del 1898) per rec¨®rrer gaireb¨¦ 75.000 quil¨°metres.

El Llu¨ªs no va fer la volta al m¨®n, per¨° va navegar sovint les aig¨¹es de la Mediterr¨¤nia, va rec¨®rrer centenars de quil¨°metres amb moto (amb mixtes...?) i va viatjar cada dia de la seva vida d'una manera o altra. Va viatjar a trav¨¦s de la m¨²sica, de la m¨¤ de King Crimson, Jethro Tull, els Rolling, Dylan, Pink Floyd, Frank Zappa, Lou Reed, Pau Riba. En els seus anys de joventut viatjava sovint acompanyat d'un bon porro, tot i que va tenir la saviesa de deixar-los de banda quan van comen?ar a deixar de provar-li, d'aix¨° ja fa molts, molts anys. Li encantava posar-te mitja discoteca al vaixell: un ditet de whisky a la m¨¤, punxava Brassens o posava a tot volum el Gelato al limone?de Paolo Conte.

Viatjava tamb¨¦ a trav¨¦s del cinema i la literatura. Slocum, ¨¦s clar, i Patrick O'Brian i les seves batalles navals napole¨°niques. I molta novel¡¤la negra, amb el gran Camilleri al capdavant.

Encara m¨¦s que viatjar, potser el que m¨¦s li ha agradat s¨®n les dones. Per¨° no era un faldiller de pim-pam: era un faldiller que necessitava estar enamorat. ?s dif¨ªcil imaginar-se el Llu¨ªs sense parella, i les dades no enganyen: tres mares (Antonia, Emma, In¨¦s) per als seus quatre fills (Amanda, Mar?al, Andrea i Adri¨¤).

Encara que no anava de gastr¨°nom, els seus macarrons van fer hist¨°ria i era capa? de cuinar un arr¨°s de primera (que no hi faltin les carxofes ni la costella de porc) a la diminuta cuina del vaixell. El seu gran problema era el temps. No va tenir mai prou temps per fer tot el que volia fer. Potser d¡¯aqu¨ª li va venir l'obsessi¨® de deixar de treballar. Una vegada, encara als anys setanta, va aconseguir deixar un any els diaris per viure de la marqueteria. Se li va passar l'any volant i no crec que entr¨¦s ni un sol dia al taller que havia muntat a la m¨ªtica casa del carrer Sant Esteve, a Sant Cugat.

Ja a EL PA?S, on va passar molts anys primer muntant el diari i despr¨¦s fent el tancament en solitari, es va intentar acollir a la mitja jornada. Per¨° volia una mitja jornada a la seva mida: sis mesos treballant i sis mesos navegant. Al final va aconseguir ser el primer de molts a abra?ar la jubilaci¨®, en el seu cas anticipad¨ªssima. Ni aix¨ª va poder posar en marxa els seus plans de fer la volta al m¨®n.

Ara ens ha donat el disgust de salpar abans d'hora. Per¨°, com els grans capitans, el Llu¨ªs no va abandonar el vaixell fins a ¨²ltima hora. Divendres va desembarcar ell mateix del veler-casa, ancorat al port del F¨°rum, per ingressar a la cl¨ªnica en qu¨¨ moriria tot just unes hores despr¨¦s. Sempre ens quedar¨¤ el seu record. I la seva mala llet. ¡°Per¨° qu¨¨ putes dius!¡±, rondinaria si lleg¨ªs aix¨°.