Passejant entre ¨°peres

L'¨°pera ¨¦s un bon term¨°metre per mesurar la vida cultural, social i pol¨ªtica de les grans ciutats. Ha estat aix¨ª des dels inicis, a la Ven¨¨cia renaixentista de Claudio Monteverdi, fins als nostres dies: 400 anys d'hist¨°ria que el Victoria and Albert Museum de Londres convida a rec¨®rrer a l'exposici¨® ?pera, passi¨®, poder i pol¨ªtica, un viatge a trav¨¦s de vuit ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona. Despr¨¦s d'estrenar-se el 2017 a Londres i del seu pas per Madrid, amb ¨¨xit (107.000 visitants), s'estar¨¤ al CaixaForum de Barcelona fins al 26 de gener.

Vuit ciutats, vuit compositors i vuit estrenes integren un itinerari concebut pel prestigi¨®s museu londinenc amb la col¡¤laboraci¨® de la Royal Opera House i produ?da per La Caixa. S¨®n, de fet, vuit actes, amb tocs escenogr¨¤fics i un ep¨ªleg que conviden el gran p¨²blic a descobrir la for?a de l'¨°pera com a mirall i motor del progr¨¦s cultural. M¨¦s de 300 peces cedides per una trentena d'institucions submergeixen el visitant en l'ambient de cada ¨¨poca.

Arrenca el viatge amb l'estrena de L'incoronazione di Poppea, de Monteverdi, a Ven¨¨cia, ciutat que el 1642 va acollir la primera representaci¨® p¨²blica d'una ¨°pera, fins llavors privilegi exclusiu de la cort. Pur ti miro, el sublim duet d'amor de Ner¨® i Poppea que tanca l'obra, cantat amb delicadesa per Anne Sofie von Otter i Alice Coote i dirigit per John Eliot Gardiner, ¨¦s la primera m¨²sica que fa emocionar el visitant.

L'exposici¨® es recorre cronol¨°gicament amb uns auriculars Sennheiser. Primera i grata sorpresa: despr¨¦s de les paraules d'introducci¨® de Josep Pons, cicerone en algunes etapes del tour, la qualitat t¨¨cnica del so est¨¤ per sobre de la mitjana en aquest tipus d'exposicions. La tecnologia permet el canvi de m¨²sica seguint el ritme que marca el visitant.

Admirar l'espl¨¨ndida orfebreria veneciana (copes i ampolles de vidre, caixes amb marqueteria d'os i luxosos collarets) acompanyats de l'exquisida m¨²sica de Monteverdi ¨¦s un plaer, augmentat per la contemplaci¨® d'instruments com un clavic¨¨mbal Alessandro Trasuntino del 1531.

Segona parada: Londres i l'estrena el 1711 de Rinaldo, de Georg Friedrich H?ndel, una de les primeres ¨°peres en itali¨¤ que va entusiasmar el p¨²blic londinenc: aqu¨ª el vestuari de teatre ¨¦s primor¨®s; tamb¨¦ destaca una flauta de ban¨²s i plata que ¨¦s una joia. Nou salt, ara a la Viena de la Il¡¤lustraci¨®, que el 1786 va acollir l'escandalosa estrena de Li nozze di Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart.

Presideix la sala el superb fortepiano de caoba que Mozart va tocar durant la seva estada a Praga per a l'estrena de Don Giovanni. T¨¦ molt d'encant el conjunt d'abric, armilla i bombatxos de vellut de seda i color crema, exemple de l'auge de la moda francesa que tant agradava al presumit Mozart. Entre els documents hi figura el contracte matrimonial.

Saltem cap a Mil¨¤ i el Risorgimento itali¨¤, il¡¤lustrat per l'estrena el 1842 a la Scala de Nabucco, de Giuseppe Verdi: al costat de la partitura original, hi ha busts i retrats del compositor i la seva esposa Giuseppina Strepponi, per¨° el m¨¦s elegant ¨¦s el vestit de seda i set¨ª per a Violetta (La traviata) creat per Bob Crowley el 1994. Maria Callas com a Abigail ¨¦s una gran opci¨® com a ¨¤udio, per¨° es nota que el Covent Garden escombra cap a casa en posar Va Pensiero per al seu cor i orquestra en lloc d'optar per la mod¨¨lica Scala.

De Mil¨¤ a Par¨ªs i l'estrena el 1861 de la versi¨® revisada de Tannh?user, de Richard Wagner, opci¨® discutible, per il¡¤lustrar el pes de l'¨°pera sota l'imperi de Napol¨¦o III. Ventalls de puntes i seda, un canes¨² de nit del vestuari de l'emperadriu Eug¨¨nia o una factura de 2.000 francs de l'?pera de Par¨ªs per una llotja anual, il¡¤lustren l'oropel d'una societat que veia l'¨°pera com a lux¨®s entreteniment.

El Liceu col¡¤labora afegint a la mostra una parada que evoca la Barcelona modernista i l'estrena el 1896 de Pepita Jim¨¦nez, d'Isaac Alb¨¦niz. Obres de Ramon Casas, el piano d'Alb¨¦niz, cartells de l'Exposici¨® Universal del 1888 o una r¨¨plica de la bomba Orsini que va explotar a la platea del Coliseum de la Rambla, figuren en un espai que, com a il¡¤lustraci¨® audiovisual, com que el Liceu continua sense programar les ¨°peres d'Alb¨¦niz, opta pel muntatge d'aquesta gran ¨°pera signat per Calixto Bieito el 2012 al Teatre Argent¨ª de la Plata.

De Barcelona a Dresden, en plena expansi¨® de l'expressionisme, amb l'escandalosa estrena el 1905 de Salom¨¦, de Richard Strauss. Destaquen els esbossos per a l'escena d'Alfred Roller, els fragments de la pel¡¤l¨ªcula muda del 1923 de Charles Bryant amb Alla Nazinova, que proclamava la seva bisexualitat, un esc¨¤ndol per a molts, o els dissenys de vestuari de Salvador Dal¨ª i Gianni Versace, autor d'un magn¨ªfic vestit per a Herodiade de seda negra i vellut amb cot¨®.

L'¨²ltima parada ens situa a la sovi¨¨tica Leningrad (Sant Petersburg), amb l'estrena, el 1934, de Lady Macbeth del districte de Mtsenk, de Dimitri Xostak¨®vitx, censurada per Stalin. Hi ha cartells memorables, especialment una litografia del politbur¨®, i imatges del compositor tocant al piano, com un posse?t, l'¨°pera.