Antonio Bonet: l¡¯oblidat arquitecte del Tribunal Constitucional que es va fer fam¨®s a l¡¯exili

Victoria Bonet va compartir els passadissos de la seva infantesa amb intel¡¤lectuals com Pablo Neruda, T¨¤pies, Le Corbusier, Pepe (Jos¨¦) Bergam¨ªn o el cardi¨°leg Cuatrecasas. Rafael Alberti o Maruja Mallo van ser la seva fam¨ªlia. I en un dels seus aniversaris, Pablo Picasso li va regalar el quadre d¡¯una amazona perqu¨¨ va saber que admirava els cavalls. Casa seva, la casa del seu pare, l¡¯arquitecte catal¨¤ Antonio Bonet (Barcelona, 1913), va ser el centre de la vida cultural d¡¯escriptors i artistes a l¡¯exili de la dictadura franquista a l¡¯altre costat de l¡¯Atl¨¤ntic.

El projecte urban¨ªstic que va desenvolupar a Punta Ballena, l¡¯edifici inaugural del qual va ser l¡¯hostal Solana del Mar, declarat Monument Hist¨°ric de l¡¯Uruguai, va donar a Bonet fama internacional amb nom¨¦s 33 anys. Un prestigi que sorprenentment no ha tingut el mateix ress¨° a Espanya, malgrat haver-nos deixat obres com l¡¯actual seu del Tribunal Constitucional, a Madrid (que va projectar juntament amb Francisco G. Vald¨¦s), i la torre de la pla?a Urquinaona, el Can¨°drom o la famosa casa La Ricarda, a Barcelona. Ara, quan es compleixen 30 anys de la seva mort, la seva filla reivindica l¡¯obra del seu pare, per¨° tamb¨¦ ens ofereix una altra visi¨® de l¡¯arquitecte: la d¡¯un esteta obsessionat per viure envoltat de bellesa cost¨¦s el que cost¨¦s.

¡°A casa hav¨ªem de tapar les etiquetes de les ampolles de Coca-Cola, del sucre, de la llet... I si un dia portava una samarreta amb el logotip d¡¯una discoteca preguntava amb ironia: ¡®Et paguen per portar aix¨°?¡¯¡±. Si, com acostumava a dir, ¡°un personatge necessita un decorat i una persona, un espai per viure,¡± ell era un personatge. I el seu escenari, fruit tamb¨¦ d¡¯un temps, l¡¯excepcional comunitat d¡¯il¡¤lustres exiliats que va aconseguir reunir a Punta Ballena.

¡®El nen¡¯ prodigi que va conquerir Le Corbusier

¡°Va ser un nen prodigi, amb una vocaci¨® tan marcada que mai no va dubtar quin era el seu cam¨ª¡±, explica la seva filla. Quan estudiava Arquitectura, els seus companys l¡¯anomenaven el nen per l¡¯edat que tenia, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ semblava m¨¦s petit del que era. ¡°Guanyava diners dibuixant a les nits i treballava a l¡¯estudi de Josep Llu¨ªs Sert durant el dia¡±.

Amb 20 anys, el 1933, va ser l¡¯¨²nic estudiant convidat al vaixell Patris II, que portava a bord els professionals m¨¦s destacats per participar en el IV Congr¨¦s d¡¯Arquitectura Moderna (CIAM) a Gr¨¨cia, en el qual es firmaria La Carta d¡¯Atenes. All¨¤ va con¨¨ixer Le Corbusier, que despr¨¦s de diverses xerrades a alta mar li va oferir anar a treballar amb ell a Par¨ªs. Bonet li va confessar que encara no havia acabat la carrera i no podia acceptar-ho. Per¨° tres anys m¨¦s tard, ja amb el seu t¨ªtol sota el bra?, es va dirigir en tren a Par¨ªs per trobar-se amb ell.

Va arribar a una ciutat en ebullici¨® pol¨ªtica i cultural on s¡¯estava gestant la modernitat. ¡°Assistia amb els seus amics a totes les tert¨²lies que podia quan tenia una mica de diners. Quan no, compraven entre uns quants una ampolla de conyac, el m¨¦s barat, i es presentaven a casa d¡¯algun conegut per iniciar els seus propis debats¡±, explica la Victoria. Un d¡¯aquests habitatges era el d¡¯una arist¨°crata russa el germ¨¤ de la qual, que era molt t¨ªmid, es va fer amic de Bonet. Aquest jove apocat era Yul Brynner, que anys m¨¦s tard es faria fam¨®s interpretant al cinema Rams¨¨s II i el pistoler d¡¯Els set magn¨ªfics. Par¨ªs era el lloc en qu¨¨ tot era possible.

La seva participaci¨® en la construcci¨® del Pavell¨® Espanyol de La Rep¨²blica per a l¡¯Exposici¨® Internacional de Par¨ªs de 1937 li va permetre connectar amb els grans artistes de l¡¯¨¨poca. All¨¤, va con¨¨ixer Dal¨ª, Mir¨®, Calder o Picasso, en el moment en qu¨¨ es decidia a quina paret se situaria El Guernica.

Exili i altres comen?aments en meitat del no-res

Mentrestant, Espanya es trobava en plena Guerra Civil. Els seus companys d¡¯estudis, Jorge Ferrari-Hardoy i Juan Kurchan, el van conv¨¨ncer perqu¨¨ es trasllad¨¦s a Buenos Aires, el nou punt ¨¤lgid a Am¨¨rica. Tot just un any despr¨¦s de la seva arribada, el juny de 1939, va firmar amb ells el manifest del Grup Austral, Voluntat i Acci¨®, un document te¨°ric de vuit p¨¤gines en qu¨¨ s¡¯exposen els estatuts d¡¯un col¡¤lectiu d¡¯arquitectes la missi¨® del qual era liderar en clau moderna les accions per a l¡¯Argentina.

Quan ja estava instal¡¤lat, li van oferir un atractiu projecte a l¡¯Uruguai: poblar Punta Ballena, un territori de 1.600 hect¨¤rees al qual es podia accedir per hidroavi¨® i camins de terra. Havia estat propietat d¡¯un empresari ric. I quan va morir, les seves vuit filles van crear una societat per desenvolupar una urbanitzaci¨® de luxe que preserv¨¦s l¡¯arbor¨¨tum d¡¯Arboretum Lussich que se situava all¨¤. Bonet tenia en aquell temps 32 anys i s¡¯acabava de casar. Per¨° no va dubtar a acceptar l¡¯enc¨¤rrec i tornar a fer les maletes.

All¨¤, els van cedir una cabana de ca?a sense llum, aigua calenta ni calefacci¨®. ¡°El meu pare va haver de contractar 1.500 homes per a les obres i la meva mare es va quedar sola a la cabana, envoltada d¡¯un bosc que, tot i que era meravell¨®s, li resultava estrany despr¨¦s d¡¯anys d¡¯intensa vida social a Buenos Aires.¡±

Sobre un territori verge, va desenvolupar la urbanitzaci¨® i l¡¯hostal Solana del Mar. La volta catalana es va convertir en protagonista de la seva creaci¨®. Va portar la Mediterr¨¤nia a la vora de l¡¯Atl¨¤ntic, on va plasmar el seu gran amor per l¡¯espai, la llum i l¡¯arquitectura conscient de l¡¯entorn. ¡°La seva idea era poblar Punta Ballena d¡¯amics per crear un lloc molt especial que ompl¨ªs tamb¨¦ els buits emocionals. I ho va aconseguir. Va fer cases per a tothom: Pepe Bergam¨ªn, Margarita Xirgu ¡ªl¡¯actriu favorita de Lorca¡ª, Cuatrecasas, Maruja Mallo o Pablo Neruda. La urbanitzaci¨® de la intel¡¤lectualitat.

Alberti, Niemayer, Richard Neutra, Neruda... Els amics habituals

La casa d¡¯Alberti, la Gallarda, va ser una de les m¨¦s especials. El poeta va pintar cada mur dedicat a un dels seus amics. La seva filla Aitana va escriure sobre aquest espai: ¡°Bonet va dissenyar les finestres de la meva habitaci¨® ran de terra especialment per a mi, perqu¨¨ pogu¨¦s veure l¡¯exterior, sense reixats ni tanques que destorbessin la nostra fugida cap a l¡¯aventura del dia. La Mar¨ªa Teresa [Lle¨®, escriptora de la generaci¨® del 27 i companya d¡¯Alberti] ens cridava a dinar amb la repicadissa d¡¯una vella campana de bronze que Neruda havia portat¡±.

Aquesta amistat va ser una de les m¨¦s s¨°lides i es va mantenir fins i tot quan el poeta se¡¯n va anar a It¨¤lia. La Victoria explica que el visitaven cada any a Roma: ¡°Al meu pare li encantava conduir en aquell caos de ciutat. Agaf¨¤vem el cotxe i viatj¨¤vem amb el Rafael i la Mar¨ªa Teresa per N¨¤pols, Flor¨¨ncia, els palauets de Palladio, els jardins de Bomarzo... A casa seva vivien amb una trentena de gats que la Mar¨ªa Teresa recollia del carrer. Hi havia llibres amuntegats, revistes d¡¯art i literatura, picassos per tot arreu. La porta sempre estava oberta perqu¨¨ era un trag¨ª de gent amunt i avall: amics, estudiants, pol¨ªtics o admiradors¡±.

Passejant per aquells boscos de Punta Ballena, Antonio Bonet va con¨¨ixer els grans arquitectes del moment: Richard Neutra, Oscar Niemayer i Roberto Burle Marx. I els va convidar a casa, on sempre hi havia reunions d¡¯amics amb converses hilarants. ¡°La Maruja [Mallo] i la meva mare van batejar amb sobrenoms surrealistes tothom perqu¨¨ ning¨² no pogu¨¦s saber de qui parlaven exactament. Com si fossin com¨¨dies d¡¯embolics, s¡¯anaven entrella?ant hist¨°ries amoroses, feministes... Quin parell estaven fetes! Grans lluitadores dels drets de les dones¡±, rememora, ¡°amb una visi¨® lliure de prejudicis del m¨®n, sense adjectius morals.¡±

Aquelles vetllades feien m¨¦s suportables els anys fora de la seva terra. ¡°Tots tenien molt present les seves fam¨ªlies i amics en la llarga llista de camps de concentraci¨® de la vella Europa, inclosa Espanya, els morts, els torturats, els desapareguts. Est¨¤vem de mudan?a permanent, buscant un lloc on trobar la pau que acomod¨¦s les nostres ¨¤nimes viatgeres,¡± afirma.

D¡¯aquella ¨¨poca la Victoria guarda molts records, i tamb¨¦ alguns que encara pot contemplar: Les Pescadores de Maruja Mallo, una prova d¡¯autor que T¨¤pies li va dedicar pel seu casament o la famosa cadira BKF que el Grup Austral va dissenyar a Buenos Aires, i que actualment forma part de la col¡¤lecci¨® del MoMA de Nova York.

Tornar o no tornar

El 1960, el pare d¡¯Antonio Bonet, que no veia des de feia 30 anys, va emmalaltir d¡¯Alzheimer i a l¡¯arquitecte se li va presentar la disjuntiva de quedar-se al seu parad¨ªs o tornar a Espanya. Durant tres anys va viure entre Buenos Aires, Barcelona i Madrid, fins que va decidir tornar definitivament el 1963 per donar suport a la seva mare.

Ja al nostre pa¨ªs va connectar amb una nova elit cultural procliu al racionalisme i fascinada per la modernitat. A Catalunya va dissenyar des de xalets de luxe a la Costa Brava fins a blocs obrers a la Zona Franca, passant per complexos tur¨ªstics a Salou, el poblat Hifrensa per a treballadors de la central de Vandell¨®s, l¡¯edifici la Mediterr¨¤nia del carrer Borrell, tres dels blocs de Montbau, dos complexos residencials al carrer Cavallers i un llarg etc¨¨tera.

El 1978, al final d¡¯una carrera marcada per l¡¯exili, Bonet va construir un edifici residencial al tur¨® de Pedralbes des del qual es veu el mar. La seva filla Victoria va viure durant 40 anys en un dels pisos de la primera planta. En una ocasi¨®, anava conduint amb el seu pare a casa i va trobar un emb¨²s, aix¨ª que va decidir agafar una drecera per carrers secundaris. Quan ell se¡¯n va adonar li va dir: ¡°Jo visc a Barcelona i vull veure bellesa. No em portis per llocs lletjos, no he de suportar veure coses espantoses a la meva vida. Agafes el passeig de Gr¨¤cia, la Diagonal i l¡¯avinguda Pedralbes¡±. La Victoria rememora aquests episodis amb un somriure: ¡°Era dur per¨° tamb¨¦ molt divertit¡±.

Un dia, de nena, estava a punt de sortir al carrer i el seu pare li va preguntar: ¡°Mar¨ªa Victoria, on vas aix¨ª?¡±. ¡°Li vaig respondre que a jugar. Llavors em va mirar de dalt a baix i em va dir molt seri¨®s: ¡®Tu saps que cal ser molt elegant per portar m¨¦s de tres colors alhora?¡¯. Vaig abaixar els ulls i vaig veure que la jaqueta que portava, les vambes i els pantalons eren de colors diferents . Vaig haver de tornar a l¡¯habitaci¨® i canviar-me¡±.

¡°Vaig tenir molta sort de viure al seu costat¡±, conclou Victoria Bonet, tamb¨¦ arquitecta. D¡¯ell va aprendre m¨¦s d¡¯una lli?¨® sobre la seva professi¨®. Es queda amb aquesta: ¡°Un dia em va portar a visitar l¡¯obra de La Ricarda i em va deixar una estona sola al sal¨® mentre ell treballava. Quan va tornar, em va trobar al centre de l¡¯habitaci¨®, jugant. Va somriure i va dir: ¡®Sembla que ho he fet b¨¦¡¯. En aquell moment no vaig entendre res. Anys despr¨¦s li vaig preguntar per aquell moment. Em va explicar que si en arribar m¡¯hagu¨¦s trobat recolzada en una paret, significaria que no hi estava b¨¦, que havia sentit la necessitat de refugiar-me com si fos un animal ferit. Per¨° era al centre, i aix¨° volia dir que havia encertat amb les proporcions¡±. Perqu¨¨ les persones no necessiten un decorat, sin¨® un espai per viure.