L¡¯agonia final de la unitat indepe

En la Diada d¡¯aquest dimecres sortir¨¤ molta gent al carrer. Potser menys, per¨° en tot cas molta. ?s un ritu. I una palanca per reclamar una unitat declinant, de fet, fracturada: primer va ser la unitat del poble catal¨¤; ara ja molts es donen per satisfets si sembla que hi ha comuni¨® entre les bases de l¡¯exbloc indepe.

Perqu¨¨ tot el que hi ha entre els dirigents de l¡¯alian?a del Govern ¨¦s divisi¨®. Esquerra suggereix una q¨¹esti¨® de confian?a si no aconsegueix aprovar pressupostos i ja va per l¡¯en¨¨sima pr¨°rroga, la seva tercera execuci¨®; Waterloo (Carles Puigdemont i Quim Torra), que de cap manera. Oriol Junqueras proposa convocar eleccions despr¨¦s de la sent¨¨ncia del proc¨¦s, potser per obrir el Govern als comuns per¨° Torra s¡¯hi nega rotundament, aferrant-se al c¨¤rrec i oblidant la seva frase de fa un any: ¡°Els governs acostumen a dimitir quan no poden aprovar els pressupostos, i em sembla que aquest ¨¦s un mandat democr¨¤tic i d¡¯autoexig¨¨ncia¡±. Esquerra patrocina la via lliure a la investidura de Pedro S¨¢nchez i els postconvergents hi voten i hi votaran en contra.

Encara que aquestes agonies s¡¯acompanyin de raneres espor¨¤diques -la manifestaci¨® d¡¯avui, les protestes contra la futura sent¨¨ncia del proc¨¦s-, la unitat pol¨ªtica i estrat¨¨gica del secessionisme s¡¯ha evaporat durant un llarg temps. Per qu¨¨?

Perqu¨¨ l¡¯argamassa unitarista de l¡¯exbloc es va rompre en el seu zenit. El frac¨¤s de la tardor del 2017 en va ser el detonant. Tot va fallar. L¡¯Estat democr¨¤tic va resistir. Les empreses van traslladar les seves seus. Europa no hi va donar suport, sin¨® al contrari. Ni un sol govern va oferir consol. Ni la majoria del poble catal¨¤ hi va donar suport. Quan cap c¨¤lcul ni promesa es compleixen, els plats trencats es queden trencats.

El desacord entre intransigents i possibilistes (adequada classificaci¨® de l¡¯historiador Joan Esculies) destrena el futur com¨², trencat entre dues estrat¨¨gies contraposades: la ¡°confrontaci¨®¡± amb l¡¯Estat de Puigdemont i Torra i el pactisme de Junqueras i Pere Aragon¨¨s. Per¨° ja es descompon fins i tot el passat: quan una fracci¨® dels radicals postconvergents pacta governances institucionals amb el denunciat com a enemic intern o botifler, a qui se li negava el pa i la sal (el PSC) a la Diputaci¨® de Barcelona; i quan els moderats fan el mateix en desenes d¡¯ajuntaments, totes les l¨ªnies d¡¯aliances abans postulades, i els cordons sanitaris antiespanyolistes s¡¯esfumen, aix¨° s¨ª, entre aspres recriminacions m¨²tues.

Per¨° la fallida pol¨ªtica i moral del secessionisme ha augmentat des d¡¯aquell fiasco del 2017. Sis anys despr¨¦s de la primera Diada obertament sobiranista, l¡¯exbloc indepe no ha proporcionat als ciutadans catalans m¨¦s prosperitat econ¨°mica (ni tan sols pressupostos); no ha recuperat els nivells d¡¯atenci¨® social (cues hospital¨¤ries, tancament d¡¯aixetes en el finan?ament de guarderies) previs a les seves dr¨¤stiques retallades; no ha aconseguit incrementar el nivell d¡¯autogovern; ha castrat la innovaci¨® en incentivar la deslocalitzaci¨® de centres de decisi¨® empresarial¡­

¡­ I ha acabat deteriorant les institucions de la Generalitat. Amb tancaments del Parlament a l¡¯estil Boris Johnson; amb l¡¯atonia legislativa del Govern (r¨¨cord d¡¯improductivitat normativa); amb el menyspreu al Consell de Garanties Estatut¨¤ries; amb la par¨¤lisi de governan?a d¡¯organismes aut¨°noms i reguladors (de TV3 al s¨ªndic de greuges).

M¨¦s sagnant encara per als seguidors fidels. Els organismes inventats per la fera? passi¨® intervencionista de Waterloo desapareixen, com el Consell Assessor per al Debat Constituent (un quiosquet buit que ostentava Llu¨ªs Llach) sense oferir cap resultat. O es difuminen, com el Consell per la Rep¨²blica, convertit en una ag¨¨ncia de viatges de prestaci¨® buida i de finan?ament incert i sospit¨®s.

Un cop trencada, doncs, la unitat de prestigi, de diagn¨°stic i de prop¨°sit, i reconegut en privat el frac¨¤s de l¡¯operaci¨® turbulenta del 2017, nom¨¦s queda un dur axioma que no es verbalitza: el projecte de la independ¨¨ncia resulta impossible, almenys durant bastants anys. Aix¨ª que ara que els seus protagonistes estan alliberats del seu jou, cadasc¨² opta per acomodar-se a la seva pr¨°pia concepci¨® particular, els uns per persistir en el somni, els altres per aterrar en la realitat.

El problema ¨¦s que a tots dos els resultar¨¤ complicat conciliar programa i traject¨°ria. Perqu¨¨ si el m¨®n postconvergent (JxCat, PDeCat, Crida) partia d¡¯un perfil de centredreta, com concita aquest origen amb la mobilitzaci¨® i l¡¯enfrontament permanent, quan de moment ha desaparegut la causa profunda, la Gran Recessi¨®, que va portar els benestants de classe mitjana a passejar el seu malestar pels carrers? I si Esquerra s¡¯identifica m¨¦s aviat en un projecte m¨¦s de centreesquerra, de format socialdem¨°crata, com ho cohonesta amb una llarga traject¨°ria de valet de chambre de la dreta, i a m¨¦s, pujolista?