Quan la classe mitjana pren l¡¯escola p¨²blica

Una de les conseq¨¹¨¨ncies dels efectes de la crisi econ¨°mica en l'educaci¨® ¨¦s l'augment de demanda d'escola p¨²blica per part d'una classe mitjana que veu com minven les seves possibilitats econ¨°miques de rec¨®rrer a l'educaci¨® privada per escolaritzar els seus fills. No parlem, per descomptat, d'una classe per la qual l'educaci¨® p¨²blica no ¨¦s ni tan sols una de les possibles opcions d'escolaritzaci¨®, sin¨® d'aquelles fraccions socials de demanda molt el¨¤stica, que solen moure's entre el mercat i la provisi¨® p¨²blica en funci¨® de variables com la renda familiar disponible, la qualitat educativa o la percepci¨® del risc entre les diferents opcions d'escolaritzaci¨®.

S¨®n aquestes fraccions de classe les que s¨®n m¨¦s actives en l'elecci¨® escolar. Utilitzen estrat¨¨gies molt calculades per maximitzar la inversi¨® educativa, conscients que es juguen les possibilitats de reproducci¨® de la posici¨® social en aquesta inversi¨®. Abans de prendre la decisi¨® sobre on escolaritzaran els fills, visiten nombroses escoles, participen en reunions de portes obertes o s'entrevisten amb les direccions escolars. Comparteixen grups de WhatsApp amb altres fam¨ªlies per intercanviar informaci¨® i, sobretot, per saber quines estrat¨¨gies utilitzen altres fam¨ªlies afins en estils de socialitzaci¨®. En el c¨¤lcul de l'elecci¨® escolar hi intervenen moltes variables: el projecte educatiu del centre, les aportacions econ¨°miques, la quantitat i qualitat d'activitats complement¨¤ries i, sobretot, la composici¨® social de l'escola.

?s en aquest context en qu¨¨ ha crescut la demanda d'un tipus d'escola p¨²blica molt determinada, caracteritzada per una oferta escolar que es presenta com una educaci¨® diferent i pedag¨°gicament alternativa. S¨®n escoles d'aparen?a molt innovadora, en les quals el llenguatge s'adapta als reptes de l'educaci¨® del segle XXI: centrada en compet¨¨ncies m¨¦s que en coneixements, no memor¨ªstica, alternativa en l'organitzaci¨® escolar o flexible en les estrat¨¨gies d'avaluaci¨®. Aquesta oferta escolar refor?a el seu missatge com m¨¦s accedeix a una clientela d'un perfil social que, de manera expl¨ªcita o impl¨ªcita, li reclama anar de la m¨¤ en les estrat¨¨gies de clausura social. D'aquesta manera, el projecte educatiu pot garantir la qualitat si, i nom¨¦s si, s'assegura que les fam¨ªlies que accedeixen al centre escolar estan conven?udes del mateix (s'ho creuen i ho defensen). L'escola obt¨¦ a canvi una imatge de prestigi educatiu i social i ser un focus d'atracci¨® per a fam¨ªlies de classe mitjana, sempre m¨¦s f¨¤cils d'educar que les fam¨ªlies pobres.

Els actuals processos de segregaci¨® social en els entorns urbans no fan m¨¦s que incentivar aquestes estrat¨¨gies de diferenciaci¨® i recerca d'exclusivitat en l'elecci¨®. Alguns autors han anomenat aquest fenomen ¡°colonitzaci¨® o gentrificaci¨® escolar¡±. L'arribada de sectors de classe mitjana a algunes escoles p¨²bliques ¡°de barri¡± produeix un fenomen de despla?ament (voluntari o no) d'algunes fam¨ªlies i sobretot genera mecanismes d'exclusivitat i exclusi¨® que converteixen l'escola en especialment atractiva per als seus nous ocupants i sovint estranya per a part de la comunitat en la qual se situa. ?s com¨² que les fam¨ªlies de classe mitjana ¡°acaparin¡± l'associaci¨® de pares, col¡¤laborin activament amb el professorat del centre o fixin noves quotes per cobrir activitats complement¨¤ries.

Sens dubte, la cobertura i la qualitat de l'Estat del benestar dep¨¨n del fet que les classes mitjanes creguin en els serveis p¨²blics com a alternativa al mercat i exigeixin una educaci¨® o sanitat p¨²bliques i de qualitat. No obstant aix¨°, si aquesta reivindicaci¨® suposa la recerca d'exclusivitat i clausura social, es corre el risc de construir serveis de diferent velocitat i qualitat. Si aprofundim en la jerarquitzaci¨® de l'escola p¨²blica, ens juguem una cosa tan important com s¨®n les seves virtuts com a instituci¨® igualadora d'oportunitats. Impedir-ho dep¨¨n de la pol¨ªtica educativa.

Xavier Bonal ¨¦s professor de Sociologia a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.