Una ¡®col¡¤locada¡¯ d¡¯autoestima a La Villarroel

Cau una pluja d¡¯insults, desqualificacions cruels i bromes de mal gust, per¨°, despr¨¦s d¡¯una al¡¤luvi¨® d¡¯incorrecci¨® pol¨ªtica, el dramaturg, actor i director itali¨¤ Gabriele di Luca deixa una escletxa a les emocions que van guanyat espai ¡ªmolt poc, la veritat¡ª a mesura que avan?a la desenraonada trama de Vaselina (Thanks for Vaselina ¨¦s el seu t¨ªtol original), ¨¤cida com¨¨dia que Sergi Belbel dirigeix amb certa desmesura en el muntatge que obre temporada a La Villarroel.

L¡¯autor deixa ben clares les seves intencions en la dedicat¨°ria que figura sota el t¨ªtol d¡¯aquesta com¨¨dia banyada en vidriol pur: Vaselina est¨¤ ¡°dedicada a tots els familiars de les v¨ªctimes i a totes les v¨ªctimes dels familiars¡±. I el retrat familiar que pinta ¨¦s amb car¨¤cter.

La primera i demolidora salva d¡¯insults va a c¨¤rrec de Fil, un desarrelat, amargat i c¨ªnic traficant de pa sucat amb oli que conrea marihuana a casa seva i est¨¤ boig per recuperar la pasta invertida despr¨¦s de perdre a l¡¯aeroport un gosset vestit de Hello Kitty, la ¡°mula¡± m¨¦s estrafol¨¤ria del m¨®n.

Els cinc personatges que desfilen per l¡¯escenari formen el m¨¦s grotesc grup de marginats que es pugui somiar ¡ªalguns no desentonarien a les primeres pel¡¤l¨ªcules de Pedro Almod¨®var¡ª, per¨° com a retrat de fam¨ªlia desestructurada, queda lluny de l¡¯enginy teatral, per exemple, de La omisi¨®n de la familia Coleman, de Claudio Tolcachir. Les rialles estan garantides, encara que, en el fons, fa mal veure com de f¨¤cil ¨¦s riure¡¯s de l¡¯aspecte f¨ªsic i les mis¨¨ries que pateixen els protagonistes.

Sobra moralina en un retrat coral que, en qualitat de delirant, resulta de baixa intensitat emocional i poc cre?ble per pura sobrec¨¤rrega de complexos, desgr¨¤cies i car¨¨ncies emocionals. Al capdavant de l¡¯elenc destaquen Joan Negri¨¦ (tamb¨¦ firma la traducci¨®) al paper de Fil i, com a mare lud¨°pata i alcoh¨°lica, Llu?sa Castell, que salva amb la seva vis c¨°mica fins a les situacions m¨¦s grolleres.

Tots caminen una mica passada de rosca a l¡¯inici, per¨° van perfilant capes de tendresa en uns personatges que no deixen de buscar afecte sota un feridor cinisme. En aquest sentit, compleixen efic¨¤cia Joan Miquel Reig com a pare transsexual que es declara bisexual i actua sota el jou d¡¯una secta religiosa, Karin Barbeta com a jove obesa que mant¨¦ una escabrosa relaci¨® amb el seu germ¨¤ amb s¨ªndrome de Down, i Artur Busquets com fan¨¤tic animalista i soci de Fil en el tr¨¤fic dom¨¨stic de marihuana.

Tot es queda en una superf¨ªcie emocional plena de t¨°pics en la qual els personatges m¨¦s c¨ªnics, els que m¨¦s es diverteixen clavant puntes de pica salvatges, es tornen m¨¦s humans en una col¡¤locada final d¡¯autoestima, mentre que els que semblaven m¨¦s ingenus acaben sent els m¨¦s perversos.