Arremangar-se

A Catalunya, un de cada quatre joves de menys de 25 anys est¨¤ a l¡¯atur (la mitjana espanyola ¨¦s un de cada tres). ?s el primer problema en un pa¨ªs amb una taxa global de desocupaci¨® que a inicis d¡¯aquest estiu era de l¡¯11,2% (14% a Espanya). No paro gaire atenci¨® a cap pol¨ªtic catal¨¤ que no centri el seu programa en aquesta q¨¹esti¨®, a cap, tant se val el color de les seves idees. En deixo const¨¤ncia a les portes d¡¯una tardor que alguns volen comen?ar no nom¨¦s amb un clamor justificat, sin¨® tamb¨¦ amb l¡¯amena?a de paralitzar el pa¨ªs, una cosa banalment f¨¤cil d¡¯aconseguir, ja que predicar, protestar o parar ¨¦s sempre m¨¦s senzill que arremangar-se. No ¨¦s moment per aturar res en dia laborable. Hi ha alternatives: aporteu un dia d¡¯ingressos a la vostra causa preferida i manifesteu-vos, un¨ªsons, un diumenge a la tarda. Per¨° no atureu Barcelona un altre cop, que aix¨° no alleuja l¡¯atur. Al contrari.

Altres problemes fereixen la vista. Aix¨ª, a Catalunya encara no hem sabut reduir la taxa d¡¯abandonament escolar prematur ¨Cpoblaci¨® escolar d¡¯entre 18 i 24 anys que no ha acabat l¡¯educaci¨® secund¨¤ria de segona etapa i que no segueix cap tipus de formaci¨®¨C per sota d¡¯un 17% (14% en dones, 21% en homes). No podem presumir gens, ja que la mitjana d¡¯abandonament a la Uni¨® Europea dels Vint-i-vuit ¨¦s d'un 10,6% i alguns ve?ns nostres, gens pretensiosos, com els c¨¤ntabres, tenen una taxa d¡¯abandonament inferior al 10%. A Barcelona, la taxa de Ciutat Vella ¨¦s vuit vegades m¨¦s elevada que a Sarri¨¤-Sant Gervasi. Queda clar, doncs, on s¨®n les prioritats. ?s un problema secular: d¡¯aqu¨ª a una o dues generacions, els nostres fills i els nostres nets aniran a votar amb persones que encara arrossegaran les limitacions de comprensi¨® de la realitat pr¨°pies dels d¨¨ficits educatius seriosos. Per¨° tamb¨¦ t¨¦ soluci¨®: ¨¦s urgent reduir la taxa d¡¯abandonament escolar per sota del 10% en cinc anys i abordar de seguida la inversi¨® en l¡¯educaci¨® d¡¯adults amb el doble dels recursos utilitzats fins ara. Si us plau.

M¡¯objectareu que tots dos problemes depenen de les limitacions de gesti¨® i pressupost¨¤ries associades al sistema constitucional espanyol, centr¨ªpet per disseny. Compro aquesta tesi, per¨° nom¨¦s en part, ja que molt ¨Cmolt¨ªssim¨C dep¨¨n nom¨¦s de nosaltres: l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨® espanyola a Catalunya (recordo haver-m'hi oposat p¨²blicament en un v¨ªdeo period¨ªstic) va durar set mesos, entre l¡¯octubre del 2017 i el juny del 2018, i va paralitzar el nostre autogovern. Per¨° llavors el Parlament de Catalunya ha estat bloquejat (per nosaltres mateixos) i funcionem (perqu¨¨ volem) amb els Pressupostos (prorrogats una vegada i una altra) del 2017: ning¨² de fora ens va impedir aprovar el 2018 els d¡¯aquest 2019. A veure qu¨¨ passar¨¤ aquesta tardor amb els del 2020.

A Catalunya som m¨¦s de set milions i mig de residents. Avui em tornen a importar els qui no s¨®n d¡¯aqu¨ª, gaireb¨¦ un mili¨® cent mil persones (1.082.099) a finals de l¡¯any passat. Insisteixo que, com que no voten, amb prou feines compten pol¨ªticament, s¨®n metecs. La primera nacionalitat ¨¦s el Marroc (211.192), seguida de Romania (89.177) i la Xina (59.380). Destaco els pobres sirians (s¨®n una mica m¨¦s d¡¯un miler: 1.178), refugiats d¡¯una guerra tres vegades cruel (per civil, religiosa i geopol¨ªtica). Saydnaya ¨¦s el nom male?t d¡¯una pres¨® militar, prop de Damasc, en qu¨¨ ni se sap quants milers d¡¯infeli?os han estat penjats a la forca, el lloc m¨¦s semblant al segle XXI a un camp d¡¯extermini. Si torno a narrar fragments retallats de la nostra immigraci¨® ¨¦s perqu¨¨ aqu¨ª viuen m¨¦s d¡¯un mili¨® de persones de dotzenes de pa?sos, la immensa majoria dels quals enriqueixen i rejoveneixen una Catalunya ¨¨tnica envellida. ?s cert, alguns concentren problemes de seguretat que ens indisposen: ¨¦s contraproduent intentar amagar que el 44% dels interns a les presons catalanes s¨®n (majorit¨¤riament homes) estrangers (el juliol d¡¯aquest any, 994 marroquins, 357 romanesos i 244 dominicans encap?alen la llista, per¨° nom¨¦s es comptaven 45 s¨²bdits xinesos, que s¨®n gent que no es fica amb ning¨²). Gaireb¨¦ inevitablement menyspreem i discriminem els qui s¨®n diferents de nosaltres nom¨¦s perqu¨¨ ho s¨®n, amb la coartada que alguns, molt pocs d¡¯entre els seus, han fet aix¨° o all¨° altre. Aquest ¨¦s el tercer problema del pa¨ªs. Una proposta gens cara ¨¦s que, en deu anys, els nostres cossos de policia reflecteixin la diversitat cultural i ¨¨tnica de la poblaci¨®.