Reiniciar el capitalisme

¡®Capitalism. Time for a reset¡¯. Amb aquest t¨ªtol de portada, el ¡®Financial Times¡¯, diari econ¨°mic de refer¨¨ncia, dijous va proposar reiniciar el capitalisme. I per remarcar el tomb editorial, el mateix dia va aixecar el mur de pagament per permetre el lliure acc¨¦s a la seva edici¨® digital. Lionel Barber, editor del diari, ho explicava aix¨ª: ¡°El model capitalista liberal ha donat pau, prosperitat i progr¨¦s tecnol¨°gic durant els ¨²ltims 50 anys, reduint la pobresa i apujant el nivell de vida a tot el m¨®n. Per¨° a la d¨¨cada posterior a la crisi financera mundial el model est¨¤ en q¨¹esti¨®, principalment per centrar-se a maximitzar els guanys i el valor per als accionistes. (...) ?s hora d'un reinici¡±.

Setmanes abans, la Business Roundtable, una plataforma que reuneix 200 de les empreses m¨¦s grans dels Estats Units havia fet p¨²blic un comunicat ins¨°lit en qu¨¨ proposava redefinir els objectius corporatius i advocava per abandonar el dogma que l'inter¨¨s de l'accionista ha de prevaler sobre qualsevol altre. Que el club al qual pertanyen gegants com Apple, JP Morgan o General Motors digui que l'accionista ha de ser considerat un m¨¦s a l'hora de prendre decisions ¨¦s molt significatiu. Proposen situar l'accionista al mateix nivell que els treballadors, els clients, els prove?dors i les comunitats. Cadascuna d'aquestes parts ¨¦s essencial, diuen, i es comprometen a crear valor per a totes perqu¨¨ en dep¨¨n el futur de les companyies, les comunitats i el pa¨ªs.

La Business Roundtable situa l¡¯accionista al mateix nivell que els treballadors, els clients o les comunitats

Ll¨¤stima que no hi haguessin pensant abans perqu¨¨, ?quantes empreses han decidit acomiadaments massius per augmentar els beneficis i dividends? ?I quantes vegades la notificaci¨® d'un ERO ha provocat la pujada de les accions a la borsa? ?Quantes externalitzacions i deslocalitzacions s'han fet per satisfer els accionistes? Va ser el Nobel de Economia Milton Friedman qui va teoritzar que ¡°les corporacions existeixen principalment per servir els accionistes¡±. Si fos viu, patiria un sotrac perqu¨¨ el comunicat el desautoritza clarament. Defensor vehement del mercat, la desregulaci¨® i l'empetitiment de l'Estat, Friedman ¨¦s l'ide¨°leg del neoliberalisme m¨¦s cru. Com explica Naomi Klein a La doctrina del xoc, les teories de Friedman i l'Escola de Chicago han causat estralls en l'Estat del benestar. Despr¨¦s d'una primera prova al Xile de Pinochet, es van estendre per tot Occident amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher com a capdavanters.

Que el Financial Times o la Business Roundtable les posin ara en q¨¹esti¨® indica que detecten moviments a les plaques tect¨°niques del capitalisme. L'esclat de la crisi el 2008 va ser un cop psicol¨°gic tan gran que fins i tot Nicolas Sarkozy va proclamar que calia refundar el capitalisme. No li van fer gaire cas. Es va tornar a imposar la doctrina del xoc. La teoria de la crisi com a oportunitat. Aix¨ª ho explicava el mateix Friedman: ¡°Nom¨¦s una crisi ¡ªreal o percebuda¡ª dona lloc a un canvi veritable. Quan aquesta crisi es produeix, les accions que es duen a terme depenen de les idees que floten a l'ambient. Crec que aquesta ha de ser la nostra funci¨® b¨¤sica: desenvolupar alternatives a les pol¨ªtiques existents per mantenir-les vives i actives fins que el que ¨¦s pol¨ªticament impossible es converteixi en pol¨ªticament inevitable¡±. ?Els sona? La crisi com a pretext per imposar contrareformes socials: pol¨ªtiques d'austeritat per retallar l'Estat del benestar; reformes laborals per reduir els salaris i generalitzar la precarietat...

La riquesa es concentra de forma tan obscena que els rics ja no saben qu¨¨ fer amb tants diners

?On porten aquestes pol¨ªtiques? Economistes tan influents com Thomas Piketty, Joseph Stiglitz o Paul Krugman han advertit sobre el perill de l'augment de les desigualtats. La riquesa es concentra de forma tan obscena que els rics ja no saben qu¨¨ fer amb tants diners, mentre capes cada vegada m¨¦s ¨¤mplies de la poblaci¨® queden a la intemp¨¨rie excloses del benestar. El model neoliberal trenca la cohesi¨® social i deixa sense horitz¨® les noves generacions.

Els cavallers de la Business Roundtable comencen a veure¡¯n les conseq¨¹¨¨ncies: ¡°Els Estats Units mereixen una economia que permeti a cada persona tenir ¨¨xit a trav¨¦s de l'esfor? i la creativitat i portar una vida digna¡±. ¡°Cal protegir el medi ambient¡± i ¡°fomentar la diversitat, la inclusi¨®, la dignitat i el respecte¡±. A aquest cor es va afegir fa dos dies la veu de Jeff Bezos, l'home m¨¦s ric del planeta: ¡°Fins ara hem estat al mig del ramat, per¨° ara volem ser l¨ªders i models de comportament¡±, va dir en presentar el pla d'Amazon per reduir emissions. Mentre els gurus de l'economia parlen que ve una altra recessi¨®, la marea de joves en defensa del planeta no deixa de cr¨¦ixer en un moviment global que impugna tot el model econ¨°mic. ?Ser¨¤ que li han vist les orelles al llop?