Les empreses fugides es resisteixen a tornar a Catalunya

Dos anys despr¨¦s de la celebraci¨® de la consulta il¡¤legal de l'1-O i la frustrada declaraci¨® d'independ¨¨ncia, cap de les grans empreses que van traslladar la seu social fora de Catalunya ha tornat, excepte Agbar. Els efectes de la fugida de m¨¦s de 5.400 companyies des del 2017 s¨®n, en tot cas, menors, segons els experts, ja que ara com ara no s'han traslladat els centres de producci¨®. L'impacte del proc¨¦s?en l'economia catalana, que pateix la desacceleraci¨® global, s'ha limitat ara com ara a una caiguda del consum i del turisme.

Entre el 2017 i el primer semestre d'aquest any, un total de 5.454 empreses han traslladar la seu social fora de Catalunya, mentre que, en el mateix per¨ªode, han estat 1.374 les que han vingut a territori catal¨¤ des d'altres comunitats. Les dades del Col¡¤legi de Registradors d'Espanya recullen el degoteig d'empreses que, des de la crisi pol¨ªtica d'octubre de fa dos anys, van optar per situar la seu fora de Catalunya per por de l'efecte d'una ruptura amb els marcs jur¨ªdics espanyol i europeu. En aquestes estad¨ªstiques, Madrid figura com la segona comunitat en nombre d'empreses que abandonen (1.279 fa dos anys i 1.263 l'any passat), per¨° tamb¨¦ ¨¦s la que m¨¦s empreses rep, unes 2.500 cada any.

Cap de les grans companyies catalanes que van traslladar la seu social ha tornat, excepte Agbar, que ho va fer el setembre del 2018. Les altres ¡ªCaixaBank, Banc Sabadell o Naturgy, entre d'altres¡ª no es plantegen tornar i opten de moment per mantenir la decisi¨®.

Malgrat el trasllat de les seus socials, les empreses van mantenir al territori els centres de producci¨®. Per¨° un dels efectes del trasllat ¨¦s que les inversions estrangeres en les empreses figuren com a realitzades a la comunitat on hi ha la seu. Aix¨ª, el 2018 l'entrada de capital estranger va caure un 11,7% a Catalunya. A m¨¦s, segons Salvador Guillermo, director de l'¨¤rea d'Economia de la patronal Foment del Treball, el trasllat va arrossegar part de l'activitat que comportaven les reunions, com la reserva d'hotels, transport o restaurants. Tamb¨¦, segons Guillermo, algunes empreses han optat per contractar serveis de gesti¨® on hi ha la seu.

No obstant aix¨°, l'efecte negatiu va ser menor de l'esperat. ¡°Podria haver estat pitjor, per¨° s¨ª que hi va haver un cert impacte econ¨°mic, sobretot en el turisme, que despr¨¦s es va recuperar, o amb les seus d'empreses que van marxar o la reducci¨® dels dip¨°sits bancaris¡±, explica Oriol Amat, catedr¨¤tic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. Amat, que va ser diputat de Junts pel S¨ª al Parlament, recepta ¡°di¨¤leg¡± per resoldre el conflicte i millorar en el turisme, el retorn de les seus i la captaci¨® d'inversi¨® estrangera. El Departament d'Empresa de la Generalitat, que va rebutjar donar incentius a les empreses perqu¨¨ tornessin, sost¨¦ que ¡°l'1-O va tenir un impacte nul en l'economia¡± i defensa que les exportacions catalanes i les inversions estrangeres han tornat a cr¨¦ixer en el primer semestre d'aquest any.

El turisme va ser el sector que va quedar m¨¦s afectat, tot i que ja dona senyals de recuperaci¨®. Va caure un 6,5% en l'¨²ltim trimestre del 2017, marcat per la crisi pol¨ªtica per¨° tamb¨¦ pels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, per¨° es va recuperar. Segons les dades de turisme internacional publicades dimarts per l'INE, Catalunya ¨¦s la comunitat l¨ªder en recepci¨® de turistes estrangers, amb un creixement del 0,7% entre el gener i l'agost en comparaci¨® del mateix per¨ªode de l'any anterior. El turisme nacional tamb¨¦ va patir una davallada el 2018, no tant en viatgers (va caure un 1,7%) com en pernoctacions (es van reduir un 5,1%), per¨° ha tornat a cr¨¦ixer aquest 2019.

En els altres indicadors, l'economia catalana dona mostres, des del quart trimestre del 2017, d'un refredament m¨¦s alt que la mitjana espanyola. Segons les dades de l'Institut Catal¨¤ d'Estad¨ªstica (Idescat), ja acumula tres trimestres amb avan?os per sota de la mitjana nacional, just la tend¨¨ncia contr¨¤ria a la que mostra la Comunitat de Madrid. El PIB catal¨¤ va cr¨¦ixer un 2% interanual en el segon trimestre del 2019, el mateix percentatge que en els tres mesos anteriors. Aquest creixement ¨¦s tres d¨¨cimes menor al de la mitjana espanyola. El PIB de la Comunitat de Madrid va cr¨¦ixer m¨¦s que la mitjana, un 3,3%. El conjunt de la Uni¨® Europea se situa en un 1,4% i l'eurozona, en un 1,8%.

Els experts ho expliquen, m¨¦s que pel proc¨¦s, per l'impacte en la ind¨²stria ¡ªque t¨¦ m¨¦s pes a Catalunya que en altres comunitats¡ª de la desacceleraci¨® global i de les guerres comercials. Per explicar la difer¨¨ncia amb Madrid, l'economista principal de BBVA Research, Pep Ruiz, argumenta que l'economia catalana s'ha especialitzat m¨¦s en el turisme i en la ind¨²stria, sectors en qu¨¨ la desacceleraci¨® afecta negativament el PIB catal¨¤. ¡°La capacitat per atreure inversi¨® estrangera o recursos humans expliquen tamb¨¦ aquest diferencial¡±, afegeix.