Menys art i m¨¦s veritat

Era la divisa de Robert Frank, el fot¨°graf que va morir la setmana passada als 94 anys, una vida llarga i viscuda si fa no fa com la seva divisa: menys art i m¨¦s veritat. No era gaire conegut pel gran p¨²blic, m¨¦s aviat ¨¦s un ¡°desconegut c¨¨lebre¡±, tal com el descriu un dels seus comentaristes, per¨° arran de la mort tot han estat rever¨¨ncies. Esclar que el seu llegat i la seva actitud vital i fotogr¨¤fica ho mereixen. I en qu¨¨ va consistir tot plegat? Breu: tots fem fotos com Robert Frank, tant si ho sabem com si no. Una cosa ben diferent ¨¦s si les fem segons la seva divisa, aix¨° s¨ª que ¨¦s un altre roman?o. Per¨° sens dubte ens va alliberar de l'enfocament n¨ªtid, l¡¯enquadrament geom¨¨tric, la llum sempre adequada, la foto est¨¤tica i ben composta, convidant a desbordar el quadre i a ca?ar la vida i la seva intensitat, a renovar la instant¨¤nia a for?a de viure l'escena des de dins.

Va veure de seguida que tot aix¨° podia ser un manierisme m¨¦s. Una intu?ci¨® prof¨¨tica, perqu¨¨ la va tenir quan no era imaginable la imatge digital, gaireb¨¦ fins i tot abans del v¨ªdeo, al qual despr¨¦s es va dedicar. Aquesta prevenci¨® ¨¦s un element que les c¨¤meres digitals, els m¨°bils i les xarxes, els selfis i els insta(grams) no fan sin¨® confirmar sense contemplacions. Queda esperar.

Les seves fotos s¨®n inseparables de la seva manera com les vivia en fer-les, esclar, per¨° tamb¨¦ despr¨¦s. Com les ensenyava, com es relacionava amb el negoci

Esperar que les coses facin un bon tomb. No tant un retorn a la imatge anal¨°gica de la c¨¤mera pr¨¨via a la digital i als m¨°bils ?aix¨° no cal pensar-ho ni val la pena desitjar-ho? sin¨® un canvi, una bona capgirada: ¡°menys art i m¨¦s veritat¡±. Menys artifici i m¨¦s veritat. Menys propaganda i m¨¦s veritat.

Un tomb com el que ell mateix va imprimir a la foto documental dels anys cinquanta, que va canviar-ho tot. Fins aleshores, despr¨¦s de la guerra, durant la dura postguerra, en termes generals prevalia la foto documental harm¨°nica i ben intencionada, la de l¡¯exposici¨® La fam¨ªlia de l¡¯home, del 1955, al MoMA de Nova York, comissariada per un dels grans, Edward Steichen, llavors director del departament de fotografia d¡¯aquest museu que va regir l¡¯art contemporani des d¡¯aquell moment. Mentrestant, Robert Frank retratava uns Estats Units foscos, desenfocats, perduts en la massa, amb gent rere banderes que no deixaven veure la seva cara, blancs i negres desorientats, adolescents t¨¨rbols, dones secretes. El llibre resultant, The americans (1959), gaireb¨¦ no es podia llegir, i no s¡¯entenia ¨Ctal com estava fet¨C per qu¨¨ unes fotos anaven darrere les altres. All¨¤ no el va poder publicar i finalment va sortir a Par¨ªs, amb un muntatge i una coberta propis de l¡¯editor, no del fot¨°graf. Quan per fi va aconseguir l¡¯edici¨® americana la va prologar Jack Kerouac. El narrador errant, on the road, com ho havia estat l¡¯autor de les fotos per fer-les, hi escriu que Robert Frank et mostra que un jukebox, una m¨¤quina tocadiscos de bar, pot ser tan trist com un cementiri.

Amb tot, Robert Frank no s¡¯acaba aqu¨ª. Les seves fotos s¨®n inseparables de la manera com les vivia en fer-les, esclar, per¨° tamb¨¦ despr¨¦s. Com les ensenyava, com es relacionava amb el negoci. Fa gaireb¨¦ trenta anys, el 1990, va donar bona part del seu llegat a la National Gallery de Washington, amb un contracte insubornable: ning¨² podr¨¤ comercialitzar les seves fotos. ¡°S¨¦ que quan em mori, una gentada sortir¨¤ del cau per anar a veure la meva dona i li diran: ¡®Tingui, 10.000 d¨°lars. A canvi, editarem postals, cartells, p¨°sters, etc.¡¯ No vull que em passi aix¨°. No vull que es comercialitzi la meva obra, que em remenin les planxes de contactes per publicar The americans II o Fulles mortes segons Robert Frank, i totes aquestes bestieses del m¨®n de la foto. Per aix¨° he donat els meus negatius a la National Gallery, per¨° amb un contracte molt prec¨ªs i restrictiu. He volgut evitar qualsevol extensi¨® de la meva obra. He seleccionat les imatges que componen The Americans dels anys 50; les he revelat; i prou. ?s essencial que el p¨²blic vegi el que el mateix fot¨°graf ha escollit¡±, va declarar en una entrevista a Le Monde.

Va viure uns mesos al barri valenci¨¤ del Cabanyal i tamb¨¦ va rec¨®rrer Barcelona, Sevilla, Andratx

I, sobretot, un agra?t record per al Robert Frank que, abans i despr¨¦s de ser l¡¯autor d¡¯all¨° que els EUA no volien veure d¡¯ells mateixos, va treballar per aqu¨ª. Va viure uns mesos al barri valenci¨¤ del Cabanyal i tamb¨¦ va rec¨®rrer Barcelona, Sevilla, Andratx, entre el 1949 i el 1958. La foto d¡¯aquest article, ¡®Bicicleta¡¯, ¨¦s de Val¨¨ncia el 1949. Tradueix la seva relaci¨® amb tot all¨° vist i viscut: un ciclista ben vestit i amb cartera i ulleres negres s¡¯allunya en mig del no-res i deixa enrere la gent senzilla (a qui ha anat a cobrar?) en un espai buit, molt buit, que Robert Frank transmet aix¨ª, amb la seva mateixa po¨¨tica crua.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.