Setembre era una festa

Pocs dies abans d¡¯acabar les meves vacances a la Rep¨²blica Catalana del Port de la Selva (aix¨ª ho indiquen una voluminosa i sempre flamant estelada a l¡¯entrada del poble de l¡¯Alt Empord¨¤ i una mena de placa), ja s¨¦ que a Barcelona aquest any no hi haur¨¤ la represa liter¨¤ria a la qual ens havia acostumat la fundaci¨® de l¡¯editorial RBA. Des de fa uns quants anys, aquesta fundaci¨® organitzava uns esdeveniments que riu-te¡¯n tu de les festes del gran Gatsby. Les primeres que es van fer van ser a l¡¯hotel Princesa Sofia, als seus sumptuosos jardins amb piscina i tot. Comen?aven a les vuit del vespre, per¨° quan un arribava a l¡¯hora fixada ja hi eren gaireb¨¦ tots els convidats, com si haguessin arribat el dia abans. A l¡¯entrada sempre et rebien uns cambrers amb safates plet¨°riques de copes de cava fent bombolles. Llavors comen?ava l¡¯acte, que era, de fet, l¡¯anunci d¡¯un premi de novel¡¤la negra que impulsava el mateix grup que organitzava la vetllada. El veredicte ja s¡¯havia fet p¨²blic abans, per¨° aquella nit es presentaven la novel¡¤la guanyadora i l'autor, que gaireb¨¦ sempre assistia a l¡¯esdeveniment, fos del pa¨ªs que fos. L'escriptor es veia en l¡¯obligaci¨® de desgranar els agra?ments de rigor i fer alguns comentaris sobre la novel¡¤la. Arribats a aquest punt, la gent simulava que li interessava el que deia l¡¯autor. Estands amb arrossos diversos, carns a la brasa, formatges variats, platets de continguts indesxifrables per¨° exquisits, esperaven. Cambreres i cambrers sol¡¤l¨ªcits entregats a la noble tasca que els comensals tinguessin sempre la copa plena i els plats farcits de del¨ªcies. A tocar del jard¨ª, barres lliures eren el parad¨ªs?dels assedegats. En un apartat, com si s¡¯hagu¨¦s habilitat per a l¡¯ocasi¨®, hi havia una mena de carpa amb el ventall m¨¦s gener¨®s de marques de begudes blanques que un es pogu¨¦s imaginar. ?s on s¡¯aplegaven els entesos en la mat¨¨ria.

La tropa convidada la formava gent del m¨®n editorial, per¨° tamb¨¦ del pol¨ªtic. Hi vaig veure consellers i exconsellers de la Generalitat i caps de diversos partits, forcejant per atrapar un plat d¡¯arr¨°s negre o colant-se a les barres sense gaires miraments per ca?ar una copa de vi negre o blanc. Despr¨¦s ja venia l¡¯hora de les postres. Variades i molt sofisticades. I per completar l'¨¤pat, els caf¨¨s esperant que els comensals mateixos se'ls servissin de grans cafeteres autom¨¤tiques. Despr¨¦s, el que sempre passa en aquestes festes. Gent que va de grup en grup. Un conegut amb qui et creues. Un altre que fa com si no et conegu¨¦s. Un altre que fica el nas en una conversa sense cap mena d¡¯escr¨²pol i se t¡¯emporta l'interlocutor. Si hi vas acompanyat, tot es porta millor. Si no et saluda ning¨², no ho notes. Si ning¨² t¡¯adre?a la paraula o no tens ning¨² a l¡¯abast per deixar anar uns comentaris sobre el que sigui, amb alg¨² al costat tot va millor. El problema arriba quan vas tot sol i no tens cap inter¨¨s per ning¨² o ning¨² necessita apropar-se a tu per fer-te la pilota. Llavors s¨ª que tens un problema. Comences a rondar. Alg¨² et saluda per quedar b¨¦, per¨° de seguida et deixa plantat perqu¨¨ ha vist alg¨² m¨¦s interessant. En les festes de RBA aquesta inc¨°moda circumst¨¤ncia quedava pal¡¤liada per la immensa quantitat de persones que transitaven, pel trag¨ª culinari i et¨ªlic. Als anys setanta, vuitanta i part dels noranta, per cert, a m¨¦s dels convidats, hi solien pul¡¤lular uns ¨¦ssers aliens a la din¨¤mica editorial que els generava. Un dia vaig descobrir que sempre eren els mateixos en diversos actes editorials. Estaven especialitzats a arrabassar la m¨¤xima quantitat possible dels insulsos canap¨¨s de llavors.

Els ¨²ltims anys de la festa de RBA havien desaparegut les postres i el caf¨¨ final. Els jardins i les piscines van ser substitu?ts pels espaiosos ¨¤tics i sobre¨¤tics de l¡¯empresa. Per¨° el glamur i l¡¯excel¡¤l¨¨ncia gastron¨°mica eren els mateixos. Dues editorials de renom celebren enguany els respectius cinquantenaris. A cap de les dues no s¡¯hi pot anar acompanyat. Un servidor no hi anir¨¤, doncs. El sol fet d¡¯imaginar-se que anir¨¤ darrere dels convidats com ell, com el c¨¨lebre i trist personatge del conte d¡¯Edgar Allan Poe?L'home de les multituds, li diu que val m¨¦s quedar-se a casa. Com deia un dia un amic, si vas acompanyat es nota menys que li importes molt poc a ning¨².