Els antipelegrins

Amb el rosari a la m¨¤, una dona porta la veu cantant. ¡°Ave Mar¨ªa Pur¨ªssima¡±, diu en veu alta. La resta del grup ho repeteix. Tots s¨®n brasilers. Avan?ar pel Cam¨ª de Santiago a la resta de pelegrins ¨¦s sempre un plaer, un repte personal. ¡°Bon cam¨ª!¡±, els dius en passar per davant seu, somrient, simulant bona fe. A m¨¦s de satisfactori, en el cas dels brasilers ¨¦s necessari: no hi ha qui es concentri en el no-res amb una lletania de fons com aquesta.

La primera vegada que els trobem ¨¦s de nit. Perqu¨¨ es comen?a a caminar quan es fa de nit, amb aquells frontals que et poses al cap (¡°per 30 quil¨°metres de merda sortiu amb els frontals?¡±, recriminar¨¤ despr¨¦s un amic, potser amb ra¨®). L¡¯objectiu ¨¦s anar d¡¯un poble proper a Astorga fins a Santiago. 243 quil¨°metres de dist¨¤ncia, indica la primera fita. Aix¨° ¨¦s molt o ¨¦s poc? Ni idea. ?s una nebulosa, una dist¨¤ncia sense significat per a alg¨² que mai ha fet el Cam¨ª.

A l¡¯esquena, una motxilla amb 7,5 quilos. ¡°No pesa gens!¡±, diran. B¨¦, tot dep¨¨n del que sigui ¡°gens¡± i que ¨¦s molt en un pla de viatge que consisteix a caminar sis hores al dia, m¨¦s d¡¯una setmana, per Lle¨®, Lugo i la Corunya. Confesso que la motxilla va acabar a l¡¯esquena d¡¯altres persones, en l¡¯¨²nic acte piad¨®s del Cam¨ª. I aix¨° que avui dia fins i tot la motxilla pot viatjar en taxi, a un preu d'entre 3 i 5 euros. ¡°Si deix¨¦s la motxilla, em sentiria senderista, no pelegrina¡±, em diu una dona que em treu 30 anys sense apartar la vista de la televisi¨®, en un alberg, on surt Pedro S¨¢nchez anunciant noves eleccions.

El Cam¨ª de Santiago va comen?ar a l¡¯Edat Mitjana per rendir tribut a les rel¨ªquies de l¡¯ap¨°stol, que va venir a Hisp¨¤nia per propagar la paraula de Jesucrist perqu¨¨ no existia Twitter. ¡°Fer un viatge com aquest aportava una compensaci¨® espiritual enorme, a m¨¦s d¡¯una pila d¡¯experi¨¨ncies i una fortalesa f¨ªsica i mental que feien del pelegr¨ª un aut¨¨ntic heroi, model de valentia i virtut per als seus ve?ns¡±, explica el llibre Peregrinar a Compostela en la Edad Media, de Jaime Nu?o i Chema Rom¨¢n.

Rebusco al meu interior durant les sis hores di¨¤ries de marxa entre muntanyes, rius, i tamb¨¦ asfalt, per¨° no hi trobo preguntes, tampoc respostes. Ni la m¨¦s m¨ªnima profunditat de pensament o espiritualitat. Nom¨¦s caminar amb butllofes als dits grossos del peu, a 5 quil¨°metres l¡¯hora si pot ser per estar a l¡¯altura del meu veter¨¤ grup. Tampoc veig un reconeixement en els meus ve?ns quan els explico les vacances passades: ¡°El Camino? Aix¨° ¨¦s de carques, no?¡±.

A Peregrinar a Compostela en la Edad Media s¡¯hi explica que els pelegrins feien el cam¨ª per tres motius: perqu¨¨ volien, per un vot davant de D¨¦u o per complir una penit¨¨ncia. Fins i tot podia ser una ¡°condemna judicial imposada per un delicte¡±. El condemnat, continua el llibre, ¡°podia viatjar custodiat, encadenat i fins i tot nu, per m¨¦s burla¡±. Ll¨¤stima que no guardem les tradicions, donarien per a moltes transmissions en directe.

En aquest cas el pelegrinatge ¨¦s voluntari, per¨° sense l¡¯esperan?a de gaires miracles. Ni recobrar la vista, ni tornar a caminar. Fer-ho r¨¤pid i potser perdre uns quilos malgrat el primer esmorzar (pasta i caf¨¨ amb llet), el segon esmorzar (entrep¨¤ de mitja barra), el dinar (primer plat, segon i postres), el berenar (el que caigui) i el sopar (primer plat, segon i postres).

Al cap de pocs dies, els lla?os s¡¯estrenyen entre els caminants. El que ahir va gosar avan?ar-te, avui ha estat avan?at. La pluja no para, per¨° no ofega, i els Compeed aguanten b¨¦ els peus, plens de butllofes. El meu pare no en necessita: nou camins a les esquenes i una inf¨¤ncia jugant descal? han fet feina i l¡¯han bene?t amb la velocitat de la llum. Els nostres brasilers del rosari no es queden enrere, per¨° sempre tiren de preg¨¤ries. Ja sigui en una pujada infinita, en un cam¨ª de pedrotes en la negra nit o en passar per davant d¡¯una comuna hippie, que tamb¨¦ n¡¯hi ha. I ¨¦s comprensible: el 80% dels pelegrins s¡¯ha llegit el llibre de Paulo Coelho del Cam¨ª, afirma un savi taxista.

Molts altres, sobretot nord-americans, han vist The Way, en qu¨¨ Martin Sheen va escampant les cendres del seu fill que ha mort al Cam¨ª. Un moment especialment espiritual de la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s quan els quatre amics de viatge s¡¯aturen davant de la creu de Ferro, que aleshores servia de guia als pelegrins. En silenci, treuen les pedres que duien, llegeixen uns versos i les dipositen all¨¤, cerimoniosament, en comuni¨® amb D¨¦u. ¡°Quina xorrada¡±, deixa anar la meva incr¨¨dula comitiva en passar pel costat de la creu, sense afluixar el ritme, clavant els pals a la terra i sense aixecar el cap.

Per¨° no per aix¨° hem faltat a la cortesia i hospitalitat del bon pelegr¨ª. ¡°Les negres s¨®n les bones¡±, diem a uns asi¨¤tics que ens veuen ca?ar al vol mores dels esbarzers. ?s complicat encertar si s¨®n coreans, la nacionalitat que tothom diu que inunda el Cam¨ª despr¨¦s d'algun reality?gravat durant la travessia i el llibre d¡¯una coneguda periodista coreana. En realitat, representen l¡¯1,7% de tots els caminants que hi van arribar l¡¯any passat, segons l¡¯estad¨ªstica de l¡¯Oficina del Pelegr¨ª. La majoria s¨®n espanyols (44%), italians (8,2%), alemanys (7,7%), nord-americans (5,6%), portuguesos (4,4%) i francesos (2,6%).

A l¡¯edat mitjana, un cop s¡¯arribava al Monte del Gozo, l¡¯alegria retenia el pelegr¨ª, que albirava la Catedral de Santiago i acabava els cinc quil¨°metres descal?. En el meu grup no hi ha temps per a la par¨¤lisi de l¡¯¨¤nima. Necessitem ser aviat a l¡¯Oficina del Pelegr¨ª per recollir la credencial. Tenim el n¨²mero 584. A la pantalla, com si fos el torn de renovaci¨® del DNI, van repartint joc. 580, 581¡­ som molt a prop. Estem molt contents, fins que veiem emergir entre la cua una dona, amb el rosari a la m¨¤. ?s el grup de brasilers. Tenen el 581. Ens han avan?at. Tamb¨¦ la b¨¤scula s¡¯ha avan?at: 1,5 quilos m¨¦s. El Senyor posa a cadasc¨² al seu lloc.