El gran propietari catal¨¤ ¨¦s la Generalitat

Ni un banc, ni un fons d¡¯inversi¨®, ni una societat d¡¯inversi¨® immobili¨¤ria (m¨¦s conegudes com a socimi). El gran propietari a Catalunya es diu Incas¨°l, un organisme p¨²blic dependent de la Generalitat que atresora entre el seu patrimoni prop de 15.000 habitatges que acaben al mercat del lloguer. Per fer-se una idea de la magnitud: CaixaBank, la primera entitat financera de la comunitat, t¨¦ en propietat menys de 8.000 pisos i la Sareb, el banc dolent que va engolir els actius t¨°xics de la banca, t¨¦ una mica m¨¦s de 10.000 a tot Espanya. A les comarques catalanes hi havia unes 582.700 primeres resid¨¨ncies de lloguer el 2011, segons les ¨²ltimes dades de l¡¯Idescat.

L¡¯Incas¨°l va n¨¦ixer amb l¡¯enc¨¤rrec de l¡¯Administraci¨® auton¨°mica de promoure terra i transformar-lo per impulsar activitat econ¨°mica. ?s un catalitzador de pol¨ªgons industrials, per¨° tamb¨¦ d¡¯habitatge. Durant els seus gaireb¨¦ 40 anys d¡¯hist¨°ria ha constru?t uns 33.000 pisos, tot i que avui, despr¨¦s de les vendes d¡¯actius que van acabar sobretot a comen?aments d'aquesta d¨¨cada ¡ªen l'actualitat nom¨¦s es venen promocions que fracassen al mercat del lloguer i s¨°l perqu¨¨ promotors privats facin pisos¡ª, la seva cartera el conformen uns 15.000 habitatges i 3.000 trasters i places d¡¯aparcament. Per¨° una vegada constru?ts, els cedeix. El principal responsable de la gesti¨® ¨¦s l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Habitatge, ens que tamb¨¦ dep¨¨n del Departament de Territori, que opera com si fos el seu administrador de finques. Segons les seves ¨²ltimes dades, gestiona 14.090 pisos de l¡¯Incas¨°l que t¨¦ llogats.

¡°Cada pis ens costa uns 100.000 euros¡±, explica el director general de l¡¯Incas¨°l, Albert Civit, qui reconeix que aquest ¨¦s el l¨ªmit que l¡¯organisme pot assumir per no perdre diners en les seves promocions, en les quals no s¡¯introdueix gaire innovaci¨® per evitar m¨¦s costos de manteniment. L¡¯organisme juga amb dos avantatges respecte al mercat privat. Ni ha de demanar diners al banc per finan?ar-se ni ha de pagar diners pels solars sobre els quals construeix, un cost que pot representar el 40% del total en una ciutat com Barcelona o una cinquena part a Martorell. ¡°Aix¨° ¨¦s el que ens permet despr¨¦s poder llogar-los amb un preu que sol situar-se un 15% per sota del mercat¡±, explica Civit.

En els ¨²ltims tres anys l¡¯organisme ha iniciat la construcci¨® de 700 pisos que encara no estan finalitzats. En el seu pla estrat¨¨gic que comen?ava el 2017 i conclo?a l¡¯any seg¨¹ent preveia aconseguir l¡¯objectiu de construir 500 habitatges de lloguer. Una de les queixes de Civit, que va ser gerent d¡¯Urbanisme de l¡¯Ajuntament de Barcelona en ¨¨poca de l¡¯alcalde Xavier Trias, ¨¦s la complexitat d¡¯aconseguir promoure s¨°l a Barcelona, on l¡¯encariment dels preus ha evidenciat la falta d¡¯habitatge disponible. Actualment la capital catalana t¨¦ promocions vives als barris del Carmel (Horta-Guinard¨®), Trinitat (Nou Barris) i el Polvor¨ª (Sants-Montju?c).

Un dels pilars del pla estrat¨¨gic de l¡¯Incas¨°l ¨¦s reduir de forma gradual les seves p¨¨rdues d¡¯explotaci¨®, fins a situar-se en els cinc milions d¡¯euros l¡¯any que ve. L'any passat es va quedar lluny d¡¯aquest objectiu, en perdre 20,9 milions, encara que el resultat final van ser uns n¨²meros vermells de 21,2 milions d¡¯euros. ¡°El nostre objectiu no ¨¦s fer beneficis, per¨° s¨ª que hem de reduir-los si no volem obligar la Generalitat que faci una recapitalitzaci¨® de la companyia¡±.

Els seus ingressos continuen estancats en els 81 milions d¡¯euros. L¡¯objectiu ¨¦s assolir els 100 milions, tot i que ser¨¤ dif¨ªcil per la caiguda de la facturaci¨® vinculada amb la venda de s¨°l industrial, que ha provocat que hagi augmentat la depend¨¨ncia dels ingressos que generen els seus habitatges de lloguer i el control de les fiances vinculades a tots els contractes de lloguer que es firmen a Catalunya.

L¡¯auditor dels comptes de l¡¯Incas¨°l del 2018 destacava en el seu ¨²ltim informe que l¡¯organisme hauria d¡¯haver encarregat a un organisme especialitzat independent la valoraci¨® d¡¯unes exist¨¨ncies de s¨°l que el mateix ens p¨²blic calcula en 805 milions d¡¯euros. Civit afirma que no s¡¯han devaluat aquests actius perqu¨¨ l¡¯import de les fiances (1.500 milions d¡¯euros) els permet compensar.