A Gaud¨ª li hauria agradat Bill Viola

Si l'esteta, m¨ªstic i espiritual Antoni Gaud¨ª fos viu, li hauria agradat veure que una de les seves obres m¨¦s personals, la Pedrera, acull l'obra d'un creador tan pioner i singular com va ser ell: Bill Viola (Nova York, 1951). I segur que li hauria entusiasmat veure com el pis noble que va crear per a un dels seus mecenes dialoga amb les videocreacions d'aquest artista ¨²nic. Per¨° no ¨¦s la primera vegada que Viola entra en contacte amb el genial arquitecte. El 2009, quan va ser guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, va visitar aquest edifici del passeig de Gr¨¤cia i va quedar aclaparat per la rotunditat de les seves formes i la materialitzaci¨® d'elements de la natura. Deu anys despr¨¦s, l'artista torna amb?Bill Viola. Miralls de l'invisible, una exposici¨® en la qual es poden veure (fins al 5 de gener) una vintena d'obres que parlen de l'aigua, met¨¤fora del naixement i renaixement, del foc purificador, per¨° tamb¨¦ del pas del temps, convertit en una cosa f¨ªsica i tangible; de mort, amor, dolor i redempci¨®; alguns dels grans temes de la condici¨® humana que tant van agradar tamb¨¦ a l'arquitecte modernista.

I si les obres de Gaud¨ª no deixen ning¨² indiferent, les creacions de Viola et deixen mut i embadalit i et transporten a un univers on¨ªric i m¨¤gic. Aut¨¨ntica ter¨¤pia antiestr¨¨s, poques persones acaben la visita com l'han comen?at. Ajuda que els organitzadors de la mostra, l'equip de la Fundaci¨® Catalunya-La Pedrera, hagin optat per abaixar les persianes i deixar la sala a les fosques per neutralitzar l'agitada i moguda vida de la ciutat, per¨° tamb¨¦ la for?a de Gaud¨ª, amb la finalitat que les obres de Viola siguin les protagonistes. Nom¨¦s les impressionants columnes de pedra que aguanten l'edifici es converteixen en un bosc on es poden anar descobrint cadascuna de les videocreacions.

La mostra, una antol¨°gica de 40 anys de traject¨°ria, des del 1976 fins al 2014, obre i tanca amb obres que protagonitza el mateix Viola, potser perqu¨¨ l'artista no ha pogut viatjar des de Long Beach (Calif¨°rnia), on est¨¤ convalescent. A la primera, Increment (1996), l'artista apareix en primer pla en un monitor mentre un comptador va sumant un d¨ªgit cada vegada que respira. Hi ha capacitat per a nou n¨²meros i 85 anys de vida. L'¨²ltima ¨¦s Autoretrat, submergit (2013), una de les seves ¨²ltimes obres en la qual el veiem amb els ulls tancats surant en l'aigua aparentment mort, per¨° ser¨¨, com si dorm¨ªs, mentre s'espera que faci una alenada i surti indemne.

En aquestes i en la resta de les seves obres Viola utilitza dues bones armes: la tecnologia punta (les pantalles planes per mostrar els v¨ªdeos han viatjat des d'Alemanya) i una nova mirada al classicisme (en temes, postures, gestos i colors). I qu¨¨ ¨¦s si no?El quintet dels corpresos?(2000), en el qual cinc persones dempeus i molt juntes experimenten, a c¨¤mera superlenta, marca de la casa, un sentiment d'emoci¨® profunda que els acaba superant; es tracta d'una escena que ens porta de manera irremeiable a recordar obres del Bosco o Caravaggio. Cap com l'intens Estudi per a Aparici¨® (2002), en la qual dues dones esperen pacientment assegudes a terra mentre d'una mena de banyera emergeix, de sobte, un jove d'un blanc ceruli, que acaba en els seus bra?os. Una pe?a inspirada en alguna de les pintures renaixentistes de Masolino.

?s tan impactant i intensa com Tres dones (2008), que reflexiona sobre el pas del temps en el qual una mare i les seves dues filles tornen del m¨¦s enll¨¤ (travessant una cortina d'aigua) per despr¨¦s tornar i desapar¨¨ixer per sempre, o quatre peces de la s¨¨rie?M¨¤rtirs (2014) derivades de l'enc¨¤rrec fet per a la catedral de Saint Paul de Londres en les quals quatre persones actuals s¨®n atacades pel foc, l'aire, la terra i l'aigua, mostrant la capacitat humana de suportar el dolor, com ho van fer els sants segons els textos sagrats.

Les cintes, de 7, 10, 28 o 34 minuts, fan que l'espectador s'aturi al davant en una llarga observaci¨® per captar tots els gestos i els detalls i comprovar a la pantalla com de fuga? i fr¨¤gil ¨¦s la nostra vida. ?s el cas de L'habitaci¨® de Catalina (2001), formada per cinc pantalles en qu¨¨ la branca que s'entreveu per la petita finestra de l'estan?a on viu la Catalina, anuncien el pas de les quatre estacions. En la cinquena i ¨²ltima, en la qual la dona dorm o potser est¨¤ morta al llit, la finestra ¨¦s completament negra.

Impossibles d¡¯oblidar

M¨¦s complaent ¨¦s Els dorments (1992), en la qual a l'interior de set bidons plens amb 200 litres d'aigua es poden veure monitors amb primers plans de persones en bra?os de Morfeu que de tant en tant canvien de postura, per¨° sempre sense despertar-se.

Les obres de Viola no han viatjat soles a Barcelona. Han vingut acompanyades de Kira Perov, la seva companya, m¨¤ dreta en la producci¨® dels treballs de Viola des del 1978, i directora del Bill Viola Studio. Ella ¨¦s la que millor coneix l'artista i la seva obra. Per aix¨° comissaria la mostra, juntament amb el gestor cultural Lluci¨¤ Homs. Perov apunta que les obres de Viola s¨®n ¡°una recerca incessant del significat del m¨®n que ens envolta¡± i llegeix, durant la presentaci¨®, dijous, de la mostra un emotiu text en qu¨¨ disculpa l'abs¨¨ncia del creador i recorda unes paraules seves: ¡°Tinc ¨¨xit si una persona se'n va amb una imatge, un pensament, una realitzaci¨®, un sentiment que pot ser ¨²til en la seva vida, fins i tot si no poden recordar el nom de les peces o el meu¡±. Impossible oblidar les obres de Bill Viola, tot i que la mem¨°ria ens falli, despr¨¦s d'haver-les vist.