Sortir del pant¨¤

Una Diada de perfil baix, en tr¨¤nsit cap a la resposta a la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem, ha servit, tanmateix, per evidenciar una vegada m¨¦s que queda molt per fer, si es vol tancar el llarg par¨¨ntesi d¡¯estancament que es va obrir despr¨¦s dels fets de la tardor del 2017. ?s raonable pensar que despr¨¦s de la sent¨¨ncia comenci una nova etapa. Per¨° perqu¨¨ el conflicte surti del pant¨¤ en el qual est¨¤ atrapat (si ¨¦s que totes les parts ho desitgen, cosa que no ¨¦s evident) conv¨¦ afrontar la realitat de cara i, en aquest sentit, la Diada va donar pistes.

Sens dubte es palpa una certa malenconia en l¡¯estat d¡¯¨¤nim de l¡¯independentisme, mentre l¡¯elaboraci¨® dels errors que els van portar a estavellar-se contra el mur de l¡¯Estat va avan?ant, obrint tota mena de bretxes en la ja nom¨¦s ret¨°rica unitat independentista. ?s un pas necessari que portar¨¤ convulsions, i el final del qual dependr¨¤ de la capacitat de tots ¡ªcomen?ant per les institucions espanyoles¡ª per entendre on som: qu¨¨ ¨¦s possible i qu¨¨ ¨¦s impossible. La Diada ens ha deixat dos senyals que ens adverteixen de les dificultats de redre?ar el cam¨ª.

Una, concerneix el camp de l¡¯independentisme. En el neguit pels desacords entre els partits sobiranistes, que segueixen estrat¨¨gies diferents, des de l¡¯ANC i altres autoproclamades institucions de la societat civil ha sorgit la dial¨¨ctica del poble, la bona gent, contra els dirigents pol¨ªtics. En una primera lectura es pot interpretar simplement com un s¨ªmptoma del malestar per la divisi¨® de l¡¯independentisme, pas necessari cap a una nova etapa, per¨° dif¨ªcil d¡¯assumir per una part de les seves bases. Per¨° la culpabilitzaci¨® dels pol¨ªtics i la sacralitzaci¨® del poble sempre ¨¦s una via perillosa que obre cam¨ª als demagogs. Els que parlen de la tra?ci¨® dels pol¨ªtics haurien de ser conscients que ells van tenir molt a veure que Puigdemont i companyia no paressin a temps. I a hores d¡¯ara ja haurien d¡¯haver ent¨¨s el que ¨¦s evident: que la implantaci¨® de la Rep¨²blica era senzillament impossible.

L¡¯altre senyal apel¡¤la a les institucions de l¡¯Estat i a l¡¯anomenat constitucionalisme. Com que era previsible el descens de participants en la Diada respecte als anys anteriors ha donat curs a titulars i declaracions en termes de frac¨¤s, retroc¨¦s, desmobilitzaci¨®, fatiga, en una anticipaci¨® ansiosa d¡¯un presumpte final del conflicte per esgotament. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, ni pitjor pol¨ªtica que la dels que es creuen les seves pr¨°pies mentides. Certament, la manifestaci¨® ha estat menys massiva que altres anys. Per¨° han continuat sortint al carrer diversos centenars de milers de persones. Alg¨² em sap dir un conflicte pol¨ªtic a Europa que hagi tret al carrer tantes vegades seguides tanta gent? Qu¨¨ diu la Diada? Els que tenen la responsabilitat de trobar solucions pol¨ªtiques es neguen a assumir que l¡¯independentisme hi ¨¦s i que hi ¨¦s per quedar-s¡¯hi. I que per tant se l¡¯ha de recon¨¨ixer com a actor pol¨ªtic i trobar la manera d¡¯entendre¡¯s.

¡°Els canadencs veuen que els pa?sos es mantenen units perqu¨¨ eviten l¡¯¨²s d¡¯armes at¨°miques. No fan refer¨¨ndums unilaterals ni utilitzen la llei per resoldre problemes d¡¯aquesta mena. Els resolen pol¨ªticament, asseient-se, parlant. I no perqu¨¨ vulguin, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nica soluci¨®¡±. Aquestes paraules s¨®n del canadenc Michel Ignatieff, pol¨ªtic liberal i estudi¨®s de la ¡°q¨¹esti¨® nacional¡± en una conversa amb Ernesto Ekaizer, publicada al diari Ara. I conclou: ¡°Els que van judicialitzar aquest proc¨¦s esperen que el judici sigui el final d¡¯alguna cosa, per¨° aix¨° no t¨¦ final. Els catalans diuen que aix¨° no s¡¯acabar¨¤ fins a aconseguir la independ¨¨ncia. Per¨° la independ¨¨ncia no ser¨¤ reconeguda. I de la banda espanyola creuen que aix¨° acabar¨¤ amb un c¨¤stig judicial ferm per als nacionalistes i que aix¨° posar¨¤ punt final al problema¡±. Entre dues fantasies nom¨¦s hi ha una sortida: el retorn a la pol¨ªtica. Per¨° aix¨° demana als dos b¨¤ndol el que avui no s¡¯entreveu per enlloc: dirigents pol¨ªtics amb autoritat, sense por de contradir els seus i capa?os de llaurar un futur a partir del reconeixement mutu. Mentre uns estiguin pendents dels que els diuen tra?dors a Twitter i els altres dels que els acusen de posar Espanya a subhasta, no ser¨¤ f¨¤cil sortir del pant¨¤. Les aig¨¹es estancades produeixen infeccions i aquestes s¨®n contagioses: poden atrapar tothom.