La vida en un altre planeta

Tots els llibres d¡¯Adri¨¤ Pujol (Begur, 1974), des d¡¯Escafarlata d¡¯Empord¨¤ fins El fill del corrector/Arre, arre, corrector (escrit amb Rub¨¦n Gir¨¢ldez), s¨®n dif¨ªcils de sintetitzar, i, invariablement, porten el lector al territori de l¡¯estupor, s¨®n una allau de sorpreses narratives i de meravelles verbals ¡ªsense que hi faltin, per¨°, els acudits excessivament f¨¤cils o les fantasies puerils¡ª, irradien una al¡¤l¨¨rgia notable als elements previsibles de cada g¨¨nere literari en el qual s¡¯endinsa, i no s¡¯est¨¤ d¡¯incloure una sana autoironia sobre el seu paper com a escriptor: tamb¨¦ ¨¦s possible que se s¨¤piga militant ac¨¨rrim en la fundaci¨® d¡¯un espai nou a la literatura catalana. De M¨ªster Folch, la seva primera novel-la, es pot dir que narra la vida de Jes¨²s, nascut el dia de Nadal de 1942, fill de Maria, una viuda, portera d¡¯una finca del capdamunt del passeig de Gr¨¤cia, i del senyor Folch, el propietari de l¡¯edifici, burg¨¨s catal¨¤ i franquista. Es pot dir que la vida dissortada de Jes¨²s, el Mr. Folch del t¨ªtol de la novel¡¤la (¡°lent de reflexos, somiatruites, poruc i maldestre. Amb tres adjectius m¨¦s tindr¨ªem la dimensi¨® completa del saldo: malalt¨ªs, escarransit i encantat¡±), no ¨¦s aliena a les mis¨¨ries de la postguerra, a les seves pen¨²ries, tristeses morals i daltabaixos pol¨ªtics. I ¨¦s veritat que el lector hi troba les aventures de la resist¨¨ncia antifranquista, les repres¨¤lies i les tortures de la policia, l¡¯anecdotari de la vida quotidiana de la menestralia en una Barcelona malalta, o dissecada, o resignada, les tenebres etnogr¨¤fiques de la dictadura a Catalunya i el pas del temps. Per¨° faria malament qui acced¨ªs a M¨ªster Folchamb l¡¯esperan?a d¡¯entrar en una ficci¨® sustentada per la realitat, a la recerca d¡¯un ¨²s competent de les convencions narratives per servir a la credibilitat i no per desacreditar-la: Pujol ref¨¤ la trama i la subst¨¤ncia de la novel¡¤l¨ªstica sobre la postguerra, en capgira de forma convincent els llocs comuns, i, com si elabor¨¦s un misteri que transmet una paradoxal sensaci¨® de transpar¨¨ncia, escriu una novel¡¤la hist¨°rica, social, er¨°tica, psicol¨°gica i fant¨¤stica que ¨¦s totes aquestes coses alhora sense ser-ne exclusivament cap, a la manera d¡¯una novel¡¤la total que s¡¯entossudeix a negar la seva ambici¨®.

Com tots els llibres de Pujol, M¨ªster Folch tamb¨¦ incorpora una pregunta essencial sobre la seva identitat, i que consisteix a donar resposta a per qu¨¨ es narra una cosa i no una altra, una resposta al plantejament t¨¨cnic de triar quina ¨¦s la veu narradora que oferir¨¤ la mat¨¨ria liter¨¤ria al lector. I com que Pujol t¨¦ la voluntat de?cida de recrear-ho tot, d¡¯explicar tota una ¨¨poca, des del detall m¨¦s petit fins al m¨¦s immens, ¨¦s l¨°gic que el narrador de M¨ªster Folch sigui D¨¦u. I ¨¦s aqu¨ª, des del principi, que comen?a a dinamitar la seva manera d¡¯entendre la novel¡¤la com a g¨¨nere: el D¨¦u que s¡¯encarrega de resseguir els episodis vitals de Mr. Folch ¨¦s, com el protagonista, alg¨² lent de reflexos, somiatruites, poruc, maldestre, malalt¨ªs, escarransit i encantat, un saldo de dimensi¨® completa, que es disculpa per usar imatges clix¨¦ (¡°les pitjors¡±), per¨° que vol ser ¡°simp¨¤tic¡±, com els ¡°mestres una mica febles¡± o els ¡°escriptors facilots¡±. La realitat de la lectura, per¨°, ¨¦s molt diferent, i, com el pallasso equilibrista que s¡¯est¨¤ tota la funci¨® dient que no ser¨¤ capa? de subjectar amb gr¨¤cia i art, quan caiguin, les bitlles que temorosament llan?ar¨¤ enlaire, l¡¯art¨ªfex de M¨ªster Folch aconsegueix que les peces encaixin sense que mai es perdi el fil de les condicions imprescindibles per mantenir vius els entreforcs de la novel¡¤la: Pujol escriu contra l¡¯ensucrament de les inf¨¤ncies, contra la hipernost¨¤lgia que embafa, i l¡¯humor (o la crueltat, benigna amb la superf¨ªcie de les coses i dura com el diamant quan retrata el que ning¨² vol creure que va ser) li serveix per posar dics al devessall sentimentalista d¡¯on han sorgit tants d¡¯arguments ambientats a la Barcelona de la postguerra.

Pujol homenatja els escriptors que admira (Perec, ¨¦s clar), fa llistes i esquemes de possibles situacions narratives que no acaba d¡¯explorar, i, mentrestant, el D¨¦u que s¡¯encarrega de dur endavant M¨ªster Folch es contradiu, repapieja, interpel¡¤la la realitat que crea ¡ªel triomf de la vida sobre les conspiracions de l¡¯angoixa¡ª i, amb una prosa aparentment elemental i pragm¨¤tica ¡ªque no ho ¨¦s: ¨¦s viva?, potent i efectiva, ben lluny de la sequedat minimalista¡ª, amb la for?a d¡¯un sil¡¤logisme raonat fins l¡¯absurd, introdueix els lectors en un m¨®n tan diferent com la vida en un altre planeta: M¨ªster Folch ¨¦s una novel¡¤la que cal valorar amb moltes estrelles.