Lleis, drets i pobresa energ¨¨tica

Cada mes, la Luc¨ªa paga entre 13 i 15 euros de llum. T¨¦ 64 anys, viu al barri barcelon¨ª del Bes¨°s i com ¨¦s ¡°vulnerable severa¡±, Endesa li descompta un 40% del rebut. ¡°S¨¦ perfectament quant pago perqu¨¨ he d'administrar la prestaci¨® de 430 euros mensuals com a aturada de llarga durada i major de 55 anys¡±, explica. Es va quedar sense feina el 2011 i des d'aleshores ha hagut d'aprendre a sobreviure en la precarietat. Primer la volien desnonar del pis, per¨° va pactar un lloguer social amb el banc, r¨¨gim en qu¨¨ segueix en l'actualitat. No t¨¦ deutes perqu¨¨, al contrari que molts profetes de calamitats, mai no ha viscut per sobre de les seves possibilitats. La seva perip¨¨cia vital la va convertir primer en activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i despr¨¦s en militant de l'Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica (APE).

Sap que a Catalunya l'empara la llei 24/2015, que va m¨¦s enll¨¤ del bo social, veta els talls de llum i gas als usuaris si les subministradores no compten amb l¡¯informe preceptiu dels serveis socials. Tamb¨¦ est¨¤ al corrent de com es vulneren aquests drets per part de les grans companyies, encara que s¡¯exposi a multes. De fet, s'haurien d'haver firmat convenis entre les administracions i les el¨¨ctriques per pal¡¤liar la pobresa energ¨¨tica. No s'han firmat. ¡°El pes dels oligopolis ¨¦s brutal; no ¨¦s estrany que alguns pol¨ªtics quan es retiren siguin ben acollits com a assessors gr¨¤cies a les portes girat¨°ries¡±, sent¨¨ncia.

Les tres principals el¨¨ctriques ¨CEndesa, Naturgy i Iberdrola¨C el 2018 van obtenir uns beneficis nets de 5.770 milions d'euros. Malgrat aix¨° tant l'acc¨¦s als modestos bo social com al bo t¨¨rmic xoquen amb una espessa teranyina que frena qualsevol indici de gest solidari. A alguns perceptors de pensi¨® m¨ªnima se'ls ha denegat l'ajuda per al 2019 perqu¨¨ en el seu compte corrent s'ha ¡°detectat¡± un ingr¨¦s extra de set euros anuals. A m¨¦s, la regulaci¨® burocr¨¤tica fixa que per accedir al bo cal presentar una fe de vida o, en un exemple assembleari sense precedents, que els majors de 16 anys empadronats a l'habitatge han de donar el seu consentiment perqu¨¨ s'apliqui el descompte.

El cas ¨¦s que el bo en q¨¹esti¨® compta amb 600.000 beneficiaris menys que l'any anterior. Hi ha normatives que neixen per no complir-les i drets que existeixen per ser ignorats. El Ministeri d'Ind¨²stria mateix, en la mem¨°ria justificativa del decret de 2017 calculava que nom¨¦s un 45% dels qui tenien dret al bo s'hi acollirien. Per¨° l'embolic burocr¨¤tic, ja sigui amb l'esquerra o amb la dreta en el poder, contrasta amb la bona pesca que obtenen les el¨¨ctriques: entre 2006 i 2016 la factura del consumidor mitj¨¤ va pujar un 70% . I entre l¡¯agost de 2017 i l¡¯agost de 2018, un 11%.

Mentrestant, nom¨¦s a Barcelona 170.000 ciutadans s¨®n v¨ªctimes de la pobresa energ¨¨tica. Es calcula que un 10% de la poblaci¨® catalana no pot mantenir la seva llar a una temperatura adequada. Fa unes setmanes, i despr¨¦s d'anys de negar-se a cap acord, Endesa ha proposat de compartir el 50% del deute acumulat de 21 milions d'euros amb les administracions. Per¨° ho ha fet amb el to de qui t¨¦ la paella pel m¨¤nec, ja que si no hi ha ¡°repartiment solidari¡± tallar¨¤ el subministrament als usuaris a partir de l'1 d'octubre, en clara vulneraci¨® de la llei 24/2015 del Parlament, que ho impedeix. La difer¨¨ncia entre el bo ministerial i la llei catalana ¨¦s que aquesta ¨²ltima, molt m¨¦s generosa, va n¨¦ixer d'una Iniciativa Legislativa Popular, avalada per 150.000 firmes i a qu¨¨ cap partit no es va oposar.

Per aix¨° ara m¨¦s d'un centenar d'ajuntaments catalans, les administracions m¨¦s actives en protegir a la ciutadania, s'han rebel¡¤lat contra el to amena?ador d'Endesa. ¡°Les el¨¨ctriques han de fer-se c¨¤rrec del deute¡±, assegura la regidora barcelonina Luc¨ªa Mart¨ªn. El govern municipal de Barcelona ha imposat en els ¨²ltims anys m¨¦s de 20 sancions a les subministradores, ha evitat 32.000 talls de llum i ha assessorat 85.000 ciutadans sobre els seus drets. Per contra, el Govern catal¨¤ nom¨¦s va executar el 40% del pressupostat per a vulnerabilitat energ¨¨tica el 2017. Per¨° ¨¦s clar, qu¨¨ dir d'un Executiu que prorroga pressupostos sense treva des de fa tres anys i que el que destina a sanitat, educaci¨® i serveis socials ara ¨¦s un 20% inferior a 2009. La Generalitat ara t¨¦ l'oportunitat de mostrar amb fets que assumeix i encap?ala la llei 24/2015 ¨Cque al terreny de la pobresa energ¨¨tica mai no va estar suspesa¨C i esmenar amb mesures pol¨ªtiques la seva reiterada deixadesa social.