El problema del Bar?a ¨¦s la deixadesa

La s¨ªndrome del Liverpool que el Bar?a pateix a la Champions afecta ara tamb¨¦ LaLiga. Acostuma a guanyar al Camp Nou i a perdre o empatar quan juga fora, talment com va passar la temporada passada amb el campi¨® d¡¯Europa, que tot i fer un gran partit a l¡¯anada, superior en molts moments als blaugrana, va sortir escaldat de l¡¯estadi (3-0) i va remuntar a Anfield (4-0).

A casa, amb la gent a favor, el Bar?a aprofita que el camp ¨¦s gran i els rivals no donen l¡¯abast; a fora, en canvi, s¨®n els adversaris els que han perdut el respecte a l¡¯equip de Valverde: li fan els partits dif¨ªcils, intensos i molt f¨ªsics, massa feixucs per a uns jugadors que necessiten estar fins per donar velocitat a la pilota i imposar la seva t¨¨cnica.

I ara mateix, quan pr¨¤cticament acaba de comen?ar el curs, els blaugrana encara no estan en forma: la pretemporada i les lesions els han martiritzat i s¨®n a l¡¯abast d¡¯equips durs com l'Athletic, l'Osasuna i el Granada. Els errors individuals tamb¨¦ han estat gruixuts: Junior i Vidal van fallar a Los C¨¢rmenes i Piqu¨¦ ja acumula quatre targetes en cinc partits.

Hi ha, per tant, problemes conjunturals que expliquen la mala classificaci¨® del Bar?a. Per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha d¡¯estructurals, sobretot perqu¨¨ la pol¨ªtica esportiva ¨¦s err¨¤tica, circumst¨¤ncia que provoca errors en els fitxatges. Per exemple: encara no s¡¯ha trobat un substitut d¡¯Alves ni tampoc queda gaire clar com ocupar la pla?a d¡¯Iniesta.

L¡¯equip no acaba de girar rod¨® i aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® preocupant perqu¨¨ afecta tots els futbolistes. Al Bar?a li falta tensi¨® competitiva, concentraci¨® i m¨¦s bona comunicaci¨® i coordinaci¨® al camp entre els seus jugadors. A vegades fa la sensaci¨® que no es troben perqu¨¨ no es parlen, i tamb¨¦ perqu¨¨ no s¡¯entrenen ni preparen prou b¨¦ els partits.

No s¡¯ent¨¦n, si no, com es produeixen situacions que fan riure, sobretot en la defensa de l¡¯estrat¨¨gia ¨Ccada c¨®rner ¨¦s un sidral¨C i a l¡¯hora de coordinar els moviments en atac ¨Ca vegades sembla que Griezmann jugui amb l¡¯equip contrari. Tot plegat fa la sensaci¨® de deixadesa. Hi ha massa complaen?a i poca exig¨¨ncia; d¡¯aqu¨ª ve que no es jugui com una unitat ni de manera organitzada.

El gruix d¡¯aquesta plantilla ¨¦s tan bo i experimentat que pensa que no cal c¨®rrer, que t¨¦ els automatismes molt ben apresos i que se¡¯n sortir¨¤ per la seva qualitat, cosa que confon els nouvinguts, acostumats al rigor. No ¨¦s pas improvisaci¨®, sin¨® que seria all¨° de la in¨¨rcia, com si es guany¨¦s per rutina i no pas per gust.

Massa sovint sembla que a molts els falta esma, com si estiguessin tips, per no dir farts, i d¡¯altres no saben com arribar i seure a la taula, una situaci¨® que facilita la fractura al vestidor o la no-integraci¨®. No hi ha ¨¨xit possible si no es fa pinya i es juga com un equip, cosa que dep¨¨n especialment tant de l¡¯entrenador com dels capitans.

Si estan cansats, o fins i tot avorrits de guanyar la Lliga, doncs estaria be que es dediquessin a jugar b¨¦, encara que fos a estones, i aleshores es guanyarien el dret a perdre de tant en tant. Ja se sap que els resultats de l¡¯observatori blaugrana diuen ara que els socis prioritzen ¡°guanyar-ho tot¡± per sobre del bon futbol. El problema ¨¦s que ara no fan ni una cosa ni l¡¯altra.

Alg¨² hauria de posar-hi remei, per¨° no se sap qui, perqu¨¨ al club falta autoritat i lideratge, tot i la figura de Messi, que m¨¦s aviat regna en silenci. Valverde encara est¨¤ prenent les mides a l¡¯equip despr¨¦s d¡¯haver sabut equilibrar-lo quan Neymar va marxar, i d¡¯estimular-lo m¨¦s tard fent que els partits es decidissin a les ¨¤rees, la f¨®rmula de la passada temporada.

Si no s¡¯hi interv¨¦, en cas que no es faciliti la cohesi¨® ni que sigui al voltant d¡¯una idea de joc, es corre el risc que tot plegat es podreixi de mala manera com ja ha passat altres vegades al Bar?a.