Els cr¨¨duls s¨®n els culpables

L'argument de la gran mentida ¨¦s seri¨®s, s¨°lid. No hi va haver rebel¡¤li¨® violenta. Ni tan sols ¨¦s possible, segons els penalistes, que la rebel¡¤li¨® pogu¨¦s existir en grau de rebel¡¤lia o de temptativa, com els profans ens atrevim a insinuar piadosament en les nostres meditacions sobre un delicte que no ha arribat a consumar-se. Cal, fins i tot, que sigui dif¨ªcil encaixar la sedici¨®, ja que tracta ¨²nicament sobre l'alteraci¨® de l'ordre p¨²blic i no sobre la destrucci¨® de l'ordre constitucional. I crec que s¨®n molts, no tots, els que es quedarien alleujats amb una lectura restrictiva del Codi Penal que deix¨¦s tota la subst¨¤ncia aut¨¨nticament justiciable en les evidents desobedi¨¨ncies i malversacions.

El desmuntatge de la penalitat m¨¦s severa que pogu¨¦s implicar el proc¨¦s al Proc¨¦s se centra en la gran mentida. No hi va haver secessi¨®, no hi ha independ¨¨ncia ni rep¨²blica, res es va produir que pogu¨¦s identificar-se com una insurrecci¨® o un cop d'Estat. Si n¡¯hi va haver va ser nom¨¦s en sentit metaf¨°ric, aproximatiu. Un cop d'Estat postmodern, narratiu, fictici. Va ser una gran mentida. Fake news en estat pur. Res.

Superat l'an¨¤lisi dels penalistes, ben interessant sobretot per als acusats, potser la gran mentida requereixi una mica m¨¦s de parsim¨°nia. La primera sorpresa que ens enduem ¨¦s que, perqu¨¨ hi hagi mentida, es necessita almenys un mentider, i certament el mentider t¨¦ enormes dificultats per identificar-se com a tal. L¡¯identifica un dels advocats defensors, Javier Melero, el m¨¦s efica? i el m¨¦s t¨¨cnic, el menys pol¨ªtic, per tant, i el m¨¦s ali¨¨ a qualsevol defensa de ruptura.

Va ser un cop d'Estat postmodern, narratiu, fictici. Va ser una gran mentida. Fake news en estat pur. Res

Si no l'escoltem a ell, sin¨® als acusats i a gran part dels altres advocats, no sembla que la intenci¨® fos la declaraci¨® d'una independ¨¨ncia teatral, escenogr¨¤fica. El mateix passa si atenem els qui es manifesten i fan declaracions des de les institucions i des de Waterloo. El proc¨¦s va poder sortir malament o no arribar al seu objectiu, per¨° la secessi¨® havia de ser realitat, i responia a un dret hum¨¤ fonamental, obligatori fins i tot, segons la visi¨® apassionada i cega de Quim Torra. Si la rep¨²blica no va arribar a existir va ser per falta de forces pr¨°pies i exc¨¦s de forces alienes. Fins i tot per evitar el vessament de sang, segons una versi¨® molt inicial de Puigdemont despr¨¦s escassament transitada.

O potser hi va haver una gran conjuraci¨® de mentiders per fingir una revolta que desemboqu¨¦s finalment en una negociaci¨®, tal com alguns han pret¨¨s vendre'ns? La veritat de la mentida, en qualsevol cas, ¨¦s que els dirigents van enganyar els seus i encara pretenen mantenir-los enganyats, es van enganyar entre ells ¨Cespecialment entre els departaments de Junqueras i Puigdemont¨C, es van enganyar a si mateixos i segueixen enganyant tothom amb la cantarella que ho tornarien a fer, i el que ¨¦s m¨¦s important, van enganyar el m¨®n sencer, inclosos els seus adversaris, des de la premsa i els governs internacionals fins a l'opini¨® p¨²blica catalana i espanyola. Van dir que sense cap mena de dubte farien el que despr¨¦s no van fer. M¨¦s que una gran mentida, va ser un enorme ¡°farol¡±, segons paraules precises i l¨²cides de l'exconsellera Clara Ponsat¨ª. "En el joc, jugada o envit fals fet per enlluernar o desorientar", segons la Real Academia Espa?ola, a falta d'entrada de l'Institut d¡¯Estudis Catalans, que ha de tenir classificada la paraula com un castellanisme rebutjable. En catal¨¤ se li diu catxa.

El jugador que feia una catxa es va mantenir fins a la nit del 27 d'octubre amb les cartes enganxades al pit. El palau desert, el butllet¨ª de la Generalitat mut, la bandera espanyola hissada a la pla?a de Sant Jaume, la fugida precipitada de cap de setmana, van ser els primers senyals de la fanfarronada, oculta primer darrere l'ombra sinistra de l'autonomia suspesa, despr¨¦s de les detencions i dels exilis i, finalment, de la gravetat de les acusacions. Com en els contes infantils, aix¨° era i no era. Hi va haver rep¨²blica en algun moment? Es va construir alguna cosa? Serveix per a alguna cosa una jornada tan agitada i buida? La DUI era exactament aix¨° que hav¨ªem viscut? Ning¨² va voler aclarir-ho, fins que va arribar la vista al Suprem i, sobretot ara, quan ha sonat l'hora de l'autocr¨ªtica, de l'autoflagel¡¤laci¨® com la denominen els m¨¦s ir¨°nics, i ha aparegut la impecable argumentaci¨® exculpadora de Melero en auxili dels mentiders i fanfarrons.

Es deu a Charles Pasqua, un colorista ministre de l'Interior franc¨¨s ja mort, nascut a C¨°rsega per¨° que b¨¦ hagu¨¦s merescut n¨¦ixer a les nostres illes o a la Costa Brava, una de les millors sent¨¨ncies sobre la retor?ada relaci¨® entre la veritat i la pol¨ªtica: "Les promeses pol¨ªtiques nom¨¦s comprometen els qui se les creuen". Llegiu directament mentida on diu promesa i es veur¨¤ que Ponsat¨ª no parla en va. La seva especialitat ¨¦s la teoria de jocs. Nom¨¦s sabem que el jugador feia una catxa quan perd i cauen les cartes: doble parella. La catxa guanyadora no necessita ni tan sols mostrar les cartes perqu¨¨ els altres jugadors creuen que porta un p¨°quer d'asos, encara que porti una doble parella.

La gran mentida ¨¦s el reconeixement de la gosadia de la fanfarronada. Van arribar tan lluny com van poder amb l'esperan?a d'aconseguir amb la seva arrog¨¤ncia que l¡¯adversari s'arrons¨¦s. No havien calculat b¨¦ les forces, ni les seves ni les dels altres. No sabien que en aquest envit, al final, sempre cal ensenyar les cartes. La dif¨ªcil tasca de la defensa, tan dignament exercida per Melero, ha consistit a conv¨¨ncer l'¨²ltim cr¨¨dul, el Suprem, que tot era una promesa sense fonament i que els acusats no s¨®n m¨¦s que uns innocents mentiders.